La Secció Forestal de la Direcció Territorial de Castelló, depenent directament de la Conselleria de Medi Ambient, s'ha proposat tallar, el proper mes de setembre uns 3.000 pins de les espècies Pinus sylvestre i Pinus nigra principalment de la subespècie salzmannii, al bosc de Sant Joan de Penyagolosa.
Cal recordar que la major part de les poblacions de Pinus nigra al País Valencià han sigut incloses en una figura de
protecció anomenada Llocs d’Interés Comunitari o LICsL'objecte seria fer front a l’afectació d’aquests pins pel vesc, (Viscum album subesp. austriacum), una planta paràsita que viu sobre els pins (i altres arbres) xuclant-los la saba. La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, reunida el proppassat 3 de juny a Vistabella, ha emés un informe desfavorable al projecte de la Conselleria.
Els valors naturals i culturals del bosc de Penyagolosa exigeixen un tractament molt acurat que no pot basar-se, com pretén la Conselleria, en la simple tala dels arbres i així ho subscriuen diferents opinions tècniques que qüestionen la seua conveniència.
El bosc de Penyagolosa és justament això, un bosc i com a un bosc (no com a una reserva de fusta) ha de ser tractat.
Cal, doncs, una anàlisi més profunda de la situació que hauria de conduir a l’elaboració d’un Pla Integral de Tractament del Vesc al Massís de Penyagolosa. Aquest Pla no pot estar reduït a una petita àrea (40 Ha), com pretén la Conselleria, sinó que ha de considerar tot el Parc natural i ha d’incloure diverses mesures (seguiment, prevenció, gestió del sotobosc, usos controlats del vesc, poda...), amb una visió global de l’ecosistema forestal, sense limitar-se a la més simple i irreversible com és la tal de pins.
La gestió dels boscos no pot continuar fent-se al segle XXI, ni en els seus continguts (prioritzant l’extracció de fusta), ni en les seues formes (oblidant la participació social) igual que al segle XIX. Cal defensar una gestió forestal amb objectius ecològics, de manera democràtica, participativa i transparent, defensant un bosc viu, amb tota la seua riquesa, diversitat, valor i capacitat ecològica.
Considerem, per tant, que a la vista d’aquestes consideracions i de l’informe de la Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, la Conselleria de Medi Ambient ha de paralitzar totalment la tala prevista al bosc de Sant Joan i ha d’ajornar qualsevol decisió sobre aquest tema a l’elaboració d’un Pla Integral, el qual ha de ser sotmès a un intens procés de participació social.
diumenge, de juliol 19, 2009
El Consell valencià vol tallar 3.000 pins al Penyagolosa
dilluns, de juny 16, 2008
L'arbre mediterrani subsistirà al canvi climàtic
Un estudi del Departament de Biologia de la UAM, publicat recentment
(abril 2.008) en “Applied Vegetation Science” sota el títol: “Effects of climate change on the distribution of Iberian tree species”, dirigit pel professor de Geobotànica, Helios Sainz dóna un pronòstic favorable per als nostres arbres mediterranis.
Segons l’estudi, en el qual s’analitza la distribució peninsular de 20 espècies arbòries, en general, l'escalfament produït pel canvi climàtic reduirà notablement els arbres de la península ibèrica en 10, 40 o 70 anys, sobretot entre les coníferes d'àrees muntanyenques com el pi silvestre (Pinus sylvestris), el pi negre (Pinus uncinata) i l'avet blanc (Abies alba).
Això, no obstant, espècies mediterrànies, com ara, el pi resiner (Pinus pinaster) i el pi carrasc o pi blanc (Pinus halepensis) podran suportar-ho be per la seua capacitat per a adaptar-se a l'escalfament.
L’ informe, fet a escala regional, analitza els efectes del canvi climàtic en la distribució de la flora en la Península Ibèrica considerant les variables ambientals de temperatures mitges per a cada estació, les pluges estacionals i l'amplitud tèrmica en cada àrea, i determinant les condicions favorables perquè aquests arbres pogueren seguir germinant en els anys 2020, 2050 i 2080.
Segons això, les espècies mediterrànies, a mesura que les temperatures de la Península s'incrementen amb el canvi climàtic desplaçaran exemplars propis del Pirineus, ja que els arbres de més altitud i de clima més fred patiran més.
Així doncs l’efecte serà diferent en cadascuna de les 4 formacions arbòries: les de clima temperat europeu, els boscos de coníferes de muntanya, els de l'àrea sub-mediterrània i els boscos mediterranis.
Read More......L’AVE depredador
Amb el risc que algú ens tilde d’anar en contra del desenvolupament tecnològic en l’àmbit de les comunicacions, no podem deixar de fer-nos ressò de les greus repercussions que les obres del Tren d’Alta Velocitat estan causant sobre diferents espècies en l’àrea de Torrejón de Velasco-Valdemoro.
Espècies catalogades per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU), recentment com aus estepàries emblemàtiques, estan seriosament amenaçades com ara el Pioc Salvatge (Otis tarda), el Torlit (Burhinus oedicnemus) o l 'Esparver cendrós (Circus pygargus) entre d’altres.
L’indret ha canviat considerablement a caus
a de la línia fèrrea , causant impactes geològics, ecològics i paisatgístics irreversibles. En obrir una trinxera enorme per a facilitar el pas de l'AVE, s’han desmantellat els turons calcaris de la zona tot i eliminant la vegetació calcícola amb plantes exclusives ibèriques , i sepultant al seu torn de forma incomprensible, el cultiu de pins carrascs (Pinus halepensis) plantats en els vessants confrontants.
En atravesar l’AVE el territori de les aus estepàries i la resta de la fauna local, sobretot en època de reproducció, s’ha creat un desmesurat efecte
barrera per a la fauna.
De nou s’ha optat per l’opció més lesiva, per anteposa els interessos de les grans empreses constructores, als valors naturals dels terrenys afectats per les obres, pels quals hauria de vetllar .
Read More......





