Subscriu-te

RSS Feed (xml)

Powered By

Skin Design:
Free Blogger Template

Powered by Blogger

dijous, de gener 24, 2008

Creacionisme & Evolucionisme

A l'iniciar el tema de l'evolució amb el meu alumnat de 4t de l'ESO, he recordat la conferència que del doctor Tom Woodward, donava, aquesta setmana passada en una sala de la Fira de Barcelona on es qüestionaven les teories evolucionistes de Darwin.

Ha estat l'Associació de Metges i Cirurgians per la Integritat Científica (PSSI en les seues sigles en anglès) l’organitzadora d’una gira per Espanya d'aquest moviment antievolucionista que ha quallat amb força en alguns sectors d'Estats Units.

Sense esmentar al llarg del seu discurs la teoria del creacionisme, Woodward intentà respondre a la pregunta: “Com s'explica l'aparició de fòssils marins en alta muntanya?" exposant dues teories; en primer lloc podia deure’s a moviments de roques al llarg del temps, o be, afirma que és la que ell creu, es deu al Diluvi Universal".

Woodward segueix amb el seu discurs: "Les baules que proposa Darwin no existeixen. L'aparició humana va ser abrupta, sobtada, perquè no hi ha restes que certifiquen cap evolució”

Woodward explicà que el propi Darwin admetia fallades en la seua teoria i rebat les tesis de la mutació genètica aleatòria com base d'evolució alguna.

Alfonso Peres, científic evolucionista assistia encuriosit, esperant escoltar arguments convincents de base científica, però només sentia incredulitat davant la barreja de conceptes entre allò que deis Darwin i les teories neodarwinistes. Darwin, afirmà Peres, mai va parlar de mutació i no coneixia ni l’ADN ni el genoma, ni tant sols de l’origen de la vida, perquè en el segle XIX no es tenia mitjans per a estudiar-lo.

Efectivament, Charles Darwin, publicà “L’origen de les espècies”, recolzant-se en les idees de la selecció natural d’Alfred Russell Wallace i després d’un estudi exhaustiu i sistemàtic sobre l'evolució, que ja va sorgir de forma rudimentària en la Grècia clàssica amb Tales de Mileto, Anaxímenes o Anaximandre, els qual intuïren un cert gradualisme en l'aparició dels éssers vius. Fins i tot, Anaximandre es va atrevir a suggerir la procedència dels humans d’alguna classe animal.

Cal recordar que hauríem d’arribar a 1859, perquè el francès Louis Pasteur invalidara la teoria de la generació espontània.

L'obra de Darwin va ser ridiculitzada des del primer moment. Un cas clàssic espanyol, com ens recorda el diari “Público”, és l'etiqueta de l’”Anís del Mono”, propietat de l'empresari de Badalona Vicente Bosch, que es va burlar de les teories del naturalista anglès plasmant el seu efigie sobre el cos d'un simio antropoide.

En el mateix article poden llegir que, un estudi publicat en 2006 en la revista Science revelava que el percentatge de nord-americans que acceptaven l'evolució havia descendit del 45% en 1985 al 40% en 2005. El 39% rebutjava l'evolució obertament, encara que descendint també des del 48% de 20 anys abans. En aquest estudi comparatiu de 34 països, EEUU ocupava el penúltim lloc en acceptació de l'evolució, només per davant de Turquia, mentre que l'estat espanyol arribava a un honrós lloc novè , per davant d'Alemanya o Itàlia.

En la dècada de 1920 les crítiques al darwinisme van quallar en la forma moderna del creacionisme, moviment arrelat en grups fonamentalistes cristians d'EEUU que van assolir minar l'ensenyament de l'evolució en les seues escoles a la dècada de 1960. Una sentència judicial en 1975 va dictar que la intrusió del creacionisme en les classes de Ciència violava el precepte constitucional de separació entre Església i Estat, al que els creacionistes van respondre fundant la "Ciència de la Creació". En 1987 una nova demanda , i nova prohibició. I nova eixida: els creacionistas es refundaron a si mateixos en el cridat Disseny Intel·ligent (DI), especulació presumptament despullada de connotacions religioses i basada en allò denominat la complexitat irreductible dels organismes, el que per als defensors del DI demostra que els éssers vius responen al pla d'un dissenyador intel·ligent que, aclarits els termes, no és altre sinó l'ens anteriorment conegut com Déu.

En 2005 una tercera sentència judicial, en Pensilvània, va expulsar el DI de les classes de ciències.

En diversos Estats d'EEUU Darwin és quasi un proscrit; a Florida, fins a ara, el programa educatiu de Ciències ni tan sols esmentava la paraula evolució; el president George Bush fa picades d'ullet al DI–en 2005 va defensar el seu ensenyament tête à tête amb el evolucionisme–; i un dels candidats republicans a les eleccions del pròxim novembre, Mike Huckabee, és creacionista confés. En un debat en 2007, declarava: “Si algú vol creure que descendeix d'un primat, millor per a ell”.

Aquest rebrot ha dut a l'Acadèmia Nacional de Ciències d'EEUU (NAS) a publicar un llibre, una versió revisada i estesa d'una obra divulgativa llançada en dues ocasions anteriors. Sota el títol Ciència, evolució i creacionisme, les seues pàgines exposen els arguments que diferencien la teoria científica de la creença basada en la fe. El llibre es dirigeix al públic en general, però especialment a educadors i educands, ja que el postulat que subjeu és que “no té per què haver conflicte entre les proves de l'evolució i la creença en Déu”, ja que “ciència i religió concerneixen a diferents aspectes de l'experiència humana”; “la fe religiosa no es pot rebutjar per evidència empírica”. Són paraules de Francisco J. Ayala un dels científics evolucionistes més prominents del món;madrileny establit a EEUU des de 1961. Ha presidit l' American Association for the Advancement of Science (editora de la revista Science), va ser assessor de l'expresident Bill Clinton i actualment compagina les seues classes amb una campanya a favor de la investigació amb cèl·lules mare embrionàries i amb una activa defensa de l'ensenyament de l'evolució. “Els creacionistas consideren renegats a tots els catòlics”, explica Ayala “són, juntament amb els científics, qui més els disgusten”. L'afirmació de Ayala fa referència que l'Església catòlica accepta el darwinisme i s'ha desmarcat del DI. “En EEUU qui defensen el creacionisme són sobretot els evangèlics, pentecostals i adventistes del setè dia, que formen més d'un 25% de la població. Cal tenir en compte que un 88% de la població es considera molt religiosa i un 65% assisteix setmanalment als serveis.

5 comentaris:

Sergio Mestre ha dit...

Creo que es muy interesante introducir esta cuestión en el aula.

Manel ha dit...

Hola Sergio,
Puc assegurar-t'ho per experiència pròpia.

Anònim ha dit...

jo crec que la majoria del creacionistes o son per les seves creences religoses, i pot ser esperen que la arqueología els presente la proba que els done la rao. El que pasa es que cada troballa arqueologica apunta en direccio contraria a les seves teories.
Les teories de Darwin no son del tot exactes pero la investigacio cientifica demostra que les bases son correctes i cada dia es troben noves baules que aixi ho demostren

Pau 4D ha dit...

El tema és molt interessant, i ben polèmic.
Jo, personalment, com a ateu convençut que soc, rebutje totalment el creacionisme, que potser fa uns 100-200 anys podia tenir-se en compte, però hui dia aquesta teoria no té cap argument.
També feia bastants anys els reis/caps d'estat ho eren "perquè Deu ho volia així"(ací mateix a Espanya(1939-1975), no cal anar molt cap arrere en la història), és la forma més fàcil d'explicar les coses. I pareix ser que cert sector de l'Esglèsia que defensa aquesta teoria del creacionisme seguix intentant que la gent siga més boba per així poder-li seguir menjar el cap.

Bé, aquesta és la meua visió del creacionisme, jo me decanto més per Darwin, la veritat.

Adeu!

delia ha dit...

Hui en dia, en la nostra societat no és molt normal creure en el creacionisme;la majoria de les persones necessitem proves per a creure en les coses que ens diuen, i en la meua opinió el creacionisme no en té cap. Jo crec que està més que clar que hem anat evolucionant, i moltes teories ho demostren(les de Darwin,per exemple).Però si ens parem a pensar un moment,d'algun lloc haurem eixit.Al principi de tot, és necessita un individu per a poder evolucionar.Aleshores,d'on ha eixit eixe individu???En algun moment de la història ha pasat alguna cosa per a que apareguen les espècies sobre la Terra, clar està que no hen aparegut tal i com sóm ara, ni nosaltres ni totes les espècies d'éssers vius, que hem anat evolucionant. Però com hem aparegut? D'on venim?.Jo crec que són respostes que acompanyaràn a l'ésser humà fins al final del seu temps.

També et recomane:

Related Posts with Thumbnails