La vergonya de Dinamarca

Les Fèroe estan conformades per un total de 18 illes aïllades en l'Atlàntic Nord, al bell mig entre Islàndia i Escòcia, poblades per gents senzilles i humils, amb llengua pròpia i un parlament que data de l'any 1000.

L'aillament els ha donat unes condicions de vida sovint extremes, la qual cosa es pren com excusa per no qüestionar la masacre que cada any fan en la caça de les balenes pilot, i que com es diu "forma part de la seua identitat".

Durant segles el greix dels cetacis va substituir les vitamines que no els era possible obtenir dels productes hortícolas i de les fruites, de fet, es tracta d'una terra on només el 7% és fèrtil i el 93% és de pastura. Les ovelles han estat sempre un complement a la pesca i a les balenes, precisament Fèroe vol dir ovella; una espècie d'ovella salvatge ja hi era a les illes quan els primers descubridors hi arribaren. Una espècie que perdurà fins el segle passat.

Res de tot això, però, és excusa perquè un país, suposadament civilitzat i que pertany a la Unió Europea, com és Dinamarca, cada any, realitze la dantesca i sagnant massacre contra els calderons (Globicephala melas), un dofí intel·ligentísim que té la particularitat d'acostar-se a les persones per pura curiositat, i que es fa, simplement, per a "demostrar que els mossos han arribat a l'edat adulta", una actuació-atracció semblant a les corregudes de bous, amb la única diferència, podem dir, que no es tortura a l'animal, es caça i es mata directament i la seua carn es repartida per poder omplir les despenses alimentàries.

Tradició, necessitat, atracció, assassinat, masacre mirem les imatges i reflexionem.