Llàgrimes de sant Llorenç per a dilluns

Entre la nit de dillun i dimarts, dia 12 d’agost, a partir de les 9:00 h pm, i mirant cap el nord-est podrem contemplar, si els núvols ens ho permeten, la pluja de meteors “Perseides”, també anomenada "Llàgrimes de sant Llorenç" per la proximitat de la festa del sant al màxim de la pluja.
Conten les llegendes cristianes com Sant Llorenç, diaca, es dedicava a l'administració dels béns de l'Església sota el papat de Sixte II. Tres dies després del martiri del papa per part de l'emperador Valeri, el 10 d'agost de l'any 258 Sant Llorenç va ser detingut i obligat a entregar el tresor eclesiàstic. Però no quedava res, doncs en sant havia distribuït tots els béns entre els pobres. Furiós, l'emperador va ordenar que es fustigués el diaca Llorenç, que se li cremessen les costelles amb una barra de ferro calent i que després se'l diposités sobre una pira de foc.
Durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, com que la pluja d'estels coincidia amb el suplici del sant, es va començar a associar la pluja amb les llàgrimes que va abocar Llorenç quan se'l cremava a la foguera.
El cert és que la pluja d'estels és un fenomen astronòmic que es produeix quan un cometa passa per l'interior del sistema solar. Els gasos i materials de la superfície del cometa eixen per l'espai i passen a orbitar el Sol. D'aquesta manera, formen un corrent de partícules o de meteors. Quan entra un meteor a l'atmosfera terrestre, el traç lluminós que fa s'anomena estel fugaç.

Més concretament, com ja s'explicà en un post anterior, la pluja,que sol ser la 3ra que podem veure de l'any, enara que aquesta és la més popular, està provocada per les restes (pols de l'estel i granets de sorra) que el cometa 109P/Swift-Tuttle deixa quan passa prop de l'òrbita de la Terra cada 112 anys. El seu radiant (punt d’origen aparent sobre la volta del cel) és a la constel·lació de Perseu, (d’ací el nom de Persiades) a tocar de la de Cassiopea i la seua cua intersecta l’òrbita terrestre, passant per ella cada més d’agost. Aquests restes xoquen contra l'atmosfera terrestre a 212.000 km/h que al desintegrar-se produeix una deixalla lluminosa. Amb aquesta velocitat fins i tot el fragment de pols més menut produeix una estela lluminosa vivaç quan es desintegra.

Al llarg de la nit, Perseu va ascendint, incrementant-se la quantitat de meteors en gran mesura, de manera que a partir e les 2:00 am de la matinada, cada hora, dotzenes de Perseides poden aparèixer creuant el cel. Quant més lluny de les llums de la ciutat ens trobem més en veurem.