Dia mundial dels Aiguamolls

Avui se celebra el "Dia Munidal dels Aiguamolls". Perquè, precisament avui? Doncs per recordar la data del 2 de febrer de 1971 en que es va crear, a Iran, la "Convenció de Ramsar" o "Convenció sobre els Aiguamolls", un tractat intergovernamental que serveix de marc per a l'acció nacional i la cooperació internacional en pro de la conservació i ús racional d'aquests ecosistemes únics i els seus recursos, així com la seua importància com fonts d'aigua, control d'inundacions i sequeres, i reservoris de diversitat biològica i cultural.

Aquests dies (tant de bo que foren tots els dies)  se solen utilitzar per reclamar a les Administracions un major esforç per a assegurar la conservació dels aiguamolls i els serveis ambientals que aquests generen. I no és per menys si recordem que, només a l'Estat espanyol, en els darrers 50 anys, el 60% dels aiguamolls han desaparegut per culpa de la desecació i les urbanitzacions salvatges.

El lema proposat per la Convenció Ramsar per al 2009 és “Aigües dalt, aigües baix, els aiguamolls ens connecten a tots”, que resalta la relació existen entre els aiguamolls i les conques hidrogràfiques, arreplegant així, la idea que tots i totes estem interconnectats dins de la conca hidrogràfica (conques de drenatge, conques de captació o conques hídriques, són les zones que arreplega l'aigua de pluja o de desglaç i la condueixen a un mateix riu o llac) on vivim, de com repercuteixen en nosaltres les activitats de qui estan aigües dalt i de com les nostres activitats repercuteixen en aquells que viuen aigües baix; de fet, les civilitzacions humanes s'han concentrat durant més de 6.000 anys en les valls fluvials, servint-se de les seues planes inundables, per a protegir-se contra les tempestes, com estabilització de la costa i el control de l'erosió, per a recarregar i descarregar les aigües subterrànies, per a purificar de l'aigua per conducte de la retenció de nutrientes, sediments i substàncies contaminants i estabilitzar les condicions climàtiques locals, en particular la precipitació i la temperatura, jugant un paper essencial per al desenvolupament i la supervivència de les comunitats humanes ja que, en general es troben entre els entorns més productius del món, amb una gran diversitat biològica, tot i subministrant l'aigua i la productivitat primària de la qual innombrables espècies de plantes i animals depenen per a la supervivència.

És per això que aus, mamífers, rèptils, amfibis, peixos i invertebrats es concentren en elles. Cal no oblidar, tampoc, els cultius característics i típics dels aiguamolls de la nostra zona, com ara l'arròs, dieta habitual de més de la meitat de la humanitat.

Malgrat tota aquesta riquesa natural és un fet l'increment de la contaminaciódel substrat i de les aigües subterrànies i superficials que provoquen desequilibris i alteracions greus en el funcionament de la dinàmica dels aiguamolls, a causa de les industries, certa pràctica agrícola, abocaments urbans ... . És un fet la sobreexplotació dels recursos d'aigua subterrània, que mantenen en una situació d'estrès permanent a dos dels aiguamolls més coneguts de l'estat: les Marismes de Doñana i les Taules de Daimiel. És un fet que determinades obres d'infraestructures com carreteres, embassaments, canals de reg de ciment, suposen, directament o indirecta, l'alteració o destrucció d'aiguamolls. És un fet la introducció d'espècies foranes en el medi natural que afecten greument als aiguamolls.

La Ria de Navia (Astúries), la Ria del Carmen (Cantàbria), l'Albufera de València, la major llacuna costanera del Mediterrani, el Mar Menor, o el polígon industrial que la Junta d'Andalusia i el Ministeri de Medi ambient volen instal·lar sobre la marisma seca de les aletes (Badia de Cadis), són exemples contundents del deteriorament d'aquestes zones i incompliment de lleis i plans: degraden els ecosistemes, vitals per al manteniment de la biodiversitat i de l'estabilitat física de la costa, dificultant sobremanera, "la capacitat de autogestión i el desenvolupament sostenible de nombroses localitats costaneres .... deixant-nos indefensos davant el canvi climàtic", com ha assenyalat avui l'organització: "Ecologistes en acció".