Deixa'ls viure

Ahir, en l’institut, escoltava per boca d’una jove, la “gran feina” de no sé ben be quin personatge de la “fiesta nacional” que havent aparegut o reaparegut, no ho sé ben bé, havia tallat 4 orelles. Encuriosit li vaig preguntar perquè li agradaven aquesta mena d’espectacles, em va parlar d’art, valentia, maestria, i algunes altres coses, totes elles enfocades al torero.

En preguntar-li pel bou, només em va dir: “Bo ... el bou és un animal ...”.

Després de la conversa vaig anar a la premsa escrita del dia i, efectivament la notícia era a tots els diaris, el mateix passà amb la TV i la ràdio. Es passava ràpidament la reunió de la FAO però ocupava grans espais la tallada d’orelles d’aquest senyor.

Sempre he pensat que, mentre hi haja futbol i corregudes al mon no n’hi hauran problemes que puguen deixar-nos sense dormir.

Mai no he comprés massa be (ni massa malament) on està l’art, en aquest espectacle que enfronta dos ésser vius, un de racional i un altre d’irracional, amb sentits equivocats a l’hora d’aplicar el qualificatiu a cadascú, (paga la pena veure i escoltar l'entrevista d'Eduard Punset a Dan Ariely, professor de psicologia del consum del MIT i autor del llibre “Les trampes del desig“, al darrer capítol de "Redes".

On està la ciència?, perquè he escoltat i he llegit que aquest espectacle és ciència, en un cercle on, un pobre animal que lluita per trobar l’eixida que l’allunye del patiment s’enfronta a un altre animal, que sempre té les de guanyar.

L’un amb unes úniques defenses naturals, les banyes i l’instin de defensar-se i de fugir, l’altre, espasa, llança, banderilles, estoc, i l’instint irracional d’atacar, fer patir i matar a l’altre, a canvi de les orelles i un bon grapat de diners.

Un enfrontament a totes totes desigual ( fins i tot, el pobre bou, ni tant sols pot gaudir de les orelles del torero, quan aquest és empitonat, de totes maneres no les voldria, per a què?).

Un maltractament consentit que, de manera, hipòcrita es contraposa a altres maltractaments animals; no podem consentir que hom colpege un gos, evidentment que no, ni que el fem patir fam, clar que no! ... aleshores perquè consentim aquesta salvatjada.

He trobat una narració més fidedigna d'allò que ens mostren en la TV de l'anomenada "fiesta nacional":

| View | Upload your own