La contracció de dos minerals: Coltà

EL PAIS publica un article de Rosario Lunar, catedràtica de Jaciments Minerals de la UCM i de l'investigador Científic del CSIC, Jesús Martínez Fredes sobre un mineral anomenat COLTÀ del qual s'extrau niobi i tàntalo, possiblement per això ha estat, en els darrers 10 anys blanc estratègic de les companyies d'exploració minera, tema de controvèrsia social i mediambiental i fins i tot objecte de debat en les pròpies Nacions Unides.
Si més no "coltà" més que un mineral és el terme utilitzat per designar la contracció de dos minerals bé coneguts: la columbita, òxid de niobi amb ferro i manganès (Fe, Mn), Nb2O6 i la tantalita, òxid de tàntal amb ferro i manganès (Fe, Mn), Ta2O6.
És fonamental per al desenvolupament de noves tecnologies: telefonia mòbil, fabricació d'ordinadors, videojocs, armes intel·ligents, medicina (implants), indústria aeroespacial, levitación magnètica, etc. gràcies a les seues propietats singulars, tals com superconductivitat, caràcter ultrarrefractari (minerals capaços de suportar temperatures molt elevades), ser un capacitor (emmagatzema càrrega elèctrica temporal i l'allibera quan es necessita), alta resistència a la corrosió i a l'alteració en general, que fins i tot el fa idoni com material privilegiat per al seu ús extraterrestre en l'Estació Espacial Internacional i en futures plataformes i bases espacials.
Els jaciments més importants d'origen primari estan associats a granits alcalins i roques relacionades, com pegmatitas, associat amb quars, feldspats, micas, turmalina, microclima, monazita, casiterita, berilo, espodumena i wolframita, entre d'altres.
Els principals productors mundials són Austràlia, Brasil, Canadà i alguns països africans (República Popular del Congo, Rwanda i Etiòpia).
El valor del niobi consumit en 2006 va estar al voltant de 118 milions de dòlars americans, i el de tàntal de 164 milions.