L'Arna de la cera

Fa cosa d’un mes, Rosa, alumna de 1r de batxillerat, el pare de la qual es apicultor, ens dugué a classe un quadre d'un rusc, del tipus “Dadant” (Layens o Langsthroth), ruscos en forma de caixes d'abelles amb quadres mòbils i que mostrem a les fotos.

També ens portà un grup d’abelles (Apis mellifera) entre les que podíem diferenciar obreres i abellots.

Així mateix dugué un dels àcars paràsit de les abelles, el “Varroa destructor” que provoca la varroasi; si bé és cert que al principi només era un paràsit habitual de l’abella asiàtica (Apis cerana), però al s.XIX l’Apis mellifera es dugué a l’est de Rússia entrant en contacte amb les asiàtiques i el paràsit passà d'unes a les altres. Els eixams infectats, en traslladar-se, convertiren la varroasi en la principal malaltia que actualment afecta aquests insectes i que s’estén per la major part de les zones apícoles del món (sembla que poc més d’Austràlia estan lliures de l’àcar). També cal dir que Varroa destructor només es pot multiplicar en colònies d'abelles, tot i atacant el cos de l'abella li xuclen l’hemolimfa i la afebleixen, estenent ARN i provocant una deformació de les ales a l'abella, i que pot provocar la mort de tota la colònia d'abelles, això passa normalment de finals de tardor fins el principi de primavera (vegeu un interessant article sobre el seu control biològic).

Ens va vindre molt bé per a comentar la vida de les abelles en diferents cursos, férem observacions .
Fins i tot encara li quedava cera, i aquesta va ser la nostra perdició o benedicció, segons com es mire. El cas és que deixarem el quadre a un racó del laboratori i al cap d’un mes poguérem observar que s’havia cobert, com podem veure a les fotos, d’una gran quantitat de cel•les encotonades i que a l’interior de les quals es feia notori un cert moviment. És clar l’alumnat començà a preguntar-nos si estàvem fent algun nou experiment.

Així que ... a observar i a investigar toca.

Qui no ha sentit parlar mai d’uns insectes capaços de deteriorar la roba dels nostres armaris, o fins i tot aliments ? La “polilla” ens digué algú. Doncs, efectivament, eixa arna de la roba (Tineola bisselliella), o la de les catifes (Trichophaga tapetzella ) o de la farina o tantes altres i que conformen un conjunt d’animals sapròfags, que es nodreixen dels residus d’altres organismes, que en ocasions s'aprofiten d'aliments orgànics atresorats per les persones, convertint-se de vegades en plagues, aquells que en les cadenes tròfiques tanca el cicle dels nutrients, la teníem a casa nostra.
Es tractava de l’arna de la cera, pertanyent a la família Pyralidae, on es diferencien dues espècies:

L’Acrhoia grisella o arna menuda, d’uns 10 mm (de vegades pot arribar als 23 mm)
La Galleria mellonella o arna gran, les femelles de la qual són papallones (lepidòpters) d’hàbits nocturns, de color gris i amb una longitud entre 8 i 17 mm i entre 14 i 38 mm de punta a punta de les ales.

Observant la colònia enorme de capolls vam poder veure larves de diferents edats, crisàlides ...
Ha estat una experiència molt engrescadora.