Què són els parabens?

Estructura química general d'un paraben
(Per-hidroxibenzoic)
on R = un grup alquil

És de tots ben conegut que, diferents indústries de productes utilitzats per les persones, tenen un objectiu fonamental, molt allunyat de qualsevol tipus d'humanitat, parlem del factor economia, el qual està per sobre de qualsevol altre tipus de condició; ja que volen pagar menys i guanyar més, utilitzant productes més barats, sense importar els seus efectes nocius per a la salut.

De vegades, després de la dutxa sentim picors per la pell o ressecor de la pell, intoleràncies o al·lergies; doncs moltes vegades els culpables són unes substàncies anomenades  "parabens"; químicament són esters de diferents grups (R) alquils, anomenats com si d'un alcà es tractés però amb el sufix -il i un nombre indicant el carboni pel qual s'enllacen a la molècula, com ara metil -CH₃, etil -CH₂-CH₃, propil  -CH₂-CH₂-CH₃ o butil  -CH₂-CH₂-CH₂-CH₃ de l'àcid hidroxibenzoic que s'utilitzen, conjuntament amb les seves sals sòdiques, com a substàncies antimicrobianes en la indústria alimentària, farmaceútica i cosmètica.
Els parabens més comuns inclouen:  

METHYLPARABEN (E218)
ETHYLPARABEN (E214)           els més comuns
PROPYLPARABEN (E216)

BUTYLPARABEN

BENZYLPARABEN
ISOBUTYLPARABEN                 els menys comuns (tambés ho són les seues sals de sodi)
ISOPROPYLPARABEN

 Aquests productes químics i les seues sals, s'utilitzen com a conservants, per les seues propietas bactericides i fungicides (protegeixen del creixement microbià, tant per als consumidors, com per mantenir la integritat del producte), es troben en moltes cremes per a nadons, cosmètics, molts xarops per a la tos, antiàcids estomacals, remeis per als trastorns de l'intestí, per a les nàusees i els vòmits, cremes vaginals, reguladors cardiovasculars, antibiòtics, medicaments contra el dolor i la febre (formes genèriques de l'ibuprofè i el paracetamol), tractaments de l'astènia, xampús, cremes hidratants, gels d'afaitar,  bronzejadors, maquillatges, pastes de dents, productes de cura del cabell o additius alimentaris, entre d'altres. La majoria de les marques de desodorants i antitranspirants actualment ja no usen parabens.


El seu ús abundant en aliments, medicaments i cosmètics, (al voltant de 400 especialitats—la majoria molt comuns— ) és, precisament, per la característica que acabem de descriure i pel seu cost tant baix, malgrat les investigacions que s'estant duent a terme (sobretot a partir de 2004), per haver-se trobat en tumors de mama (20 nanograms per gram de teixit en una mostra de 20 tumors) i per la seua capacitat d'imitar, d'alguna manera, a l'hormona estrogena.

Així mateix, el seu ús en xampús, produeix  irritacions en la pell i dermatites en persones amb al·lèrgies; si més no en els aliment no sol causar danys, ja que es metabolitzen i s’excreta per l’orina.

Els efectes tòxics i cancerígens d'aquests conservants,  inclosos,  tant en cremes dentals com els medicaments utilitzats en quimioteràpia contra el càncer, foren objecte de debat científic i  l'Assemblea Nacional francesa va votar prohibir-los (vegeu la llista establerta per Le Monde) junt als ftalats i els alquilfenols, tres categories dels disruptors endocrins.


Encara que l'Estat espanyol no els ha prohibit, perquè no es pot afirmar que un/a consumidor/a de parabens desenvoluparà càncer, el risc existeix, per la qual cosa és necessari realitzar més estudis per a obtenir una major precisió de la quantificació del risc. Per tant el millor és aplicar el principi de precaució i evitar els productes que continguen parabens per si de cas; cal acostumar-nos a observar les etiquetes, ja que, els productes esmentats que podem comprar, per llei han de dur els seus ingredients a l'etiqueta. Aquesta informació és important per als consumidors/es que volen determinar si un producte conté un ingredient que volem evitar. Els parabens són generalment fàcils d'identificar pel seu nom, que ja s'ha indicat i sempre es pot substituir per productes naturals.