RSS Feed (xml)
 |
| Productes "deliplus" amb bronopol |
- Deliplus nutritiva corporal amb oli d’oliva.
- Deliplus crema de mans nutritiva.
- Deliplus hidratant corporal amb àloe vera.
- Deliplus hidratant corporal efecte lluminositat.
- Delipus hidratant corporal reafirmant.
- Deliplus hidratant antisequedat per a peus.
- Deliplus nutritiva corporal amb atmelles.
- Deliplus hidratant corporal pells atòpiques.
- Solcare loció after sun hidratant.
- Solcare loció afer sun lluminositat.
- Solcare gel after sun àloe vera.
L’Agència Espanyola del Medicament i dels Productes Sanitaris (per als consumidors/es controlcosmeticos@aemps.es) instaren al seu fabricant: “RNB-Cosméticos” a canviar la fórmula dels compostos, ja que aquesta contenia dos productes químics que no poden anar junts en un producte, d’acord la normativa vigent.
Una vegada més se dóna el mateix argument que en altres ocasions: “El risc no existeix en les quantitats contingudes en els productes”. Siga com siga, és ben cert que la unió dels dos elements és productora de nitrosamines, substàncies inductores de tumors cancerígens . Per la qual cosa és, com a mínim, una seriosa irresponsabilitat utilitzar-los si ja n’hi ha estudis que demostren els seus riscos.
Per la seua banda el Ministeri de Sanitat assegura que no n’hi ha cap risc en el consum i que és, simplement que la normativa legal vigent no permet la mescla dels dos productes en una fórmula. I això no és prou? Si n’hi ha una normativa que ho prohibeix serà perquè algun tipus de risc tindrà, oi?.
De la mateixa manera s’ha pronunciat la cadena comercial, dient que són totalment segurs per a la salut. Ara segueixen estant en les prestatgeries però amb la composició reformada.
Aleshores que canvien la normativa o, mentre aquesta estiga vigent, no es poden utilitzar, diga el què diga el “sunsun corda”.
Però quins són aquests component? És la trietanolamina i el bronopol, un conservant.
La primera, la trietanolamina, de fórmula: C6H15NO3 >>> (CH2OHCH2)3N (2,2´,2´´- Nitrilo-3-Trietanol, nitrilotrietanol, trihidroxietilamina; Trilamina; Trihidroxitrietilamina; Trietilolamina; Tris (hidroxietil) amina – coneguda com TEA–), és un líquid higroscòpic viscós, incolor o lleugerament groc, o cristalls, orgànic derivat, com observem en la fórmula, de l’amoníac. Resulta al reaccionar òxid d’etilè amb amoni aquós, obtenint-se, a més, monoetanolamina i dietanolamina.
És una base feble, incompatible amb els àcids, les sals de coure i els metalls pesats. En combustionar es descompon formant fums tòxics i corrosius, inclosos els òxids de nitrogen. Quan es dispersa es pot concentrar en l’aire com partícules nocives. És irritant per als ulls, la pell i el tracte respiratori. Un contacte prolongat pot produir sensibilització de la pell, ja que, com hem dit produeix, en concentracions altes, nitrosamines, com qualsevol amina, encara que aquestes no penetren la pell.
S’utilitza com agent alcalinitzant per a gels actuant sobre el PH i per tant pot aplicar-se com a base saponificadora (lauril sulfato de trietanolamina i el lauril éter sulfat de trietanolamina) en la fabricació de tensoactius. Altres productes semblants, xampús i acondicionadors usen sodi i amoni, però aquests són més agressius. D’altra banda la trietanolamina, al causar menys irritació als ulls, en els cabells i en la pell s’usa més en productes infantils.
Per tot l’exposat fins ací no observem que puga causar massa danys. Aleshores, on està el problema? Doncs, precisament en la combinació amb el bronopol, un bacteritzida molt actiu de fòrmula 2-brom-2-nitropropà-1,3-diol, ja utilitzat des dels anys 60, quan fou descobert per la companyia anglesa The Boots Company PLC de Nottingham, com a conservant de fàrmacs per tenir una toxicitat baixa en mamífers i per contra molt actiu, sobretot contra les espècies Gram-negatives. Posteriorment es generalitzà el seu un com conservant en xampús i cosmètics. Per ser un efectiu antimicrobià també tindria una aplicabilitat important en la indústria, sobretot la del paper, l’exploració petrolífera, plantes de desinfecció d’aigua (focus bacterians per excel·lència) refrigerant i instal·lacions de producció.
Aquest ús ha fet que la seua producció supere, actualment les 5.000 tones, molt important si tenim en compte que s’utilitza en concentracions de 0,0025%, sobretot en els països productors de costos baixos, com la Xina.
N’hi ha un llistat ampli de productes famacològics que contenen bronopol (monografia de la British Pharmacopoeia 1998).
No obstant tot això , en la dècada dels 80, aquest producte tant amplament comercialitzat, s’adonaren que es tracta d’un potencial força important per a la formació de nitrosamines, moltes d’elles cancerígens coneguts, i unes altres ubíques tant en la dieta habitual, com en el medi ambient, fins i tot al nostre estómac.
Per sí mateix el bronopol no és nitrificant, en presència d’ions nitrits, fabrica nitrosamines, sobretot sota condicions on es descompon, com ara solucions alcalines (recordem que la trietanolamina és un agent força alcalinitzant) i/o temperatures elevades, allibera nitrits i nivells baixos de formaldehids que són els que reacciones amb les amines o amides secundàries produint, per exemple en els cosmètics que l’utilitzen significatius de nitrosamines.
Així ens expliquem la possible toxicitat dels productes de les marques blanques “Deliplus” i “Solcare”, sempre que es donen les característiques descrites.
Per tant, havent-ne alternatives, perquè els fabricants fan aquest mal ús, la resposta és bàsicament la de sempre: “El baix cost del producte facilita poder tenir un marge ampli de guanys o el seu ús en marques blanques, per poder baixar el preu de venda amb, al menys els mateixos guanys”.
Conclusió, es poden utilitzar aquests productes, però si n’hi ha alternatives, sobretot si són naturals, perquè arriscar-nos: “Evita l’ocasió i evitaràs el perill”, o com diuen a Castelló: “Si no vols pols no vages a l’era”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada