Avui faria 113 anys José Royo Gómez

No sé si fora del nostre àmbit, José Royo Gómez , una de les figures més destacades de la geologia i la paleontologia del segle XX, amb una producció unànimement reconeguda, era massa conegut, doncs, després de la Guerra Civil, que va contribuir, sens dubte, a aqueix desconeixement en el seu país natal, i en la seua ciutat, Castelló de la Plana, s'exilià cap a terres sudamericanes, possibilitant, al mateix temps, que la seua obra i magisteri deixaren empremta en aquella terra, on moriria en 1961 (Caracas).

Nascut a Castelló de la Plana un 14 de març de 1895; es llicencià, i després es doctorà en ciències naturals (1921) de la Universitat de Madrid, s'ocupa com professor de mineralogia i geologia en el Museu Nacional de Ciències Naturals des de 1922, en el qual també realitza importants activitats. Arran de la Guerra Civil Espanyola, en 1939 es trasllada a Colòmbia, on roman fins a 1951; en aqueixa nació contribueix a la fundació del Servei Geològic Nacional i organitza el Museu Geològic Nacional, destacant-se, en 1945, amb la publicació del Mapa geològic de Colòmbia. Convidat a Veneçuela en 1951, és nomenat professor titular dins del departament de Geologia de la Universitat Central de Veneçuela i professor de mineralogia i geologia en l'Institut Pedagògic Nacional. En 1960 va obtenir la nacionalitat veneçolana. Es destaca en el país com el primer professional en la branca de la paleontologia de vertebrats, contribuint en l'organització de la primera col·lecció de vertebrats fòssils de Veneçuela. Investiga, en particular, juntament amb José María Cruxent, del Museu de Ciències, l'important jaciment arqueològic i prehistòric de “Muaco” en l'estat Falcó. La seua obra, composta de 123 títols, inclou 6 publicacions d'ensenyament i vulgarización científica, 72 estudis de paleontologia, 35 de geologia, 9 de mineralogia i petrografia i 2 de prehistòria.