Abiraterone per al càncer de pròstata

Ja hem sentit parlar moltes vegades de les malifetes propiciades pel càncer de próstata, un dels més freqüents en l'home.
Per explicar el càncer de pròstata, és molt important tenir en compte que hi ha processos tumorals benignes i malignes. Els tumors benignes no són càncer, perquè no es disseminen a altres parts del cos humà, i per tant, no són una amenaça per a la vida en general. A la pròstata hi ha un exemple molt significatiu de tumor benigne: la hiperplàsia benigna de pròstata, que consisteix en un increment anòmal del nombre de cèl·lules; provoca un engruiximent de la glàndula, que comprimeix la bufeta urinària i la uretra.
Molts homes de més de setanta anys tenen símptomes d'hiperplàsia benigna de pròstata, com a conseqüència de la compressió de la bufeta i de la uretra, la qual cosa altera la micció.
Només en alguns casos, un 30% acaba envaint altres òrgans, per la qual cosa el pronòstic és dolent, ja que tard o d'hora desenvolupen resistència a la teràpia per bloquejar la producció de testosterona en els testicles, l'hormona responsable que les cèl·lules cancerígenas proliferen intentant resoldreu amb quimio, que allarga la vida uns 18 mesos i poca cosa més. Els tumors malignes creixen sense control i poden escampar-se a altres parts del cos, produint metàstasi.
Però avui els mitjans de comunicació, es fan resó d'un assaig que han dut a terme científics britànics i americans amb un nou medicament, l'Abiraterone C24H31NO, amb el qual han aconseguit frenar l'evolució de la metàstasi en 21 pacients resistents al tractament hormonal, reduir els nivells de PSA, (nomenclatura anglesa de prostatic specific antigen que pot indicar, per sobre de 4, si hi ha un càncer de pròstata, encara que tambés s'eleva per una hiperplàsia o una infecció) en un 66% dels casos i una major esperança de vida, de moment dos anys i mig La seua acció és bloquejar la producció de testosterona en altres parts del cos on, segons estudis anteriors, també es produeix l'hormona.