Marató TV3-2014

 

Com cada any, el departament de Biologia de  l'IES Penyagolosa ha participat amb la Marató de TV3-2014. Enguany, la 23a edició de La Marató ha estat dedicada a les malalties del cor.  

Ha estat Jorge Esfors de l'Hospital Provincial qui s'encarregat de transmetre eixe esperit solidari, de sensibilització  i de col·laboració per a incrementar la dedicació, en la investigació, d'un conjunt

de malalties que causen la mort d’una de cada
quatre persones i recaptar fons per impulsar la seva recerca biomèdica.
Es pretén ampliar el coneixement que té la ciutadania sobre les malalties del cor des del vessant mèdic i humà.
La nostra ha format part de les 4.000 conferències als centres educatius per a informar i informar-nos de eixes malalties cardíaques  que afecten tothom, tant homes com dones, i a qualsevol edat: des de menuts fins a gent gran. Les malalties del cor són la primera causa d’ingrés hospitalari i fan perdre molta qualitat de vida a les persones que en són víctimes.
Ja coneixem el cor, com  un múscul que té un sistema elèctric propi. Cada estímul elèctric el fa contraure per impulsar la sang. En repòs, el cor batega a un ritme constant de seixanta batecs per minut. Bomba cinc litres de sang cada minut, que es distribueix per tot el cos a través de les artèries i les venes, i té unes vàlvules que només permeten que la sang vage endavant.
El problema és que el cor no es regenera, tenim el mateix cor quan naixem que quan morim, per tant ha de funcionar tota la vida.  No obstant això la xarxa elèctrica pot envellir, tenir curt circuits o altres problemes. Quan no funciona bé, el cor pot deixar de contraure’s de manera sincrònica i perd el ritme. És el que s’anomena arítmia. L’arítmia més perillosa és la fibril·lació ventricular: el cor tremola i no és capaç de bombar la sang. S’ha d’aturar ràpidament, sinó provoca mort sobtada. Quan les vàlvules s’obren o es tanquen malament es donen les valvulopaties, i provoca que la sang no circuli en la direcció correcta.

El cor pot tenir defectes de naixement. Pot ser que no estigue completament ben format. Aquestes malalties s’anomenen cardiopaties congènites.

Les artèries que nodreixen el múscul cardíac s’anomenen artèries coronàries. Quan una es tapa parcialment, causa dolor amb l’esforç (angina de pit). Quan es tapa totalment, mor una part del cor i es produeix el que en diem infart.
El múscul del cor pot afeblir-se per diferents motius. Quan el cor no té prou força per bombar la sang, la persona nota cansament i ofec. És el que es coneix com a insuficiència cardíaca.
Cada vegada es van perfeccionant els tractaments i s’intenten adequar a les necessitats de cada pacient. N’hi ha un ventall molt ampli que va des de medicaments fins a operacions a cor obert.
La tecnologia és cada cop més sofisticada i ja hi ha des de marcapassos sense cables fins a desfibril·ladors implantables sota la pell. Moltes operacions s’intenten fer a través de catèters que entren per artèries de la cama o del canell. Aquest és el cas de les pròtesis de vàlvules o els “stents”. El gran avantatge: els pacients pateixen menys i en 3 o 4 dies poden tornar a casa.
Hi ha símptomes que han d’alertar que hi pot haver un problema al cor: manca d’aire en fer un esforç o de vegades en repòs, mareig, palpitacions, dolor al pit, als braços o malestar general. Els símptomes són molt similars en moltes de les malalties del cor.

El més important és avisar un equip mèdic al més aviat possible. Cada segon compta.

Una trucada al 112 pot salvar vides.

Per a millorar tot això cal més inversió en les investigacions sobre les malalties. Negar la necessitat d'aquestes investigacions és dir no al benestar de la ciutadania. Ara per ara s'han aconseguit vora als 9 milions d'euros per part del poble. Només la negativa del govern fan necessàries aquestes iniciatives.

Mireu aquest vídeo en 3D i descobriu com es dóna una malatia coronària.