Les nostres palmeres agonitzen

A principis de desembre, una companya del departament ens dugué uns capolls de crisalidació fets amb fibres vegetals de la pròpia palmera, que havia trobat a la zona del Grau de Castelló entre restes de “Palmera de Canàries”, (Phoenix canariensis); ja el curs passat ens participava de la presència d’uns recipients, per la mateixa zona, amb feromones per atraure el “Morrut roig” (Rhynchophorus ferrugineus), per cert i segons sembla, sense massa èxit.


Durant uns dies, vam poder observar amb l'alumnat, part del desenvolupament d’aquest devastador escarabat que ja constitueix una veritable  plaga i que duu a una situació agonitzant a un bon grapat de Palmeres; però no totes, sinó que el morrut és prou selectiu i només es veu atret per l’aroma dolça de la palmera canària o la datilera (Phoenix dactylifera), de manera que altres, com l’autòcton “Margalló” (Chamaerops humilis), prou abundant per les nostres comarques, és rebutjat, de moment, per aquest insecte degut a la seua resina resistent.

Com vam poder observar  l’escarabat que isquè d’aquella crisàlide era un insecte, un coleòpter d’uns tres cm, d’un color roig i un característic morro allargat. Procedia, sens dubte, d'un dels 300-400 ous que la femella adulta acostuma a pondre en la copa de les palmeres o en talls del tronc, o en les ferides  provocades per altres insectes. Les fibres vegetals de la crisàlide eren deborades per l'insecte de manera voraç;  la mateixa voracitat que les larves, en eclosionar, es desenvolupen roint la palmera des de dins, com fan la corca o les termites en altres tipus de fusta. Entre 70-130 dies (segons l'animal, meteorologia, alimentació...), les larves es transformen en pupes per a convertir-se en escarabats adults, completant la metamorfosis. Finalment, els adults es reprodueixen i el cicle torna a escomençar, podent repetir-se diverses vegades sense que els adults eisquen de l'arbre atacat.

Fa uns tres anys, recorde que a Elx es va donar la veu d’alarma per l’atac de l’insecte, originari de la Polinèsia i del Sud-est asiàtic, al tronc i les filloles de la datilera i les corones de les canàries. D’aleshores ençà el morrut ha anat escampant-se cap a Catalunya passant per les comarques castellonenques on un bon grapat de palmeres estan essent destruïdes, davant els continus fracasos amb les possibles lluites, sobretot preventives, com inecticides del tipus Tiametoxam 25% per a els ous i les larves; pel que fa a la lluita biològica no tenim en les nostres comarques cap depredador directe (, s'han fet proves amb el fardatxo, Lacerta lapida, espècie no masa nombrossa per ací,  i, menys encara, als jardins on es planten les espècies exòtiques de palmeres

El escarabajo verde - Escarabajo de destrucción masiva

• Escarabat de destrucció massiva

El boom immobiliari i la globalització afavoriren l’expansió, sense control fitosanitari de la palmera, un dels pocs arbres grans que es poden trasplantar i poblar els nostres jardins i passejos públics de manera barata. Sembla que les altes temperatures i la plantació desproporcionada per part d’alguns planteristes han fet la resta, propiciant l’actual descontrol de la plaga.