Els microbis de la vida

Fa uns dies, una companya del departament, em va passar un article sobre les bactèries, publicat a "El País Setmanal" el passat dia 4/3/2012, la lectura del qual resultà força interessant.
Per a fer-nos una idea de la temàtica, bastava llegir el títol: "Domadors de bactèries" i la introducció ens situava de manera més clara, si fa: Escoltem “bacteri” i ens posem a tremolar. Algunes tenen justificada fama dolenta, però moltes altres són imprescindibles per a la vida. Grups de científics, entre els quals destaquen diversos espanyols, investiguen per a descobrir i controlar el mapa d'aquest microunivers. Solucionar problemes tan estesos i distints com l'obesitat i les caries depèn de saber més sobre el que ja s'ha denominat l'últim “òrgan”".
En ell se'n descriuen 3 tipus de microbiota intestinal: els bacteroides, les  prevoletes, i el rominococ, i aparegueren fa 3.500 milions d'anys, essent complicat de manera ben clara les bone de les dolentes tant és així que, amb tota seguretat es poden haver destruit moltes bactèries beneficioses per als humans.

Natura - juny 2012

Aquesta mateixa setmana, diferents revistes científiques (Nature, PLoS ... ), dediquen diverses pàgines als microorganismes que viuen en el nostre organisme al haver obtingut resultats nous sobre el Projecte Microbioma Humà (HMP amb les sigles angleses utilitzades per lInstitut de Nacional de Salut dels Estats Units) o el seu homòleg, MetaHIT, de la Comissió Europea i Xina.  Segons això s'han identificat entre el 81% i el 99% de tots els gèneres de microorganisme trobats en diferents parts de l'organisme d'adults sans, gràcies a la millor tecnologia útil per a seqüènciar l'ADN amb la fi de poder desxifrar el segon "genoma humà".
 En la revista Nature trobem una editorial de David A. Relman, de la Universitat de Standford,i dos articles, l'un de  Curtis Huttenhower, de l'Institut de Salut Pública de Boston i de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i un altre de Bàrbara A. Methé, de l'Institut Craig Venter (EE UU).

Escherichia coli, bactèria de l'intestí de molts animals.

La investigació va partir del material genètic de 11.174 mostres de microorganismes obtinguts de 242 individus sans nord-americans de 18 a 40 anys (129 homes i 113 dones) de diverses parts del seu cos –15 en homes i 18 en les dones–, durant 22 mesos.
Per una banda  Huttenhower i els seus col·legues han descobert que "cada lloc del cos humà té la seua pròpia ‘signatura’ de microorganismes i que la diversitat taxonómica i genètica és major en les mostres de dents i femta, en la pell i en la superfície interna de la galta, i  en les mostres vaginals".
 L'equip de Methé ha comprovat que els projectes HMP i MetaHIT han identificat moltes espècies distintes de microorganismes, posant en dubte si la mostra de persones inclosa en ambdues iniciatives és suficientment representativa.