El 80% dels estocs pesquers sobreexplotats

Cada dos anys la l'Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació (FAO) publica un informe (SOFIA) sobre l'estat mundial de la pesca i la aqüicultura, així com de les corresponents qüestions normatives.
Ara s’acaba de presentar el del 2008, segon el qual el 80% dels estocs pesquers de tot el món estan sobreexplotats, esgotats o no admeten cap expansió de l'activitat pesquera, la qual cosa afecta a tot l'ecosistema en general, però en particular als grans predadors, l'alimentació dels quals depèn d'espècies com ara les anxoves  (Engraulis encrasicholus)  o els verats (Scomber scombrus) les captures de les quals  s'han multiplicat per quatre des dels anys cinquanta.  L’informe assegura que deu espècies conformen el 30 per cent del total de captures mundials, i els seus estocs, igualment es "troben sobrexplotats o plenament explotats”.

En Europa, un clar exemple de la pressió pesquera exercida sobre aquestes espècies és el cas de l'anxova en el Cantàbric, la  sobrepesca de la qual es va col·lapsar,  ara  fa quatre anys.

L’organització internacional “Ocean”, que treballa per a protegir i recuperar els oceans del món,  en el seu informe: “Oceans famolencs: Què ocorre quan desapareixen les preses?” afirma que la pesca d’aquests animals  afecten a la cadena tròfica al deixar els grans predadors sense aliment. En un principi, com diu aquesta organització, l'augment de les captures es va deure a "la necessitat de proteïna barata per a l'alimentació humana", però en l'actualitat un terç de les captures es destina a "l'elaboració d'olis i farines de peix per a aqüicultura d'espècies carnívores, com el salmó  (Salmo salar, en L’atlàntic o els generes Oncorhychus o Coregonus segons siga el del Pacífic o el dels llacs centreeuropeus, respectivament) o la tonyina roja (Thunnus thynnus) " utilitzant-se la resta per a alimentar bestiar, fabricar productes farmacèutics i pinso per a mascotes”.

L’informe SOFIA 2006 ja assenyalava que la “anchoveta peruana” , que pertany a la família dels Clupeids, i al génere Engraulius, constituia un aliment per a gran nombre d'espècies, essent l'espècie més capturada en el món amb 10,7 milions de tones i els seus dos estocs principals es trobaven en situació de màxima explotació i sobreexplotació, respectivament.