La Patagonia en perill!

Com ja comentarem en un post anterior, demà dijous 14 d'agost, Hidroaysén -propietat de l'empresa espanyola Endesa i Colbún- ingressarà a la Comissió Nacional del Medioambiente de Xile, Conama, l'Estudi d'Impacte Ambiental per a la seua avaluació per construir cinc centrals hidroeléctriques en els rius Pasqua i Baker, en la Regió de Aysén.
S'estima que la inversió per a construir les centrals estàal voltant dels US$ 3.000 milions, més la construcció d'una línia de transmissió per a portar l'energia cap a la zona central, que costaria uns US$ 1.500 milions, tindria 2.270 quilòmetres d'extensió i passaria per vuit regions i 64 comunes.
El projecte d'Hidroaysén tindrà una capacitat instal·lada de 2.750 MW i inundarà una superfície total de 5.910 hectàrees afectant de la manera més destructiva i invasiva el patrimoni natural, ambiental i cultural no només per als xilens i les xilenes sinó per a tot el planeta.

Cal demanar a les autoritats xilenes que declaren inadmissible la tramitació del projecte en base a:

1. És inadmissible que un projecte de tanta envergadura i amb una incidència tan greu en el medi natural siga dividit a l'hora d'enfrontar-se al tràmit de l'Avaluació Ambiental. Les mega represas i la línia d'alta tensió són un únic projecte i, per això, ha de ser avaluat com un tot.

2. El Projecte HidroAysén transformarà el valor ambiental de la Patagonia Xilena en un rebost energètic orientada a la demanda energètica del centre i nord de Xile. Les represas projectades per a la zona del Baker i el Pasqua impactarien en valuosos ecosistemes de flora i fauna endèmiques, alterarien els cicles de l'aigua i afectarien els costums i tradicions d'agricultors i ramaders que han donat suport el viure en Patagonia reconeguda com “Reserva de Vida”.

3. El Projecte HidroAysén impactaria també a nivell socioeconòmic. Un estudi de la Universitat de Xile indica que si es du a terme el projecte, les pèrdues per a les persones que viuen del turisme en aqueixa regió arribarien a quasi 40 milions de dòlars anuals, és a dir, 20 mil milions de pesos xilens.

4. El Projecte HidroAysén no és necessari per al país. Hi ha opcions diferents i més oportunes que fer mega centrals i línies de transmissió elèctriques. L'últim estudi realitzat per les universitats Federico Santa María i de Xile sobre l' "Aportació potencial d'energies renovables no convencionals i eficiència energètica a la matriu elèctrica 2008-2025" indica que les energies renovables no convencionals i l'ús eficient de l'energia elèctrica podrien aportar al proveïment elèctric del Sistema Interconnectat Central, respectivament, al voltant de 40.000 GW/H i 7.100 MW de potència mitja per a l'any 2025, és a dir, dues vegades més que la potència projectada pel projecte HidroAysén.

Per això resulta incomprensible que els recursos de l'Estat Xilè es malgasten en estudiar per separat els impactes ambientals de les represas en 2008 i el de la línia de transmissió elèctrica de 2.300 quilòmetres en 2009.

En països desenvolupats l'avaluació i gestió ambiental de qualsevol projecte d'aquesta naturalesa és de manera conjunta, sistémica, territorial i integradora.
Envia la teua demanda a les autoritats xilenes.