Seqüenciat el genoma del MAMUT

Ho publica la revista Nature: es seqüencia, parcialment (70-80%) el material genètic del mamut lanudo (Mammuthus primigenius), gràcies a un exemplar trobat (1994) a la tundra siberiana i sotmés a una temperatura ambiental de 20º sota zero al llarg de 20.000 anys i que, fins i tot conservaba matolls de pèl i del qual van obtenir mostres d'ADN i amb el qual s'ha seqüenciat el genoma de l'animal, comparant-lo amb el genoma de l'elefant africà (Loxodonta africana).

Ara bé, com diu Jeremy Austin, director del Centre d'ADN Antic de la Universitat d'Adelaida (Austràlia: «Una seqüència genètica no fa a un organisme viu ... tenim una seqüència parcial del genoma del mamut i amb un nombre considerable d'errors, seria com tractar de construir un cotxe amb el 80% de les peces i sabent que algunes estan trencades».

El procediment emprat pels investigadors és una mica diferent de l'empleat en el Projecte Genoma Humà, ja que l'extracte de tot l'ADN del pèl del mamut, s'ha trencat en trossos i tot seguit s'ha separat, mitjançant un procés informàtic, el pertanyent a l'animal del Plistocè d'aquell procedent d'altres organismes microscòpics. Una vegada separat, arriba el moment d'ordenar el material genètic pertanyent al mamut. Per a això, s'usa el genoma de l'elefant com patró, el 20-30% desconegut s'infereix mitjançant complexos procediments comparatius.


Després comencen els treballs per a esbrinar quins gens estan implicats en les adaptacions evolutives. La divergència entre la càrrega genètica del mamut i de l'elefant és la meitat que la existent entre el ximpancé i l'ésser humà, el que ha permès conèixer la distància evolutiva que separa al mamut del seu parent viu més proper.