Les conseqüències de les mascotes i plantes exòtiques

D'un temps ençà el comerç de mascotes i plantes exòtiques està creixent de manera inconscient, provocant greus conseqüències ecològiques (amenaça a les espècies autòctones), sanitàries i econòmiques, segons informa el diari "Público"

L'adquisició d'aquestes espècies no sempre comporta la reflexió, per part d'aquells que les adquireixen, de manera que l'impacte d'aquestes espècies no es limita al medi ambient, sent també causa d'importants pèrdues econòmiques i de danys per a la salut humana, animal i vegetal, bé per contagi directe, o bé a través de la cadena tròfica. Els riscos associats a la seua introducció estan en constant augment a causa del increment del comerç, del turisme, del transport i de la globalització del mercat.

Així la presència d'aquests animals i vegetals pot arribar a desplaçar altres d'autòctones, fins i tot, algunes d'elles en perill d'extinció, com descriu l'Associació Vida Silvestre Ibèrica, que participà en la Conferència europea sobre espècies exòtiques invasores organitzada per la Fundació Biodiversitat, celebrada recentment (dies 15 i 16 de gener) en el palau d'Exposicions i Congressos de Madrid.

L'Associació denuncia que molts particulars acudeixen a centres de recuperació de fauna, zoos o comerços per a desfer-se de mascotes, però al no comptar aquestes entitats amb capacitat per a fer-se càrrec d'elles, la majoria acaba en el medi natural provocant danys que dificilment es poden enregistrar o calcular citant casos coneguts com ara les cotorres argentines, la població de les quals creix a un ritme del 20% anual, o les tortugues de Florida, arrelades ja en tota Espanya. Más recent és el cas del coatí, carnívor menut americà que ja s'ha establit en la Serra de Tramontana, a Mallorca i que ha provocat tanta temor del Govern balear de perjudici sobre altres espècies que ho ha declarat "caçable", sobretot perquè pot arribar a atacar a cries d'ovella. En Madrid, la Conselleria de Medi ambient trampea mapatxes, altre carnívor menut, sense competència en el medi terrestre i detectat també en altres comunitats. En el parc barceloní de Collserola, els boscos estan presos pel rossinyol del Japó, pardalet acolorit procedent de l'Himalaia i sud de Xina. La llista podria arribar a un centenar de noms, alguns tan suggeridors com bengalí roig o bulbul cafre, entre les aus, així com el gupi, entre els peixos.

Per la seua banda les plantes ornamentales importades per a jardins són encara més preocupants. Una de les més recents i temudes és el "jacint d'aigua", nadiva de la conca del riu Amazones, el sistema radicular de la qual ha arribat a obstruir punts del riu Guadiana al seu pas per Mèrida, forçant el desembors de set milions d'euros només en 2006. I ha rebrotat.

El Govern de Balears lluita contra l'"ungla de gat", importada de Sud-Àfrica per a jardineria i per a la subjecció de dunes; la seua expansió en les costes mediterrànies asfíxia a congèneres i modifica el pH del sòl.

El GEIB (Grup Especialista en Invasions Biològiques, abans G.I.I. Grup Espècies Invasores), organització independent d'àmbit nacional que desenvolupa projectes propis i proveeix assistència tècnica i serveis de consultoria en el camp de les invasions biològiques, es cauta sobre l'exigència de la nova Llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, de crear un Catàleg Nacional d'Invasores que canviarà el seu estatus, en un o dos anys, i que probablement s'establiran categories de potencial perillositat, perquè en funció d'elles es determine l'abast de les mesures, la prohibició del comerç i fins i tot l'obligació per part de les Comunitats Autònomes de crear Plans d'eradicació. El GEIB, però, tem que puga quedar-se en una mera llista negra, doncs consideren que “Caldria demostrar la innocència de l'espècie abans de la seua introducció, i no a l'inrevés. El cost de l'eradicació i el control a posteriori és elevadíssim, per això no es tracta de prohibir totes les espècies exòtiques, ja que moltes d'elles aporten beneficis. No hi ha més que mirar els aliments de les nostres taules”.

El diari "publico" ens ofereix unes imatges"Los últimos 100 anfibios" que inviten a la contemplació, però, sobretot, a la reflexió.