Per què trencar "El Ribalta"?

De 1868 ençà, la ciutat de Castelló, a la comarca de la Plana Alta, gaudeix d’un parc que conté una gran riquesa botànica i que fou construït, per iniciativa popular, sobre els terrenys de l’antic cementiri municipal i sota la influència romàntica.

A poc a poc el parc ha anat eixamplant-se i poblant-se amb una gran diversitat d’espècies, en l’actualitat més de 450, creant un microclima característic que permet la pervivència d’exemplars que no podrien sobreviure en altres indrets, alguns dels quals de caire excepcional, com ara el Còcul (Cocculus laurifolius), una menispermàcia, actualment prou escassa, el xiprer fúnebre (Cupressus funebris), cupressàcia també caracteritzada per l’escàs que és en l’actualitat o el teix (Taxus baccata) espècie de filogènia molt antiga i única representant a Europa de l'ordre de les taxals. També cal destacar la seua col·lecció de palmàcies i exemplars tant emblemàtics per a Castelló com ho són els Plàtans (Platanus hybrida), una magnífica proteàcia que abundava en les avingudes de la ciutat formant túnels vegetals gràcies a la seua disciplinada alineació i que poc a poc, i de manera inexplicable, la mà política ha anat substituint per altres espècies, o els Lledoners (Celtis australis), antigament bàsic per a la fabricació de forques.

Però tot això és només una mostra molt menuda de tot el què ens ofereix “El passeig del Ribalta”, com el coneixem els castellonencs i les castellonenques, i que està considerat com "Bé d’Interès Cultural", dins la categoria de “Conjunt Històric Artístic” i per tant, suposadament, protegit per les lleis del patrimoni artístic; amb un preceptiu pla especial de protecció Ribalta-Tetuà, el qual arrossega un retard de més de dues dècades i que, ara per ara, continua bloquejat a pesar que en l'any 2005 va superar la fase d'exposició pública i va ser visat pel col·legi d'arquitectes. Un pla de protecció que preserva el parc de qualsevol actuació que no siga l’estrictament necessària per a la seua conservació, possibilitant la substitució dels elements de mobiliari urbà o arquitectura originals deteriorats, tot i mantenint en els nous, el mateix o similar material i disseny.

Dic “suposadament” perquè les autoritats polítiques han decidit, en contra de l’opinió popular, el Col·legi d'Arquitectes de Castelló, el Consell Valencià de Cultura, l'Acadèmia de Belles Arts de San Carlos, la Universitat Politècnica de València i la UNIVERSITAT JAUME I de Castelló, i a més am és la legislació vigent, construir dins del propi parc, la plataforma d'un transport públic massiu, el conegut com “TVRcas” (Transport en Via Reservada de Castelló), un projecte que intenta trencar el parc sense cercar altres alternatives.