Cèl·lules Mare Pluripotentes a partir de Líquid amniòtic

Aquests dies hem estat diferenciant, en classe, entre les cèl·lules somàtiques, les que formen el creixement de teixits i òrgans d'un ésser viu, i les germinals, aquelles que fomen els gàmetes (espermatozous i òvuls). Les primeres procedeixen de les cèl·lules mare, originant-se durant el desenvolupament embrionari que han passat per un procés de proliferació cel·lular i apoptosi.

Per altra banda, les cèl·lules mare pluripotents induïdes (cèl·lules iPS, per les sigles de l'anglès) corresponen a cèl·lules mare amb característiques pluripotenciales que deriven artificialment d'una cèl·lula que inicialment no ho era, és a dir, una cèl·lula somàtica adulta sobre la que s'indueix l'expressió de certs gens.

La font principal de les cèl·lules mare és, sens dubte, l'embrió, amb la possibilitat de poder superar una gran quantitat de malalties, però el seu ús està estrebancat per problemes ètics.

La solució més propera seria utilitzar cèl·lules del líquid amniòtic si poguerem transformar-les en cèl·lules mare pluripotents.

El Max Planck Institute for Molecular Genetics de Berlín, segons l'article del 15 de novembre,  ho ha aconseguit, reprogramant les cèl·lules de líquid amniótic convertint-les en cèl·lules iPS adoptant les propietats típiques de les cèl·lules mare embrionàries, el que significa que poden generar qualsevol dels tipus de cèl·lules del cos humà (pluripotencia), i poden multiplicar-se indefinidament, alhora que poden recordar el tipus de cèl·lula original del que van ser generades, la qual cosa pot provocar que aquestes cèl·lules iPS derivades de teixits distints siguen propenses a seguir el seu camí de desenvolupament predestinat en relació amb la diferenciació espontània, quedant, no massa clar, si aquest record sobre la classe de cèl·lules donants puga tenir efectes sobre els possibles tractaments mèdics mitjançant cèl·lules iPS.