La Comissió del Codex Alimentarius

La Comissió del Codex Alimentarius fou creada ara fa quasi 50 anys per la Organtizació Mundial de la Salut (OMS) y l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) amb l'objecte de desenvolupar normes alimentàries, reglaments i altres textos relacionats, com ara codis de pràctiques sota el Programa Conjunt FAO/OMS de Normes Alimentàries.

Les matèries principals d'aquest Programa són:

la protecció de la salut dels consumidors
assegurar unes pràctiques de comerç clares
promocionar la coordinació de totes les normes alimentàries acordades per les organitzacions governamentals i no governamentals.

Actualment aquesta Comissió està conformat per 181 països i 1 organització membre.

La Comissió ha estat recentment notícia per la reunió celebrada durant una setmana on s'han adoptat més de 30 noves normes internacionals, codis de pràctiques i directrius per a millorar la innocuïtat dels aliments a nivell mundial i protegir la salut dels consumidors.

Entre aquestes noves normes adoptades destaquen:
* Reducció de l'acrilamida en els aliments;
* Reducció de la contaminació amb hidrocarbonos aromáticos policíclicos;
* Prevenció de la contaminació per ocratoxina A en el cafè;
* Preparats en pols de seguiment.

Cal saber que l'acrilamida és un monòmer empleat en la síntesi de poliacrilamides que es presenta com una pols blanca cristal·lina, soluble en aigua, etanol, metanol, dimetil èter i acetona, però no és soluble en heptà ni en benzè. L'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) ha catalogat l'acrilamida com "probablement carcinogen per als humans". Aquesta substància, identificada per primera vegada en el 2002 es produeix al fregir, rostir i fornejar els aliments rics en hidratos de carboni, com les papes fregides, papes fregides de borsa, cafè, galetes pastissos i pa.

D'altra banda, la Comissió ha adoptat les primeres directrius per a reduir la ingestió de hidrocarbons aromàtics policíclics (PAH, per les seues sigles en anglès) en la preparació final dels aliments; és un compost químic compost d'anells aromàtics simples que s'han unit, i no conté heteroàtoms ni duu substituents; es troben en el petroli, el carbó i en dipòsits de quitrà i també com productes de la utilització de combustibles (ja siguen fòssils o biomassa); per la qual cosa s'usen en els processos de fumat i assecat directe tant en la indústria com a nivell familiar per a la preparació d'aliments. Ara han estat identificats com carcinògens, mutàgens i teratògens.

Pel que fa a l'ocratoxina A (OTA), és una micotoxina (fúngica) que es troba en tot un seguit de productes vegetals com els cereals, els grans de cafè, el cacao i les fruites dessecades, en aliments a base de cereals, cafè, vi, cervesa, així com en el suc de raïm i també en productes d'origen animal com els ronyons de porc. Se li han observat propietats carcinogèniques, nefrotòxiques, teratògenes inmunotòxiques i probablement neurotòxiques, per la qual osa la Comissió va adoptar directrius que permeten als països productors de cafè desenvolupar i implementar els seus propis programes nacionals per a la prevenció i reducció de la contaminació per l'ocratoxina.
També s'adoptaren mesures per a la salmonel·la, bacils grams negatius, i altres bacteris, com ara, I. sakazakii, en preparats en pols de seguiment (per a xiquets de sis mesos d'edat o més, sobretot en aquells amb malalties del sistema immunològic), i per a fins mèdiques específics en xiquets menuts.

Finalment cal destacar altres propostes de treball adoptades per la Comissió com ara:

* Principis i directrius per a ajudar als Governs en el desenvolupament i operació de sistemes integrals de control alimentari a nivell nacional que protegisquen la salut dels consumidors i garantisquen pràctiques equitatives en el comerç d'aliments.

* Pràctiques per al control dels virus en els aliments, especialment norovirus (noV) i el virus de l'hepatitis A en productes frescos, mariscs amb conquilla i aliments llests per a ser consumits.

* Prevenció de la contaminació per aflatoxines (substàncies tòxiques produïdes per floridures i que se sap provoquen càncer en animals) en les nous de Brasil.

* Establir nivells màxims i definir plans de mostreig per als Fumonisines (substàncies tòxiques produïdes per fongs) en la dacsa i els seus productes derivats.