Pèrdua de Taurons Depredadors Grans a la Mediterrània

La revista Conservation Biology publica, en el seu número de juny, un estudi científic:" Loss of Large Predatory Sharks from the Mediterranean Sea", de Francesco Ferretti de la Universitat de Dalhousie, en Halifax, Canadá, on es confirma la reducció d’un 97% de diferents espècies de taurons a la mar Mediterrànea, en els darrers 200 anys.

Finançat pel programa Oceànic Lenfest, l’estudi alerta sobre el perill d’extinció de diverses espècies de taurons mediterranis per la forta pressió pesquera, la qual cosa repercutirà en el conjunt d’aquest ecosistema, com ja ha passat en diversos indrets de l’Atlantic.

Per a Ferretti, "els taurons són com la Policia del mar, doncs exerceixen una funció de control sobre les poblacions de peixos, tant a nivell demogràfic com geogràfic ...[ i que són] especialment vulnerables a una excessiva explotació pesquera i es recuperen lentament de la disminució del seu nombre, perquè generalment creixen molt a poc a poc, maduren tardanament i engendren poques criatures"

Al menys 20, de les 47 espècies de taurons que viuen a la Mediterrània, són considerades depredadors dominants, encara que l’estudi només se centra en 5: tauró martell (Sphyrna spp.), la tintorera(Lamna nasu), el solraig (Isurus oxyrinchus), el peix guilla (Alopias vulpinus) -també anomenat pestriu de cua llarga o tauró rabosa - i el marraix sardiner (Prionace glauca), del qual l’Estat Espanyol és el primer productor pesquer