Subscriu-te

RSS Feed (xml)

Powered By

Skin Design:
Free Blogger Template

Powered by Blogger

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris abella. Mostrar tots els missatges

dilluns, de gener 17, 2011

La vespa asiàtica, assassina d'abelles

Llegim en diferents mitjans de comunicació l'alerta despertada pels productors i per les productores de mel davant la presència de la vespa asiàtica (Vespa velutina nigritorax).  Té una grandària, entre 27 i 45 mm (més de 50 en el cas de les reines), més del triple que les nostres abelles, un agulló de 6,35 mil·límetres i una mandíbula molt forta i enormement voraç amb la qual destrocen, primer les abelles guardians i després la resta de la colònia. Són especialment exigents amb les larves, de gran valor proteïc que utilitzen per a alimentar les seues pròpies. Tenen l'abdomen negre o marró fosc, el cap negre amb la part frontal de color taronja i els estrems de les potes grocs. Solen construir els seus nius, de mig metre de diàmetre, sobre els arbres.
 
Suposadament aquesta vespa, d'origen asiatic es va introduir l'any 2004 en la regió francesa d'Aquítania mitjançant una càrrega de caquis (Diospyros kaki) que arribà al port de Burdeos, suposant una gran pèrdua en les colònies d'abelles.
  
Mentre que la vespa autòctona ( Vespa cabro), maten una o dues abelles, tan sols uns 30 individus asiàtics són capaços de desvorar 30.000 abelles en només una hora com podem veure en aquest vídeo:



No fa molt s'ha detectat la seua presència a Irún, Hondarribia i Oiartzun al País Basc, la qual cosa fa perillar la producció melífera del País Valencià.

Es dóna la cirscumstància curiosa  que, mentre les nostres abelles melíferes (Apis mellifera), no tenen cap tipus de defensa contra aquesta vespa, contràriament a l'asiàtica (Apis cerana), que ha desenvolupat l'anomenada "defensa tèrmica", que consisteix en envoltar la vespa i eleven la temperatura a 47ºC que provoca la seua mort.

Read More......

divendres, de juny 26, 2009

L'Arna de la cera

Fa cosa d’un mes, Rosa, alumna de 1r de batxillerat, el pare de la qual es apicultor, ens dugué a classe un quadre d'un rusc, del tipus “Dadant” (Layens o Langsthroth), ruscos en forma de caixes d'abelles amb quadres mòbils i que mostrem a les fotos.

També ens portà un grup d’abelles (Apis mellifera) entre les que podíem diferenciar obreres i abellots.

Així mateix dugué un dels àcars paràsit de les abelles, el “Varroa destructor” que provoca la varroasi; si bé és cert que al principi només era un paràsit habitual de l’abella asiàtica (Apis cerana), però al s.XIX l’Apis mellifera es dugué a l’est de Rússia entrant en contacte amb les asiàtiques i el paràsit passà d'unes a les altres. Els eixams infectats, en traslladar-se, convertiren la varroasi en la principal malaltia que actualment afecta aquests insectes i que s’estén per la major part de les zones apícoles del món (sembla que poc més d’Austràlia estan lliures de l’àcar). També cal dir que Varroa destructor només es pot multiplicar en colònies d'abelles, tot i atacant el cos de l'abella li xuclen l’hemolimfa i la afebleixen, estenent ARN i provocant una deformació de les ales a l'abella, i que pot provocar la mort de tota la colònia d'abelles, això passa normalment de finals de tardor fins el principi de primavera (vegeu un interessant article sobre el seu control biològic).

Ens va vindre molt bé per a comentar la vida de les abelles en diferents cursos, férem observacions .
Fins i tot encara li quedava cera, i aquesta va ser la nostra perdició o benedicció, segons com es mire. El cas és que deixarem el quadre a un racó del laboratori i al cap d’un mes poguérem observar que s’havia cobert, com podem veure a les fotos, d’una gran quantitat de cel•les encotonades i que a l’interior de les quals es feia notori un cert moviment. És clar l’alumnat començà a preguntar-nos si estàvem fent algun nou experiment.

Així que ... a observar i a investigar toca.

Qui no ha sentit parlar mai d’uns insectes capaços de deteriorar la roba dels nostres armaris, o fins i tot aliments ? La “polilla” ens digué algú. Doncs, efectivament, eixa arna de la roba (Tineola bisselliella), o la de les catifes (Trichophaga tapetzella ) o de la farina o tantes altres i que conformen un conjunt d’animals sapròfags, que es nodreixen dels residus d’altres organismes, que en ocasions s'aprofiten d'aliments orgànics atresorats per les persones, convertint-se de vegades en plagues, aquells que en les cadenes tròfiques tanca el cicle dels nutrients, la teníem a casa nostra.
Es tractava de l’arna de la cera, pertanyent a la família Pyralidae, on es diferencien dues espècies:

L’Acrhoia grisella o arna menuda, d’uns 10 mm (de vegades pot arribar als 23 mm)
La Galleria mellonella o arna gran, les femelles de la qual són papallones (lepidòpters) d’hàbits nocturns, de color gris i amb una longitud entre 8 i 17 mm i entre 14 i 38 mm de punta a punta de les ales.
Observant la colònia enorme de capolls vam poder veure larves de diferents edats, crisàlides ...
Ha estat una experiència molt engrescadora.


Read More......

També et recomane:

Related Posts with Thumbnails