Les plantes asseguren la supervivència de la seua espècie

En un estudi dels/de les investigadors/es Nuria Marbà, Carlos Duarte i Susana Agustí, del Consell Superior d'Investigacions Científiques i publicat en el darrer número de la revista PNAS de la National Academy of Sciences dels EEUU, es formula una regla universal per a explicar com les plantes són capaces d'assegurar la supervivència de les seues respectives espècies, amb independència de si la seua longevidad és de segles o de tot just un dia. La investigació suggereix que l'esperança de vida d'aquests organismes pot ser sensible a l'augment de la temperatura terrestre i prediu que, d'incrementar aquesta en 4ºC, la taxa de mortalitat de cada espècie creixeria un 40%.
La investigació ha analitzat més de 700 organismes fotosintètics de totes les grandàries, des del cianobacteri Prochloroccucus, de mig nicròmetre fins arbres grans. D'aquesta manera, els resultats indiquen que les plantes més menudes (plàncton marí), són les que experimenten taxes de mortalitat més elevades, amb una vida mitja d'un dia. Aquesta reduïda esperança de vida es compensa, amb taxes vertiginoses de creixement poblacional. Mentre, el cas d'organismes de major grandària, ocorre el fenomen oposat, arriben a edats mil·lenàries, però que mostren naixements esporàdics.