Visitem la Serra d'Espadà

Amb l’alumnat de 4t de l’ESO i 1r. de batxillerat hem fet la ruta de les suredes de la Serra d’Espadà, tot just al sud de les comarques castellonenques, entre l’Alt Millars, l’Alt Palància i la Plana Baixa.

Mostra Serra Espadà en un mapa més gran
Muntanyes altes, boscos, valls i barrancs es mesclaven entre el recorregut banyat per nombroses cascades, tolls i riberes plenes de vegetació.
Una primera parada ha estat l’ermita de Santa Cristina a 2 km d’Artana on s’ha esmorzat entre oliveres del terreny i foranies.
La segona parada ha estat el centre la fabrica de suro on es tracta aquest element que des de ben antic ha estat utilitzat com a aïllant tèrmic i acústic, arts de pesca i, en aquesta ocasió, per a la fabricació de taps. Cal destacar que, en aquest cas, la separació de la corfa del tronc no danya a l’arbre, el qual en 8-11 anys tornarà a desenvolupar una de nova, convertint-se en un important recurs renovable; l’energia utilitzada en la fàbrica són els propis residus obtinguts en la fabricació.
Ja dins d’Eslida hem visitat en centre d’intervenció on es mostren les activitats socioeconòmiques de la zona, oli, mineria, apicultura, l’antic, com el comerç de la neu en les “neveres” es barreja amb la nova de la mel, vi i altres.
Una vegada en la població d’Aín, hem fet una xicoteta visita pels seus encantadors i cuidats carrers, engalanats de flors.
A partir d’ací ens hem endinsat a l’interior d’un verd i frondós bosc on l’aigua ha estat sempre present al llarg del nostre recorregut i hem pogut observar alguna canalització àrab que encara es conserva en molt bon estat.
Sobre un sòl de rodé i entre sureres i pinastres de gran valor ecològic i paisatgístic, hem fet un recorregut, no massa llarg, però intens.
L’arç alb, els brucs, les estepes, blanques i negres, el matapoll, falgueres i molses conformen el sotabosc de les zones més ombriues.
En la zona més humida els joncs i les canyes destaquen sobre qualsevol altres. L’esbarzer s’enfila entre els troncs dels xops i els salzes.
El romer i el timó, junt a l’argilaga i l’heura, atreien les abelles.
Finalment hem baixat cap a l’horta on les cireres eren tota una temptació de la nostra marxa, fins arribar a la font de st. Ambrossi on hem dinat.
De tornada al poble i després de refrescar-nos al bar de la plaça hem tornat a l’institut.