La venjança de la Terra. La teoria de Gaia.

L'estiu és una bona època per a llegir llibrs que ens interessen, així i per no perdre aquest sà costum acabe de llegir un llibre de James Lovelock : "La venjança de laTerra (Perquè laTerra està revetllant-se i com podem, encara salvar la humanitat)". Ed. Planeta.2.007

Com ja és ben conegut el químic James Lovelock, junt a la biòloga Lynn Margulis postularen, l'any 1969, la hipòtesi GAIA, que seria publicada 10 anys més tard, segons la qual, la vida fomenta i manté unes condicions adequades per a si mateix, afectant a l'entorn, l'atmosfera i la part superficial del planeta Terra comportant-se com un tot coherent on la vida, el seu component característic, s'encarrega d'autorregular les seues condicions essencials tals com la temperatura, composició química i salinidad en el cas dels oceans, de manera que Gaia (nom que prové d'una deessa grega de la Terra) es comportaria com un sistema autoregulador, capaç de mantenir-se en equilibri.

Malgrat que la teoria fou ben rebuda en el món de l'ecologia seria contestada per la major part dels científics, com ara l'etòleg Richard Dawkins (gen egoista) qui mantindria que aquesta hipòtesi era contrària als postulats darwinistes.

El llibre intenta justificar aquesta hipòtesi fins i tot acceptant la seua base metafòrica de Gaia, essent incognoscible però alhora molt útil per a regir el comportament de les masses; tanmateix, al llarg del llibre podem descobrir que Lovelock continua creient el comportament orgànic i complex de Gaia que inclou la litosfera, la biosfera i l'atmosfera, però allunyat de la part científica: "no pot ser compresa en el limitat espai de les nostres ments conscients" tot i comparant-ho amb l'ús de la Física Quàntica "usada pels científics i les científiques sense que l'entenguen".

El mateix passa, segons, Lovelock amb la consciència, que "és un fenomen emergent que no pot ser entés en termes dels seus components, que no pot ser reduït a conceptes més simples, ni descrita amb paraules ni compresa".
Per a Lovelock en Gaia apareixen mecanismes d'autorregulació i aquests, fins i tot els més simples, "cauen fora de les fronteres estrictament definides del pensament cartesià de causa i efecte".

En el llibre aflora la defensa entusiasta de l'energia nuclear de fissió de Lovelock, front, per exemple l'eòlica, la qual ataca amb arguments com ara que els molins són alemanys, o que poden canviar el règim dels vents, i analitza els costos i riscos de la fissió, l'enorme abundància de combustible, i, sobretot, el problema dels residus (arriba a oferir el jardí de la seua casa per a emmagatzemar els residus generats durant un any per una central de fissió típica).
També descubrim en el llibre errors importants, com ara la temperatura en l'interior del Sol que xifra en 100 milions de graus, en lloc de 15 milions i altres que cal anant descobrint-los al llarg de la lectura.