Què fa la Dopamina?

La dopamina regula la motivació a actuar i no el plaer segons un canvi de paradigma científic avalat per investigacions de l’UJI

La dopamina és una fenitilamina que funciona al cervell com un neurotransmissor que poseeixen un gran nombre d'animals i que activa 5 tipus de receptors (D1, D2, D3, D4, D5) i les seves variants. És produïda, fonamentalment  a la substància grisa i a l'àrea ventral tegmental del cervell. També és una neurohormona relacionada amb l'hipotàlem, la funció principal de la qual és inhibir l'alliberament de la prolactina de l'adenohipòfidi.
La dopamina pot ser subministrada com a medicament que actua sobre el sistema nerviós simpàtic, provocant un conjunt d'efectes tals com l'augment de la pressió sanguínea o de les pulsacions, i què al no poder passar directament de la sang al Sistema Nerviós Central  es pot prendre com a droga, ja que no l'afecta directament.

La Universitat Jaume I de Castelló, en col·laboració amb John Salamone de la University of Connecticut als Estats Units, han fet una investigació força interessant sobre ella canviant la creença que la dopamina regula el plaer, ja que, realment, segons s'ha estudiat, aquest neurotrasmisor regula la motivació, provocant que els individus es posen en marxa i perseveren per a aconseguir alguna cosa, ja siga aquesta positiva o negativa.

Ha estat la revista de neurociència Neuron del mes de Novembre la què ha donat a coneixer la investigació en un dels seus articles  que revisa la teoria dominant sobre la dopamina, plantejant un canvi de paradigma amb importants aplicacions tant en patologies relacionades amb la falta de motivació i la fatiga mental com ara depressió, pàrkinson, esclerosi múltiple, fibromialgia, etc., com en aquelles en què hi ha una motivació i perseverança excessiva, com les addiccions.
D'aquesta manera, es pensava que quan s'aconsegueix alguna cosa desitjada alliberaves dopamina. Mentre que aquesta investigació posa de manifest que el neurotransmissor actua de forma prèvia, motivant-nos a actuar, per tant s'allibera dopamina tant per sensacions plaents com per estrès, dolor o pèrdues, és a dir igual en aspectes negatius, com positius.
Així un resegador, amb uns nivells normals de dopamina s'esforça per a aconseguir una recompensa més valuosa a pesar de poder accedir sense cap treball a una menys valuosa, però, si es redueixen els nivells de dopamina, l'animal pren únicament l'aliment o la recompensa que no li suposa esforç i renúncia a aconseguir una altra més valuosa. En el cas de l'addicció, la dopamina està elevada durant l'esforç anticipat que un animal ha de fer fins a aconseguir la droga.
Conèixer quins són els paràmetres neurobiològics que fan que les persones es motiven per alguna cosa és important per a moltes facetes de la vida, tant a nivell laboral, educacional o en la salut.
Amb aquest canvi paradigmàtic, la dopamina es presenta com un neurotransmissor bàsic per a fer front a símptomes com l'anergia, és a dir, la falta d'energia que es presenta en patologies com la depressió on en  problemes de conductes addictives, que porten a una actitud de perseverància compulsiva.