El Sistema Immunitari clau per al desenvolupament del càncer

Utilitzar el propi sistema immunològic per a vèncer melanomes amb metàstasi no és una tècnica nova. Pot ser puguem situar a Steven Rosenberg, com pioner de teràpies gèniques, el qual eliminà el melanoma en dos pacients, utilitzant limfòcits CD8 modificats genèticament perquè atacaren de forma selectiva els tumors, la qual cosa no es va aconseguir amb la resta de la mostra de l’assaig (un total de 17 pacients).

Sembla que el tractament només actua quan el sistema immune del pacient és actiu enfront del tumor, la qual cosa no és massa normal.

El Sistema Immunitari pot respondre a cèl·lules cancerígenes de dues maneres, reaccionant en contra d'antígens específics de tumors (molècules específiques de cèl·lules de càncer) o en contra d'antígens associats als tumors. D’aquesta manera, si les defenses naturals estan baixes, l'organisme es queda sense possibilitats d’eradicar el tumor quan comença a formar-se.

Ara bé, el propi Sistema Immunitari pot actuar com tractament oncològic una vegada estès el càncer. Aquesta és la via que s'ha pres en el Centre Oncològic Fred Hutchinson de Seattle (EEUU), l’inmunòleg Cassian Yee, responsable d'una nova teràpia experimental.

Ha estat la revista «The New England Journal of Medicine» la què ha publicat el treball d’un equip nord-americà que a aconseguit eradicar un melanoma avançat, d’un dels càncers de pell més agressiu. Per a la qual cosa utilitzaren cèl·lules pròpies del sistema immune del pacient amb un càncer molt avançat que ja presentava metàstasi, s'havia estès als pulmons i l'engonal.

La tècnica consistia en aconseguir un sistema immune capaç de destruir el tumor, mitjançant una vacuna personalitzada per al malalt. Després d’aïllar de la sang perifèrica un tipus de limfòcits T, les CD4 les conrearen al laboratori aconseguint en dos mesos 5.000 milions de còpies d’aquesta, les quals van ser injectades en una única sessió.

El resultat va se la destrucció dels tumors en menys de dos mesos, segons reflectien les imatges de PET. Avui, dos anys després del tractament, el càncer no ha reaparegut.

Malauradament la resta del grup d’assaig (vuit malalts més) no han respòs de la mateixa manera.

Pot ser cal aprofundir en l’estudi del Sistema immunològic. Cal fer esment, en aquesta mateixa línia, d’un nou estudi coordinat pel professor Mikael Knip de la Universitat d'Hèlsinki, anomenat DIABIMMUNE, en aquest cas europeu, dins el programa 7PM (Setè Programa Marc) que es planteja si en realitat no estarem afeblint el sistema immunològic dels nostres xiquets i de les nostres xiquetes a l'eliminar els bacteris, quan s’intenta mantenir un ambient més o menys esterilitzat al seu voltant o es potencia l’ús de les vacunes contra malalties bacterianes. Així l’objecte de l’estudi és «la maduració del sistema immunològic i la seua interacció amb el medi ambient».

Una de les hipòtesis barallades és que un millor nivell de vida i l'estil de vida corresponent semblen ser les causes que fomenten les malalties autoimmunes i les respostes al·lèrgiques. Segons això el projecte DIABIMMUNE se centra, per exemple, en el desenvolupament de la flora bacteriana intestinal després del naixement i en l'efecte que té l'entorn en la composició de la mateixa, o en l'efecte que tenen les infeccions en la maduració del sistema immunològic i el funcionament dels glòbuls blancs que regulen les respostes immunològiques, i si la protecció que aporten les infeccions contra respostes autoimmunes i al·lèrgiques està associada amb la càrrega infecciosa total o es deu a microbis concrets.