Pràctiques a la UJI

Un any més hem visitat la UJI amb l'alumnat de 2n de batxillerat on els companys i companyes d'Agrícoles els han orientat de cara a estudiar el nou grau i tot seguit han realitzat tres pràctiques que an resultat d'allò més interessant:

1. Hibridacions artificials en cultius hortícoles
2. Cultiu de teixit vegetal "in vitro"
3. Extracció i valoració de clorofil·les. Reaccions lluminoses de l fotosíntesi.

En la primera l'alumnat ha anat realitzant diferents tècniques d'hibridació amb solanàcies, en aquest cas tomaquets: castració manual, pol·linització i protecció amb emborsat, tenint en consideració les diferents morfologies florals.
En la segona han preparat trossos de Cóleo (Solenostemon scutellarioides), rentant-la, desinfectant-la, i finalment posant-la en un medi de cultiu idoni, en aquest cas, format per: Sals Murashige i Skoog, sacarosa, Mio-inositol, Tiamina HCl, Àcid indolacètic i Agar bacteriòlògic.
Finalment, en la pràctica tres s'ha pogut estudiar la reducció fotosintètica d'un colorant derivat de l'indofenol, el 2,6-diclorofenol-indofenol (2,6-DCPIP) per cloroplasts aïllats de fulles de bleda, amb llums de diferents longituds d'ona (de diferent colors).

 

Read More......

Un nou líquen a Catalunya

Els líquens fol·lícols són éssers vius  formats per organismes que viuen de manera simbiòtica, per una banda hi ha les hifes d'un fong, generalment micobiont o micosimbiont i d'una altra les cèl·lules d'una alga, generalment gonidis, ficobiont o ficosimbiont; és per aquest motiu que aquests organismes presenten característiques tant del fong, com de l'alga i altres característiques que li són pròpies i particulars.  Una deixes característiques és la consideració que es té d'ells com indicadors d'estabilitat ecològica i ambiental, sobretot si es troben en zones no associedes a ells, es a dir que no siguen de climes tropicals o subtropicals; en aquests casos revela que eixos llocs són .

Aquesta característica té una gran importància ja que si es troben en llocs o zones no associades habitualment a elles indicarà que es tracta d' àrees de gran sensibilitat als canvis ambientals, podent servir d'indicadors del canvi climàtic.

Doncs bé, en aquesta línia la revista The Lichenologist, del passat més de novembre, dóna compte d'un descobriment de gran importància dut a terme per Esteve Llop i Antonio Gómez-Bolea, del Departament de Biologia Vegetal-Botànica de la Universitat de Barcelona, com va ser la trobada al Parc de Collserola (Catalunya) d'una nova espècie de Líquen: Phylloblastia fortuita Llop&Gomez-Bolea sp., així com, altres exemplar trobats per primer cop a Europa com ara Phylloblastia dispersa i, per primera vegada a la península Ibèrica, dues espècies més, també del gènere Phylloblastia.  

Aquest parc compta amb l'existència de 129 espècies de líquens, de les quals 14 són raríssimes.

Read More......

La cimera de Copenhaguen

La cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic celebrada aquest mes ha conclòs com ja era d'esperar sense cap avanç que destacar.
Ja el seu inici va estar marcat per l'exclusió  de bona part de les més de 20.000 organitzacions social que hi anaren a la capital danesa per a intentar aconseguir un acord vinculant que poguera reduir les emissions dels "països industrialitzats" i just per als éssers vius que poblen la Terra. El "Bella Center" tenia una capacitat màxima de 15.000 persones, tot i que el Secretarial de la Convenció marc de Nacions Unides per al canvi climàtic (CMNUCC) registrara més de 45.000 persones de tot arreu que suportaren dilluns 14 més de 6 hores temperatures al voltant de 0ºC sense poder entrar i sense rebre cap tipus d'informació; al dia següent i dimecres, la restricció s'incrementà i només permeteren el pas a 7.000 observadors que quedaren en 90 divendres, malgrat les nombroses denuncies presentades i que convertirien el Klimaforum en un lloc de reunió, debat i mobilització de les organitzacions socials i lliurament de missatges  per als líders mundials.
L'altra característica a destacar seria la repressió policial, amb l'aplicació de mesures desproporcionades, com en el cas de Juantxo López de Uralde, director executiu de Greenpeace Espanya, que pateix presó preventiva i incomunicada durant 21 dies per desplegar una pancarta en la recepció oficial als caps de govern.
Però l'exclusió també s'allargaria als "països de Sud" la vulnerabilitat dels quals els fa tenir postures més ambicioses cap els efectes del canvi climàtics, pot ser per això, l'actual premi Nobel de la Pau i  president dels EEUU, només convocaria a 24 països per a redactar un text  “Acord de Copenhaguen” amb uns continguts que comprometien a ben poc per no dir a res i que, més tard, es presentaria a la resta de  països (més de 100), concendint-los una hora per a analitzar-lo i aprovar-lo. L'Acord se carregava el treball realitzat al llarg de 2 anys pel Protocol de Kioto o pel grup de treball sobre l'acció a llarg termini, amb un nivell major d'intensitat en els últims dotze mesos.
Amb aquesta actitud, tant la responsabilitat històrica sobre el canvi climàtic, com la presa de decisions per consens serien fortament atacats a Copenhaguen.
Per una banda la responsabilitat sobre la generació del canvi climàtic se centraria en un  25%  de la població mundial, la corresponent als països industrialitzats, que mantenen unes emissions per habitant molt superiors als anomenats països emergents, com ara Xina, Índia o Brasil, (EEUU amb 4 vegades més d'emissions per persona que a Xina), ben bé al contrari del que manifestaria l'estat espanyol.
D'altra banda,  i com ja s'ha dit,  EEUU proposà un  acord insuficient, rebutjat per països del Sud i culpabilitzant  a Xina o als països de l'ALBA del fracàs tant gran d'aquesta cimera i basant-se  en una  campanya de propaganda de "rentat verd" dels països industrialitzats, a través dels seus poderosos mitjans de comunicació per convèncer a les seues societats que no és necessari cap canvi estructural en els seus territoris per a afrontar el canvi climàtic.
Amb tot això la "Cimera del Clima" finalitzaria sense arribar als objectius proposats i amb uns acords de mínims jurídicament no vinculants, com diria el propi secretari: Mr. Yvo de Boer en la conferència de premsa al final de la cimera

Read More......

L'esclerosi múltiple i el cànnabis

L'esclerosi múltiple és un trastorn neurològic crònic, neurodegeneratiu i no contagiós que afecta al sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) i que és causada pel dany a la beina de mielina (desmielinització), la coberta protectora que envolta les neurones; aquest dany provoca la disminució o, fins itot, la detenció dels impulsos nerviosos. El dany al nervi és causat per una inflamació, la qual ocorre quan les cèl·lules immunitàries del propi cos ataquen el sistema nerviós. Es poden presentar episodis repetitius d'inflamació al llarg de qualsevol àrea del cervell o de la medul·la espinal.

Aquest dany es manifesta en pegats que es mostren com diverses lesions en la imatge de la ressonància magnètica (IRM) i que generen diversos símptomes, depenent de la seua ubicació dins del sistema nerviós, i que poden ser lleus o severs, de llarga o de curta durada, i poden aparèixer en diferents combinacions, encara que el símptoma inicial sol ser visió borrosa o doble, distorsió del color vermell-verd o fins i tot ceguesa en un ull. Inexplicablement, els problemes visuals tendeixen a desaparèixer en les etapes posteriors de l'esclerosi múltiple. Aquests problemes inflamatoris del nervi òptic poden diagnosticar-se com: "neuritis retrobulbar" o "neuritis òptica". Cinquanta-cinc per cent dels pacients amb esclerosi múltiple tindran un atac de neuritis òptica en algun moment de la seva vida i aquest serà el primer símptoma de l'esclerosi múltiple en un 15 per cent aproximadament, dels casos. Això ha dut al reconeixement general de la neuritis òptica com un símptoma inicial de l'esclerosi múltiple, especialment si les proves diagnòstiques també revelen anormalitats en el líquid de la medul·la espinal del pacient.

Els investigadors no estan segurs sobre què desencadena la inflamació. Les teories més freqüents apunten cap a un virus o un defecte genètic, o una combinació d'ambdós.

La majoria dels pacients amb esclerosi múltiple experimenten debilitat muscular en les extremitats i dificultat amb la coordinació i l'equilibri en algun moment en el curs de la malaltia. Aquests símptomes poden ser suficientment severs com per a crear dificultat al caminar o fins i tot al posar-se dempeus. En els pitjors casos, l'esclerosi múltiple pot produir una paràlisi parcial o total. La majoria de persones amb esclerosi múltiple presentin també parestèsies: sensacions sensorials anormals i transitòries, tals com sensacions de entumiment, picor o "formigueig" en casos rars, també poden experimentar dolor. De vegades ocorre una pèrdua de sensació. Altres queixes freqüents són els impediments del parla, els tremolors i el mareig. Ocasionalment, les persones amb esclerosi múltiple sofrixen pèrdua d'audició.

Un dels símptomes més comuns, a banda de la fatiga sol ser l'espasticitat -augment involuntari del to muscular que conduïx a rigidesa i espasmes-. Precisament, i segons un article recent de la revista: BMC Beurology que du per títol: "Cannabis therapy for multiple sclerosis" anuncia el descobriment d'un fàrmac: Sativex, un modulador del sistema endocanabinoide formulat com un esprai d'aplicació en la mucosa oral, les dades clíniques del qual ja es publicaren en "European Journal of Neurology del mes de març, i que serà autoritzat per la sanitat espanyola, a principis d'any.

El fàrmac combina dos dels més de 60 compostos químics coneguts de la "Cannabis sativa"  el delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) -principal responsable dels efectes psicotròpics de la marihuana, és a dir, del 'colocó' i el cannabidiol (CBD) -no només no és psicoactiu, sinó que redueix els nivells de THC en el cervell atenuant els seus efectes secundaris- ; aquests extractes tenen un potencial per a l'alleujament dels símptomes amb la possibilitat de reduir la intoxicació i altres efectes secundaris, poden proporcionar un benefici terapèutic per als símptomes d'espasticitat de l'esclerosi múltiple.

 

Read More......

La fi del morrut roig

La regidoria de sostenibilitat de la ciutat de Castelló ha anunciat la possible solució contra la plaga del "Morrut roig" (Rhynchophorus ferrugineus), que, com ja escribia ara fa un any en el post: "Les nostres palmeres agonitzen", aquest coleòpter droftòrid d'origen asiàtic estava acabant amb les Palmeres datileres (Phoenix dactylifera) de la ciutat, amb un cens de 845 individus d'aquesta espècie.

Sembla que la solució està en uns microscopis nematodes entomopatògens que parasita el coleòpter i el mata.

Cal dir que, malgrat anunciar, aquest ajuntament, que es tracta d'un mètode pioner, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, el gener de 2009, un "PROTOCOL PER A LA PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA LA PLAGA DEL MORRUT DE LES PALMERES" anuncià, com a tractament fitosanitari preventiu, l'ús de:
- Abamectina 1’8% EC
- Fosmet 45% CS
- Imidacloprid 20% SL
- Imidacloprid 20% OD
- Imidacloprid 24% OD
- Nematodes entomopatògens
i que només  un formulat a base de Imidacloprid 20% SL i els productes a base de nematodes entomopatògens, s'autoritzàvem en l’àmbit d’utilització de parcs i jardins.

Llàstima que la resposta haja tardat tant i s'hagen perdut un bon grapat de palmeres.

Read More......