Fukushima i Cofrents

La situació de la planta nuclear de Fukushima I, a 240 km de Tòquio, hauria de fer reflexionar els governants d'aquest estat sobre la renovació del permís d'explotació, el proper dia 20 de març, de la central atòmica de Cofrents.
Aquesta localitat  situada  a la comarca de la Vall d’Aiora, a la vora del riu Xúquer, a uns 60 km al sud-oest de la ciutat de València, allotja des de 1984 una central nuclear propietat d'IBERDROLA GENERACIÓN S.A., empresa amb un capital social de 4.112.882.250,00 euros i que en un any de crisis com el passat 2010 obtingué un benefici de 2.870 milions d'euros, un 1,6% superior al de l'exercici anterior, i que no destaca, precisament per les seues inversions en el manteniment de les seues instal·lacions; només hem d'anar, per a comprovar-ho a la pàgina de la central, on una de les notícies més destacable és: "La Central Nuclear de Cofrentes supera 500 días de funcionamiento ininterrumpido".
Estem parlant d'una central nuclear!

Aquesta central atòmica ha donat senyals més que suficients d'envelliment i de degradació progressiva, com es confirma en els diferents informes del Consell de Seguretat Nuclear, segons els quals, en la darrera dècada, s'han patit 102 successos de seguretat, dels qual 2 han entrat en el nivell 1 de l'Escala Internacional de Successos Nuclears, (a Fukushima I s'ha assolit el nivell 4) a banda de les 25 aturades no programades per a realitzar reparacions i 5 prealertes d'emergència en els darrers 3 anys motivades per les continues fallides en les vàlvules d'alleugerada i seguretat del circuit primari, les quals s'obrin davant un increment de pressió per evitar que els gasos puguen eixir cap l'exterior, quedant-se en l'edifici de contenció, la qual cosa incrementa la inseguretat pel tipus de reactor utilitzat a la central nuclear de Cofrents, el qual  és d’aigua lleugera en ebullició (BWR), de 2952 MW de potencia tèrmica i 994 MW de potència elèctrica, caracteritzat perquè l’aigua radioactiva del circuit primari eix de l’edifici de contenció i recorre molts edificis de la central i en cas de fuga pot arribar a l’exterior, accionant-se les barres de control del reactor per eixe sistema d’aigua a pressió (aquest sistema ha patit fugues i fissures contínues a causa de la corrosió dels tubs).
Per a la refrigeració del reactor nuclear s’utilitza 34 hectòmetres cúbics anuals del riu Xúquer, dels quals, uns 20 hm3 s’evapora, mentre que la resta retorna al riu a una temperatura superior a la natural produint, en principi, una contaminació tèrmica greu, ja no cal plantejar-se un vessament radioactiu,  semblant al que va patir, al juliol de 2008, la central nuclear de Tricastin, al sud de França, d’aigües amb 75 kg d’urani que van contaminar dos rius. Recordem que aquesta central d'Iberdrola utilitza diòxid d'urani lleugerament enriquit.

Un altre problema molt greu d'aquesta central, segons informa Greenpeace seria la situació dels treballadors i de les treballadores què reben el triple de dosis que en altres centrals durant els processos de recàrrega.
D'altra banda, en el mateix informe, s'assenyala que la capacitat d'acollida de residus ja està superada en dos anys.
Per tot això i més caldria preguntar-nos si paga la pena patir aquestes bestieses per eixe 3,3% que suposa la producció elèctrica de la central?