El volcà islandés Eyjafjallajökull

Islàndia ha estat aquests dies el centre d'atenció dels mitjans de comunicació de tot el món. Poques persones hauran deixat d'assabentar-se de l'erupció del seu volcà Eyjafjallajökull, més que per l'erupció en sí, que començà el passat dia 20 de març, per la paràlisi quasi absoluta del transit europeu; pot ser si no s'haguera produït una immensa columna de cendra que entrebancava la possibilitat de volar, aquest fet haguera quedat reduït al simple interès científic d'algunes persones i poca cosa més, però la seua repercussió econòmica ha produït tot un seguit informatiu, tot i oferint un bon grapat de recursos per a la nostra aula.

Aquest estratovolcà (com el Teide), amb 1.666 m,  està situat al sud de l'illa, molt prop de la costa atlàntica, entre la vall de Þórsmörk i la capa de gel de Mýrdalsjökull, amb una estructura formada per l'acumulació de colades piroclàstiques de lava pastosa de basalt i andesita amb erupcions violentes.
Aquest material expulsat per la columna eruptiva rep el nom genèric de tefra i  és magma fragmentat, solt o compactat (piroclasts) que dispersa el vent sobretot quan són d'una grandària mínima que es converteix en cendra. Ja en l'erupció de 1612 l'Eyjafjöll expulsà un milió de metres cúbics de tefra.
En la imatge podem observar el cinturó de volcans d'Islàndia que ens ofereix la USGS.

Ciències en el Broch
The power of a volcano 
El País a l'ombra de l'Eyjafjallajökull 
Milers d'ulls vigilant un volcà (El País)
Fotos de l'erupció
Fotos de l'erupció
Fotos de l'erupció
Gràfic Interactiu del volcà  (El Mundo)
Com un volcà islandés va contribuir a l'inici de la revolució francesa
S'evapora part de la glacera d'Islàndia
L'erupció des de Meteored

Read More......

Un bon precedent

Des del 5 d'abril i durant 10 dissabtes, es ve desenvolupant en el Saló d'Actes de la Facultat de Ciències, de la Universitat de Cantàbria, un cicle de conferències, aptes per a tota la família, que sota la denominació dels Dissabtes de la Ciència, organitza anualment la Facultat en col·laboració amb l'Aula de la Ciència .
Segons afirma el degà de la Facultat de Ciències, en anteriors edicions "l'acollida ha estat important" fins al punt que no només acudeix públic universitari sinó que "s'ha convertit en una activitat familiar". En la seua opinió açò es deu a l' "enfocament nou" del cicle, que gira entorn de la realització d'experiments in situ. Les sessions estan orientades a totes aquelles persones amb inquietud per la ciència i l'entrada és gratuïta. amb temàtica que va des de la Biologia a la Química, passant per la Física, les Matemàtiques o la Geologia.
Com a mostra, la propera es realitzarà el proper dissabte 26 d'abril, Angel Mañanes, en la qual, el professor del Dpt. de Física Moderna de la UC, impartirà la xarrada Alfa, Beta, Gamma, neutrons... i X: La radioactivitat segueix sent natural i útil.
La programació dels "Dissabtes de la Ciència", es du a terme en el saló d'actes de la Facultat de Ciències en horari de 11.30 a 13.
El cicle comptarà amb les jornades:
- "Un estrany passeig de la mà de Möbius" (12 d'abril).
- "Pèsols arrugats i micos diabètic: una introducció al ADN i el Projecte del Genoma Humà" (19 d'abril).
- "Alfa, Beta, Gamma, neutrons… i X: la radioactividad segueix sent natural i útil" (26 d'abril). - "Els nous aliments" (10 de maig).
- "Història de bacteris" (17 de maig).
- "Viatges virtuals per a aprendre ciència" (24 de maig).
- "Els volcans" (31 de maig).
- "L'energia del segle XIX: de les màquines tèrmiques a les màquines elèctriques" (7 de juny).
- "Oxidació ve d'oxigen? Històries i experiències curioses sobre una important transformació química" (14 de juny)

Read More......