Com estan els nostres ximpanzés?

Dra. Goodall en el Centre de Tchimpounga

Tenim les primeres notícies dels nostres dos ximpanzés KUDIA i KAUKA, recentment apadrinats.

Hem rebut sengles escrits des del Centre de Tchimpounga, en el Parc Nacional de Gombe, Tanzània, on els ximpanzés viuen protegits i en estat salvatge.

Ens han fet arribar molta informació sobre els trets dels ximpanzés (Pan troglodytes), que junt als bonobos (Pan paniscus), són les espècies més apropades, genèticament a nosaltres.
En una de les fotos veiem a "Vielle", una femella molt major, què en morir el seu company, "Gregoire", es dedica a curar a les cries; ací la veiem  banyant a "Mokolo" amb una sabó medicinal, degut a un brot d'una infecció fúngica.

Tot seguit ja comencen a parlar, primer de Kudia i després de Kauka. La primera, sembla ser, que no ha eixit massa al bosc que n'hi ha al Centre de Tchimpounga, i això que li agrada força, però el cas és que un grup de ximpanzés salvatges que habiten a la gran Reserva Natural han estat pels voltants i en ser molt territorials és molt perillós trobar-se amb un altre grup. Aquestes incursions solen ser rares ja que viuen en la zona est de la Reserva (veieu el mapa del final), prop del poble de Mpili, amb una zona pantanosa i d'accés difícil, per això prefereixen hi estar. De tota manera a Kudia també li agrada jugar amb els seus amics en les instal·lacions exteriors del centre, o bé observant als adults per a aprendre tot el què fam, ja què és molt observadora.

Després rebem notícies de  Kauka, el qual, i per les mateixes raons que Kudia no ha pogut eixir. Encara que la instal·lació exterior és ampla, no és igual que el bosc, on n'hi han ingredients i sorpreses que poden satisfer la seua curiositat; no obstant això, també s'ho passa bé deixant-se espussar com veiem a la foto, o apuntant-se a totes les lluites de broma que es fan; mai es posa si són de veres; es diverteix molt amb els altres que el fan riure's molt. Té una risa contagiosa.

Ens han passat, així mateix de la campanya: "Cap a la selva", volen dur alguns grups de ximpanzés de Tchindzoulou, a un lloc nou, dins la Reserva Natural, les illes forestades de Tchindzoulou, Ngombe i Tchibebe, per ser un entorn més natural, més seguretat, menys despeses en estructures i manteniment, millor accés per a visitants mitjançant equipaments educatius i major benestar per als grups transferits. El problema, com en tot són els costos d'eixe trasllat.

Mostra Parc Nacional de Gombe, Tanzània en un mapa més gran

Read More......

Mobilitza't per la selva

El passat 10 de maig, Jane Goodall,  primatòloga britànica que ha dedicat la seua vida als ximpanzés, donà una conferència al Bioparc de València. Una de les primeres frases en arribar a l'estat espanyol va ser: "Jo mai no mataria un elefant"

L'institut que porta el seu nom, realitza diferent programes per a la investigació de la vida salvatge, la seua conservació i l'educació. Precisament, en un d'aquests programes s'inclou una campanya de reciclatge de mòbils per a protegir els ecosistemes africans: "Mobilitza't per la selva",  què té com a objectius fonamentals reutilitzar terminals, recuperant els seus elements útils per a reciclar materials tòxics amb la fi de reduir la demanda dels components i conscienciar a la població sobre la conservació dels ecosistemes africans.
Què té a veure un mòbil amb la protecció de la selva?
Començarem parlant del coltà, una barreja de dos minerals (columbita i tàntal) molt resistents a la calor i bons conductors de l'electricitat, molt escàs i utilitzat en l'alta tecnologia per a fabricar mòbils, GPS, ordinadors, armament militar, etc.
El 80% del coltà que existeix en el planeta es troba en la RD del Congo, on existeix una guerra per controlar les mines de coltá entre el Congo, Burundi i Ruanda.
Els habitants dels camps de refugiats treballen de sol a sol en les mines controlades per grups paramilitars en condicions infrahumanes. L'extracció del coltà es realitza sense cap mesura de seguretat, amb el que els esfondraments es cobren moltes vides humanes. A més, l'esclavitud infantil és una realitat, ja que en els túnels més estrets només caben els xiquets.

A açò s'uneix la total manca d'higiene i aliments, i la destrucció de la selva.
En els parcs nacionals s'estan talant arbres per a trobar noves vetes del mineral i els caçadors furtius estan acabant amb els goril·les, ximpanzés i elefants de la zona.

Les grans multinacionals (apple, microsoft, nokia,...) estan comprant el coltà baratíssim i no els importa que moren milers de persones ni que s'estiga destruint una de les selves amb major biodiversitat del planeta (amb espècies úniques com el goril·la de muntanya), miren per a altre costat i només els importen els beneficis econòmics.
L'ONU no es pronuncia, hi ha massa interessos en joc. Els mitjans de comunicació també estan vetats, i si no es parla del problema, el problema no existeix... Però si que existeix i és molt greu.
Podem fer alguna cosa? Efectivament: Participar en la campanya.
Tots i totes tenen mòbils vells a casa, que ja no funcionen o han quedat desfasats, i si aconseguim reciclar el coltà estarem contribuint a mitigar el problema. A més, des de l'IJG, per a motivar i premiar a la gent que col·labore s'obsèquia amb l'apadrinament d'un ximpanzé de la reserva de Tanzània fundada per Jane, per cada 30 mòbils que s'aconseguisquen.
Amb aquesta base i, com professors i professores, hem d'educar al nostre alumant més enllà del currículum i, per això, podem contar en classe tota la problemàtica del coltà i la campanya.
Així s'ha fet a l'IES Penyagolosa, la companya Isabel Henares del departament de Biologia i Geologia, ho ha fet en un grup de 1r de Batxillerat i en poc de temps s'han  aconseguit 50 mòbils.
De cara a l'any que ve, el departament encetarà la campanya en l'àmbit del centre.
El material, powers, murals, urnes de recollida... ho posa la campanya.
Mobilitzem-nos per la selva aprofitant-nos de l'abús del consumisme tecnològic.

Read More......