El volcà islandés Eyjafjallajökull

Islàndia ha estat aquests dies el centre d'atenció dels mitjans de comunicació de tot el món. Poques persones hauran deixat d'assabentar-se de l'erupció del seu volcà Eyjafjallajökull, més que per l'erupció en sí, que començà el passat dia 20 de març, per la paràlisi quasi absoluta del transit europeu; pot ser si no s'haguera produït una immensa columna de cendra que entrebancava la possibilitat de volar, aquest fet haguera quedat reduït al simple interès científic d'algunes persones i poca cosa més, però la seua repercussió econòmica ha produït tot un seguit informatiu, tot i oferint un bon grapat de recursos per a la nostra aula.

Aquest estratovolcà (com el Teide), amb 1.666 m,  està situat al sud de l'illa, molt prop de la costa atlàntica, entre la vall de Þórsmörk i la capa de gel de Mýrdalsjökull, amb una estructura formada per l'acumulació de colades piroclàstiques de lava pastosa de basalt i andesita amb erupcions violentes.
Aquest material expulsat per la columna eruptiva rep el nom genèric de tefra i  és magma fragmentat, solt o compactat (piroclasts) que dispersa el vent sobretot quan són d'una grandària mínima que es converteix en cendra. Ja en l'erupció de 1612 l'Eyjafjöll expulsà un milió de metres cúbics de tefra.
En la imatge podem observar el cinturó de volcans d'Islàndia que ens ofereix la USGS.

Ciències en el Broch
The power of a volcano 
El País a l'ombra de l'Eyjafjallajökull 
Milers d'ulls vigilant un volcà (El País)
Fotos de l'erupció
Fotos de l'erupció
Fotos de l'erupció
Gràfic Interactiu del volcà  (El Mundo)
Com un volcà islandés va contribuir a l'inici de la revolució francesa
S'evapora part de la glacera d'Islàndia
L'erupció des de Meteored