El boicoteig al tractament del càncer

Només en sentir la paraula "càncer", ja notem com el nostre cos queda invadit per la por, la intranquil·litat, sobretot si la persona l'ha patit, sobretot, pels molts resultats negatius que sol acompanyar-lo.
Mai no pensem que sempre no té el per què ser així. Mai no pensem que, després d'eixes primeres hores d'angoixa, de temor per allò que pot vindre, en les que n'hi ha una mínima sospita, fins l'espera en escoltar el "veredicte" de l'oncòleg, l'especialista en oncologia, pot haver-hi esperança, pot haver-hi un resultat feliç; a hores d'ara no té el perquè significar una pena de mort; les investigacions estan canviant; abans d'entrar en la matèria concreta del què volem parlar en aquest post, caldrà analitzar, encara que siga breument, què entenem per càncer.

En principi podem parlar d'un "creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l'organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals".
Expliquem-nos una mica això, alhora que observem l'esquema reproduït i que està fet per l'Institut Nacional del Càncer. La unitat bàsica anatòmica i  fisiològica dels éssers vius és la cèl·lula. Aquesta unitat va realitzant, al llarg de la seua vida, més o menys llarga depenent, de la classe que siga, és capaç de realitzar les funcions vitals; per tant es van desenvolupant i reproduint de manera controlada, regulada, ja què necessitem mantenir sa el nostre cos, reparant aquelles cèl·lules que van envellint, que es danyen o que moren i per tant, deteriorant els teixits. En la reproducció, aquestes cèl·lules van transmetent el material genètic (ADN); en aquesta transmissió poden haver canvis, alteracions, mutacions, que afecten, el desenvolupament, la divisió ... de les cèl·lules; aquestes, que en principi no necessitem, no moren, ben bé al contrari es van dividint de manera incontrolada formant un tumor, que en el millor dels casos és un tumor benigne, no són cancerosos,  no es disseminen a altres parts del cos, poden extirpar-se i, en la majoria dels casos, no tornen a aparèixer i, en cas contrari, un tumor maligne, són cancerosos i poden envair teixits propers i disseminar-se a altres parts del cos (metàstasi). 
Depenent on es forma aquest, rep un nom determinat, per exemple, el càncer de colon.

De manera general se solen agrupar en:

• Carcinoma: càncer que comença en la pell o en teixits que revesteixen o cobreixen els òrgans interns.
• Sarcoma: càncer que comença en os, en cartílag, grassa, múscul, gots sanguinis o altre teixit conjuntiu o de sustentació. 
• Leucèmia: càncer que comença en el teixit en el qual es forma la sang, com la medul·la òssia, i causa que es produïsquen grans quantitats de cèl·lules sanguínies anormals i que entren en la sang. No formen tumors.
• Linfoma i mieloma: càncers que comencen en les cèl·lules del sistema immunitari. 
• Càncers del sistema nerviós central: càncers que comencen en els teixits del cervell i de la medul·la espinal.

 Així mateix, respecte al tractament del càncer, cada vegada la ciència va endavant i, sempre que és continue finançant la investigació, els resultats són i seran, cada vegada, més positius.
Però el títol no es referia a aquest boicoteig polític, sinó a un de més científic referits a eixos tractaments.
Investigacions recents, han esbrinat que, algunes de les cèl·lules sanes que envolten el tumor, (aquest espai rep el nom de 'microambient tumoral') secreten substàncies (factors de creixement, GF de growth factor o SCF, factor promotor de la maduració), generalment proteïnes, què provoquen, en les malignes, resistència al tractament contra el tumor i per tant fan ineficaç medicacions anticancerígens.

Volume 487, number 7405

Aquesta investigació s'ha publicat a la revista "Nature" d'aquesta setmana, a l'article: "Tumour micro-environment elicits innat resistante to RAF inhibitors through HGF secretion".
Ha estat l'equip dirigit per Ravid Straussman, investigador de l'Institut Broad, de Massachusetts (EE UU), el què s'adonà que certs fàrmacs eliminaven , les cèl·lules cancerígenes en condicions de laboratori, però només de manera parcial en els pacients, ja que, senyals de l'entorn possibilitaven que algunes d'aquestes cèl·lules mantenien el fenotip maligne.
En la investigació es conrearen, en un sistema in vitro, per una part, cèl·lules tumorals aïllades i per una altra cèl·lules tumorales juntament amb algunes normals, simulant condicions reals del tumor.

Cèl·lules metastàtiques de melanoma

S'analitzaren més de 500 substàncies del factor de creixement esmentat (GF, growth factor) de les que secreten les cèl·lules normals i, localitzaren una, el Factor de Creixement Hepatocític (HGF, Hepatocyte Growth factor), estimuladora de l'angiogènesi, que provocava mutacions en les cèl·lules tumorals i es tornen resistents als fàrmacs (els inhibidors de BRAF) utilitzats per al tractament de melanoma.

Efectivament, el 68% dels pacients amb melanoma tenien aquest HGF i, per tant, quant més alt era la presència de la molècula més resistència oferia el malalt a les teràpies anticancerígenes.

Unes altres investigacions, com la dirigida per Antoni Ribas (també participà en l'anterior investigació descrita) de la Universitat de Califòrnia i publicada en la mateixa revista esmentada: "Widespread potential for growth-factor-driven resistance to anticancer kinase inhibitors", arriben a uns resultats semblats, de manera que queda demostrat que  les cèl·lules cancerígenes reben senyals de l'entorn (microambient tumoral), que els permeten mantenir el fenotip maligne a més dels senyals oncogènics de les seues pròpies mutacions, que les fan resistents als fàrmacs.
Si bé, hem comentat que les investigacions s'han centrat en pacients amb melanoma, també són característiques en altres tipus de càncer com el de colon i el glioblastoma (un tipus de tumor cerebral).