L'esclerosi múltiple i el cànnabis

L'esclerosi múltiple és un trastorn neurològic crònic, neurodegeneratiu i no contagiós que afecta al sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) i que és causada pel dany a la beina de mielina (desmielinització), la coberta protectora que envolta les neurones; aquest dany provoca la disminució o, fins itot, la detenció dels impulsos nerviosos. El dany al nervi és causat per una inflamació, la qual ocorre quan les cèl·lules immunitàries del propi cos ataquen el sistema nerviós. Es poden presentar episodis repetitius d'inflamació al llarg de qualsevol àrea del cervell o de la medul·la espinal.

Aquest dany es manifesta en pegats que es mostren com diverses lesions en la imatge de la ressonància magnètica (IRM) i que generen diversos símptomes, depenent de la seua ubicació dins del sistema nerviós, i que poden ser lleus o severs, de llarga o de curta durada, i poden aparèixer en diferents combinacions, encara que el símptoma inicial sol ser visió borrosa o doble, distorsió del color vermell-verd o fins i tot ceguesa en un ull. Inexplicablement, els problemes visuals tendeixen a desaparèixer en les etapes posteriors de l'esclerosi múltiple. Aquests problemes inflamatoris del nervi òptic poden diagnosticar-se com: "neuritis retrobulbar" o "neuritis òptica". Cinquanta-cinc per cent dels pacients amb esclerosi múltiple tindran un atac de neuritis òptica en algun moment de la seva vida i aquest serà el primer símptoma de l'esclerosi múltiple en un 15 per cent aproximadament, dels casos. Això ha dut al reconeixement general de la neuritis òptica com un símptoma inicial de l'esclerosi múltiple, especialment si les proves diagnòstiques també revelen anormalitats en el líquid de la medul·la espinal del pacient.

Els investigadors no estan segurs sobre què desencadena la inflamació. Les teories més freqüents apunten cap a un virus o un defecte genètic, o una combinació d'ambdós.

La majoria dels pacients amb esclerosi múltiple experimenten debilitat muscular en les extremitats i dificultat amb la coordinació i l'equilibri en algun moment en el curs de la malaltia. Aquests símptomes poden ser suficientment severs com per a crear dificultat al caminar o fins i tot al posar-se dempeus. En els pitjors casos, l'esclerosi múltiple pot produir una paràlisi parcial o total. La majoria de persones amb esclerosi múltiple presentin també parestèsies: sensacions sensorials anormals i transitòries, tals com sensacions de entumiment, picor o "formigueig" en casos rars, també poden experimentar dolor. De vegades ocorre una pèrdua de sensació. Altres queixes freqüents són els impediments del parla, els tremolors i el mareig. Ocasionalment, les persones amb esclerosi múltiple sofrixen pèrdua d'audició.

Un dels símptomes més comuns, a banda de la fatiga sol ser l'espasticitat -augment involuntari del to muscular que conduïx a rigidesa i espasmes-. Precisament, i segons un article recent de la revista: BMC Beurology que du per títol: "Cannabis therapy for multiple sclerosis" anuncia el descobriment d'un fàrmac: Sativex, un modulador del sistema endocanabinoide formulat com un esprai d'aplicació en la mucosa oral, les dades clíniques del qual ja es publicaren en "European Journal of Neurology del mes de març, i que serà autoritzat per la sanitat espanyola, a principis d'any.

El fàrmac combina dos dels més de 60 compostos químics coneguts de la "Cannabis sativa"  el delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) -principal responsable dels efectes psicotròpics de la marihuana, és a dir, del 'colocó' i el cannabidiol (CBD) -no només no és psicoactiu, sinó que redueix els nivells de THC en el cervell atenuant els seus efectes secundaris- ; aquests extractes tenen un potencial per a l'alleujament dels símptomes amb la possibilitat de reduir la intoxicació i altres efectes secundaris, poden proporcionar un benefici terapèutic per als símptomes d'espasticitat de l'esclerosi múltiple.