D'on ve el talpó dels prats?

El talpó dels prats (Microtus arvalis) és l’arvicòlid més freqüent a Europa, si no que li ho pregunten als agricultors de Castella-Lleó, doncs aquest mamífer, rabassut i menut (al voltant de 9 cm de llarg i 45 grams de pes) de cap gran, musell xato i ulls xicotets, ja du devorats, des de l’octubre més de 400.000 hectàrees de cultiu castellà.

Sembla ser que les temperatures suaus d’aquest hivern han fet possible que, aquest animalet d’orelles curtes i arrodonides, cua curta i pelatge marró groguenc, més clar pe sota, haja potenciat la seua reproducció i que, sobretot el nord de la província de Valladolid i Palència, hagen minvat, de manera considerable, la collita de cereals, començant, a hores d’ara, amb la de remolatxa, les creïlles i el panís, assolint-se unes pèrdues de més de 15 milions d’euros.

Segons hem pogut llegir i veure per TV, s’ha optat per la crema de rostolls, i el tractament amb esquers localitzats, sobretot al voltant de les talperes. Aquesta solució podria tenir diferents efectes, d’una banda la crema hauria de completar-se amb una treballada profunda amb “vertedera” amb la fi de trencar algunes de les galeries, difícil de fer si no plou, i d’altra, si l’ús de clorofacinona i bromadiolona, segons sembla, els plaguicides químics que s’està utilitzant, no es controlen i no s’eliminen completament el seus residus, per la seua alta toxicitat, poden, fins i tot, acabar amb altres animals, si més no, i el que és pitjor, amb els depredadors naturals del talpó per bioacumulació, és a dir, acumulació en els éssers vius que els ingereixen, sense comptar amb els coloms, llebres, ... de la zona, que poden, així mateix, caure.

Però, pot ser, la pregunta que ens fem moltes persones és, com aquest rosegador, habitant de les muntanyes, pasta ara per la planura castellana? .