XIV Matinal de l'evolució

Amb un programa tant interessant com en edicions anteriors, aquest cap de setmana ha tingut lloc  una nova edició de la Matinal d'Evolució. Unes jornades, que any rere any pretenen l'actualització científica per al professorat de secundària i Batxillerat.
Sergio Mestre, des del bloc: "Àmbit Científic" ens presenta un seguiment  detallat de l'esvent. D'allí s'han extret aquest punts que tot seguit reproduïm i des d'on podrem fer el seguiment fotogràfic i dels comentaris de Twitter.

El mite del cervell reptilià o el negligit paper de les emocions en l’evolució cerebral

Paul MacLean va proposar una idea d’èxit, que l’evolució del nostre cervell havia seguit un procés additiu en tres passos: al cervell reptilià, capaç de generar respostes eminentment reflexes, s’hi va afegir als paleomamífers un sistema límbic capaç de generar emocions, i als neomamífers (primats) un cervell pensant. El nostre treball i el d’altres indica, pel contrari, que l’aprenentatge emocional, la capacitat d’aprendre a reaccionar emocionalment a estímuls nous, ja estava present als rèptils i va ser l’autèntic motor de l’evolució cerebral. Som ani mals emocionals fins i tot quan pensem fredament. 

Enrique Lanuza i Fernando Martínez-Garcia 

Fundadors del laboratori de Neuroanatomia Funcional Comparada de la UV. Combinen estudis sobre evolució cerebral amb l’anàlisi de la funció de l’amígdala, el cor del cervell emocional, en la generació de comportaments socials amb una forta càrrega emotiva. Actualment investiguen el paper de les feromones en l’atracció sexual, el comportament maternal i l’agressió, i compaginen la seua recerca amb la formació d’una novageneració de joves neurocientífics. 

Noves dades sobre evolució humana a la llum de la paleogenètica 

Les noves tecnologies de seqüenciació massiva permeten des de fa pocs anys la recuperaci ó de genomes sencers d'individus del passat i d'hominins extingits, com els neandertals o els denisovans. Amb aquestes dades genòmiques és ara possible contestar preguntes evolutives complexes com ara quina és la base genètica dels trets adaptatius de les poblacions humanes, com reconstruir migracions passades i la història demogràfica de les espècies d'hominins o fins itot patrons reproductius i l'anàlisi d'hibridacions que no havien estat detectades des d'altres camps científics.