El animals i la gestió de l'aigua

La Universitat Politècnica de València (UPV), i més concretament el Centre Multidisciplinar de Mecànica de Fluids (CMMF) investiga sobre les "tècniques evolutives" de determinats grups gremiales d'animals i, en concret, la denominada Particle Swarm Optimization (PSO) per a aplicar el comportament intel·ligent de determinats grups gremiales d'animals a la millora dels sistemes de distribució d'aigua.

Segons això s'estudien les formigues, capaces d'organitzar-se per a aconseguir el seu objectiu mitjançant certa transmissió de la informació d'unes a altres, o els ocells i la seua evolució en esbarts guiats pel seu propi instint personal però també seguint a uns o altres líders, i aplicar açò a diversos problemes relacionats fonamentalment amb les xarxes d'aigua. 

Així, quan un enginyer ha de dissenyar una xarxa de distribució d'aigua, es basa en la topografia del terreny o en les demandes que s'esperen en determinats llocs, i ha de tractar de situar i dimensionar la xarxa perquè responga a aqueixos requisits, amb unes necessitats bàsiques, en termes de quantitat i qualitat d'aigua.
Segons el catedràtic i investigador del CMMF Joaquín Izquierdo en el problema del disseny d'una xarxa, cada ocell codifica una possible xarxa, amb totes les seues canonades de determinats diàmetres i altres elements, i amb un cost associat determinat amb unes combinacions són tantes que una recerca exhaustiva és inviable i a banda no totes les combinacions són vàlides. 
A les hores es crea un esbart d'ocells, cadascun representant una solució potencial del problema, i els hi fa volar (evolucionar) sota tres premisses: 

• cada ocell recorda la seua història recent, el que li evita un comportament caòtic; 
• tracta d'assemblar-se a la millor configuració que va tenir en algun moment, sent aquesta la component d'intel·ligència individual; 
• i també tracta d'assemblar-se al líder de l'esbart, l'ocell que codifica la millor xarxa, el que constitueix la component d'intel·ligència col·lectiva

 Conforme l'esbart evoluciona sobrevola millors zones i l'ocell capdavanter al final del vol proporciona la xarxa millor, la de menor cost
Les tècniques d'anàlisi intel·ligent de dades poden emprar-se igualment per a calibrar una xarxa o detectar fugides, en definitiva, per a conèixer millor l'estat de conservació de la xarxa de proveïment d'aigua, saber quins elements són més vulnerables o quan s'ha de procedir a algun tipus de rehabilitació d'una canonada, en conclusió: en una gestió millor de l'aigua i, per tant, en una millora del servei i en estalvi d'aigua.