Els escarabats ja hi eren al Juràssic

Segons la revista “SCIENCE”, un consorci internacional d'investigadors ha cercat les claus evolutives i biològiques de l’abundància i diversitat dels escarabats. I encara que no han trobat una raó única, sí han trobat una recepta per a adquirir el do de la ubiqüitat i la diversitat: que no hi ha hagut grans diferències al llarg de la història evolutiva dels escarabats i que la major part dels grans llinatges ja estaven presents al començament del Juràssic, fa uns 140 milions d'anys.

Així ho ha explicat l'investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC), Ignacio Ribera, qui ha precisat que la investigació, publicada al darrer número de la revista Science, revela que la gran diversitat dels escarabats es deu a l'acumulació de diferents llinatges al llarg de la història.

Junt a Ribera i altres investigadors de mitja dotzena de països hi era Jesús Gómez-Zurita, del Centre d'Investigació i Desenvolupament Pascual Vila, de Barcelona.

Els escarabats representen més d'una quarta part de totes les espècies conegudes fins al moment, encara que es calcula que podrien existir entre un i cinc milions d'elles, el que els converteix en un grup especialment divers. De fet els científics han classificat unes 400.000 espècies pertanyents a l'ordre dels coleòpters, que suposen un 25% de les espècies de tot tipus conegudes sobre la Terra; i els biòlegs creuen que encara queden centenars de milers o milions d’espècies per descobrir en el planeta.

Estan estesos per tots els ecosistemes i tenen les més variades fonts d'alimentació i de formes. Responen a molts noms comuns: marietes de set punts, cuques de llum, gorgolls, picuts... però formen el mateix ordre, el dels coleòpters

Amb aquest treball, per al qual s’han reconstruït la història evolutiva dels coleòpters recorrent a restes fòssils i a la seqüenciació d’ADN i s'han estudiat mostres d'unes 1.900 espècies, que són una representació de quasi el 80% de les 200 famílies distintes de coleòpters, demostrant-se així que la gran diversitat d'aquest insecte es deu al fet que els principals grups van sobreviure a períodes de crisis com el final del Cretàcic(fa 65 milions d'anys), en el qual no obstant això, es van extingir espècies com els dinosaures i es va reduir notablement la varietat d'altres tipus d'éssers. Cadascuna d'aqueixes famílies té milers de representants ara. La pèrdua en el passat remot d'una sola d'elles haguera impedit la posterior diversificació de milers d'espècies provinents d'aqueixa branca.

D’altra banda, la investigació, que ha estat desenvolupada en el Museu d'Història Natural de Londres durant els últims deu anys, sota la direcció d’Alfred Vogler, desmenteix, en part, la principal hipòtesi que han mantingut els científics fins al moment per a explicar la biodiversitat de l'escarabat. Segons aquesta teoria, l'èxit de la supervivència dels coleòpters està associat a l'aparició de les plantes amb flors o angiospermes (fa uns 130 milions d'anys), ja que aquest fet, si que és cert, que va poder haver possibilitat la seua diversificació gràcies a l'aliment i a la varietat d'ambients que va propiciar. No obstant això, Ribera i els seus col·legues han comprovat que, encara que aqueixa teoria és vàlida per a algunes espècies, que es van diversificar a partir de l'aparició de plantes amb flors, moltes altres són anteriors a eixe moment.

En opinió de Ribera, la importància de la troballa estreba que no només permet conèixer la gran antiguitat de moltes de les espècies d’escarabats, sinó que proporciona, a més, informació important per al manteniment d'alguns ecosistemes. En aquest sentit, l'investigador ha afirmat que l'acció dels escarabats té en ocasions efectes perniciosos atès que es converteix en plagues de cultius, encara que en altres ajuda a mantenir alguns ecosistemes i contribueix, per exemple, a la pol·linització de moltes espècies.