Els medicaments curen o maten?

Parlant amb la meua sogra sobre malalties, fàrmacs i aquests menesters medicamentosos, tema que sol apassionar  a la gent gran, sempre em diu el mateix: “Totes les medicines que el metge et recepta per a alguna malaltia, seran bones per a alguna cosa, però molt roïnes per a una altra.”

Per aquestes paraules i tota la problemàtica dels medicaments m’ha vingut al pensament una entrevista que vaig llegir a Joan-Ramon Laporte, cap del servei de farmacologia al Vall d’Hebrón que duia per títol, precisament: “Els medicaments curen o causen qualsevol malaltia”. No sé si tinc una mica de la síndrome de Diògens, però solc emmagatzemar tot tipus d’articles que m’agraden (és clar, ara ja, informàticament, perquè del contrari, no sé on estaria a aquestes altures, si foren en paper) .

Laporte, barceloní que rondarà els 65 anys d’edat, dirigeix l’Institut Català de Farmacologia, fundació creada fa 26 anys que investiga i denuncia els fàrmacs que representen algun perill per a la salut. Va presidir entre 2003 i 2004 el comitè de medicaments essencials de l’OMS, quan es va aconseguir aprovar els antirretrovirals genèrics que salvaren moltes vides a l’Àfrica. Remarque aquests  trets bibliogràfics pers deixar clar que té una certa categoria científica internacional.

Aquest  és catedràtic de Farmacologia per la UAB, afirmava en eixa entrevista que sol analitzar fàrmacs, fins i tot aquells que ja estan al mercat, ja que aquests, assegura, “han estat provats per uns pocs milers de voluntaris ...” però realment  els efectes no desitjats, o fins i tot la mort, eixen en provar-los milions de persones de tot arreu.

 Que això o diga jo o, al remat, la meua sogra, no deixaria de ser una simple anècdota, però en boca d’un científic ja és una altre cantar. Continua l’entrevista sobre l’aspirina, ja què, segons Laporte, es tracta del medicament que més gent pren i per tant la causa de moltes morts, encara que el seu risc ha estat distorsionat. Si apliquem la dita del principi, a dosis menudes, uns 100 mil·ligrams diaris és un bon protector cardiovascular, però si pugem a 1 gr  pot produir hemorràgia gastrointestinal, ho sé ben cert ja que fou la causa mortal del meu avi, com el 40% de les 3000 persones que moren  per una hemorràgia gastrointestinal a l’any a Catalunya. Un infart de miocardi pot ser provocat per un antiinflamatori o una pneumònia, una malaltia neurològica o una patologia psiquiàtrica poden ser afavorides per fàrmacs; molts d’ells, bons per a la pressió arterial o els diürètics causen depressió  en gent gran o agressivitat o irritabilitat amb medicaments per a l’insomni, com ara les benzodiazepines.

El director de l’ICF  que no n’hi ha medicaments pels quals no hem de pagar peatge. L’Agència Europea del Medicament calcula en 197.000 de morts anuals per efectes adversos dels medicaments i són la quarta causa de mort en EEUU (els 3 de davant són l’infart, l’ictus i el càncer).  Si es prengueren més atenció als riscos que duen es podrien evitar entre un 65-75% de les morts.

Molt de mal el causa l’anunci de fàrmacs per TV, encara que només es poden anunciar aquells que no estan finançats per la Seguretat Social.

Pel que fa als preus dels medicaments Laporte diu que aquests són arbitraris. Per fer-nos una idea ens diu que els fàrmacs d’entre 100-500 €, la seua fabricació pot estar en uns 2 euros màxim, inclòs el seu envasament. Es valora, sobretot l’esforç d’investigació, encara que el 30-40% de les despeses es destina a la seua promoció comercial. En Espanya es dedica el triple del pressupost a la promoció comercial que a investigació. Cada visita comercial sol generar 35 receptes noves. De fet són els laboratoris qui s’ocupen de bona part de la formació continuada del personal sanitari, per això és molt difícil assegurar la no influença d’interessos comercials.

“Sembla que hagen perdut la seua ànima mèdica i que només s’hagen quedat amb la comercial” diu Laporte.

Segons un informe de l’ONU les farmacèutiques conformen el tercer sector econòmic darrere de la indústria armamentística i del narcotràfic.