Els Núvols Nocturns Brillants (NLC)

L'any 1883 tingué lloc l'erupció del volcà indonesi "Krakatoa" des del qual es llançarien columnes de cendra que sobrepassaren els 50 km d'altura; poc més tard, quan el cel començava a enfosquir-se, es podien observar uns filaments blaus i prims molt espectaculars que s'anomenaren "Polar Mesospheric Clouds", en valencià: "Núvols Nocturns Brillants" (NLC, —noctilucent cloudsper— les seues sigles en anglès). Els científics de l'època donaren la seua explicació al fenòmen i "culparen" a les cendres volcàniques que es manifestaven d'aquesta manera tant curiosa al crepuscle.

El passat 22 de juliol, quan l'Estació Espacial Internacional (EEI) es trobava localitzada a aproximadament a 340 km sobre la part oest de Mongòlia, els astronautes presenciaren un desplegment preciós de núvols nocturns brillants, captant aquesta imatge:

Els núvols són brillants per ser il·luminats per la llum del Sol quan les capes inferiors de l'atmosfera estan en la foscor de l'ombra de la Terra; estan situats per sobre l'estratosfera, observant-se en els mesos de l'estiu polar; són transitoris i estan amplament distribuits en periodes variables d'hores al llarg del dia; normalment eren observats en latituds altes (superiors a 50 graus) dels Hemisferis Nord i Sud, no obstant això, en els darrers anys, han pogut contemplar-se des de latituds mitjanes: Washington, Oregón, Turquía i Irán.

Gary Thomas, de la Universitat de Colorado, estima que la banda de color blau elèctric estava situada a 83 km sobre la superfície de la Terra, on el cel és negre, una altura superior al 99,999% de l'atmosfera del nostre planeta, on es localitzen els meteors, les aurores d'elevada energia i els satèl·lits que es desintegren. Segons el científic atmosfèric, "les NLC estan fetes de cristalls de gel minúsculs, que amiden de 40 a 100 nanòmetres d'ample" que és la grandària correcta per a dispersar les longituds d'ona de color blau que provenen del Sol, però la nau espacial ha detectat altres grups de cristalls de gel molt més menuts (30 nm) que no dispersen massa la llum del Sol.

Algunes de les formes dels núvols nocturns brillants, captades per primera vegada amb les càmeres del satèl·lit AIM, s'assemblen a les formes dels núvols troposfèrics que es troben prop de la superfície de la Terra, com mostra una pel·lícula feta amb fotos que exhibeixen els canvis diaris detectats pel satèl·lit; aquesta mostra les NLC desenvolupant-se sobre el pol nord.