Quins edulcorants prenem (I)?

És ben curiós, que justament avui, de cara a la mar salada, vage a parlar d'un producte ben dolç, els edulcorants artificials.

Aquells què són donats, per diferents motius, als edulcorants, més o menys sintètics, en general els direm no naturals, hem de saber i conèixer els riscos dels seus components; per això i continuant amb els productes alimentaris, avui parlem d'allò que coneixem pel nom genèric de 'sacarina', quan, en realitat, aquest només és un dels seus components.

No haveu sentit mai la curiositat  de llegir el revers d'eixos paquetets menuts que ens edulcoren les begudes, sobretot el cafè o el tallat?.

Si ho llegiu observareu que els components solen ser molt semblants i quasi sempre basats en:

* Dextrosa: Un hidrat de carboni, per tant font energètica important, i es tracta del nom que les empreses farmacèutiques i alimentàries li donen a la glucosa; de fet en alguns països no coneixen el terme glucosa ja que és substituït   pel de dextrosa.

Ciclamat de Sodi

* Ciclamat sòdic: També conegut com E952, és un dels edulcorants més potents (entre 30 i 50 vegades més dolç que el sucre -sacarosa-, depenent sempre de la seua concentració,que sols anar acompanyat d'altres edulcorants, normalment Sacarina, amb una proporció de 10/1)  i barats utilitzats en la fabricació de productes baixos en calories o sense sucre, com sucs, refrescs, brioixeria industrial, llaminadures o edulcorants líquids.  Com veiem en la seua fórmula és una sal de sodi de l'àcid ciclàmic, preparat per sulfonació de la ciclohexilamina. Curiosament, el ciclamat, va ser descobert casualment investigant medicaments contra la febre, l'any 1937 a la Universitat d'Illinois.
L'any 1969, la Food and Drug Administration, una instància oficial dels Estats Units, va prohibir l'ús d'aquest edulcorant en aliments, begudes i suplements alimentaris. L'ONU adverteix que un ésser humà no ha de consumir al dia més de 11 mil·ligrams per cada quilo del seu pes corporal; sobrepassant aquestes quantitats pot tenir potencials cancerígens i efectes mutàgens, arribant a danyar els espermatozous i testicles, tot i donar casos d'esterilitat entre els seus consumidors, i desaconsella el seu consum especialment a xiquets i dones embarassades .
Al 2.008 Mèxic, Xile i Argentina obliguen a canviar la formula del refresc i l'empresa ho disfressa com un "canvi de sabor". El cas és que un any després, Veneçuela, prohibiria el consum de la Coca-Cola Zero pel seu contingut d'E-952, però les paraules del president veneçolà, Hugo Chávez: “Yankis de mierda, váyanse mil veces al carajo” va fer que altres països, com ara l'estat espanyol, a través de l'Agència Espanyola per a la Seguretat Alimentària (AESAN), digueren que es tractava de motius polítics i no va prohibir el seu consum.
L'investigador del CSIC Rodríguez Farré assenyala referent a això, “la toxicitat de l'I-952 no és elevada, però en l'àmbit de la salut pública, quan un producte s'utilitza diàriament per milions de persones, el risc, per mínim que siga, no és gens menyspreable. En aquesta situació el principi que se sol aplicar és el de precaució, i, per tant, se sol prohibir”.
Per la seua banda, l'autor de la "Guia dels additius usats en alimentació", Esteban Cabal, afirma: “En experiments amb animals va provocar tumors en ovaris, ronyons, pell i úter. En humans s'ha dit que interfereix en la síntesi de les hormones tiroidees i pot produir al·lèrgies"
El cas és que tampoc està permès el seu consum, entre altres països, a Gran Bretanya, Irlanda, Bèlgica, Austràlia o Nova Zelanda.
Entre altres productes de venda a l'estat espanyol que el contenen he trobat:

• Edulcorant Sacarina
• Sucresa edulcorante
• Bisolan
• Melmelades Adas Hero Diet
• Coca Cola Light
• Nestea sense sucre
• Fanta zero

Sacarina Sòdica

* Sacarina sòdica:  Aquest edulcorant artificial ve marcat com E-954, i és una sal de sodi, d'un sabor dolç que, fins i tot en concentracions altes dóna un regust amarg, és per això que se sol mesclar amb altres edulcorants en begudes dietètiques, com ara el ciclamat, com ja s'ha comentat o l'aspartam (cast. aspartame), per a begudes dietètiques.  En escalfar és inestable, però no reacciona amb altres ingredients alimentaris, així com tampoc aporta calories energètiques, encara que en les persones i en rates de laboratori pot provocar l'alliberament d'insulina. Es conserva bé.
La sacarina es va produir per primera vegada l'any 1878 per Constantin Fahlberg, a la Universitat John Hopkins, encara que no es va comercialitzar fins després de la Primera Guerra Mundial, passant a popularitzar-se a la dècada de 1960 pel fet de ser un edulcorant que no aporta calories.
En el mateix llibre, citat a l'apartat anterior de Cabal afirma “no s'ha demostrat que ajude a perdre pes. Dosis altes van provocar càncer de bufeta en rates de laboratori en experiments realitzats en els anys 70. S'ha dit que poden produir càncer en els fills i néts de qui ho pren. Està prohibit a França i a Canadà. En EEUU és obligatori advertir en les etiquetes sobre els productes que contenen sacarina”. Com podem suposar el seu consum està autoritzat a tot l'estat espanyol.