RSS Feed (xml)
Segons un article que publica la revista “Science” (Astrocytes Potentiate Transmitter Release at Single Hippocampal Synapses) signat per Alfonso Araque i Gertrudis Perea, investigadors de l'Institut Cajal del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han demostrat que els astròcits, cèl·lules nervioses molt més nombroses que les neurones en el cervell i als quals, fins ara, només se’ls havia assignat una funció passiva, participant a nivell estructural, com suport de l'entorn de les neurones, tenen un paper actiu en la transmissió i emmagatzematge d’informació, en les connexions neuronals i en les seues modificacions a llarg termini, base de la memòria i l'aprenentatge.
Aquestes cèl·lules nervioses ja havien estat estudiades pel Nobel (1906) navarrès Santiago Ramón i Cajal.
Si be des del segle XIX s’acceptava que les neurones eren les principals protagonistes en els mecanismes cerebrals implicats en la sinapsis, Araque i Perea troben un nou mecanisme cel·lular implicat en processos de memòria i aprenentatge, en el qual, a més, quan un astròcit i la neurona receptora de la informació sinàptica estan actius, es produeix aquest emmagatzematge d’informació.
La nova tècnica d’electrofisiologia i biologia cel·lular utilitzada, 'Calcium uncaging', es basa en l’estimulació selectiva dels astròcits, per a registrar la seua activitat des de la neurona postsinàptica adjacent a eixa sinapsis. A partir de mostres del cervell de rates, van omplir amb un microelectrode un astròcit d'una substància que al ser exposada a la llum ultraviolada provoca un augment de calci en la cèl·lula desencadenant l’alliberament de l’àcid glutàmic, el qual regula la transmissió en les sinapsis.
Una diferència important, també demostrada en aquests experiments es que, mentre ls neurones transmeten la informació a molt alta velocitat, els astròcits ho fan de manera més lenta modulant el volum del sistema possibilitant més acció al cervell pe r la gran llibertat d’actuació dels astròcits
39 comentaris:
Aquest descobriment es un gran avanç per a l'estudi del sistema nerviós ja que abans es creia que els únics causants de la transmissió d'informació en el cervell eren les neurones i,gràcies a aquest estudi, ara sabem que no només intervénen elles sinó que unes altres cèl·lules més menudes anomenades ar`tròcits també fan aquesta funció però més lentament que les neurones i axí el cervell pot realitzar més accions i no queda tan col·lapsat,però si només,transnmeteren l'informació les neurones el cervell quedaria col·lapsat i estaria impossibilitat de fer algunes accions.Açó,pot ser,ajudaria a l'estudi de cures contra malaties cerebrals perqué es comencarien a estudiar també els artròcits de l'individu(perqué també emmagatzemen informació) i no només les neurones i així es podria trobar la solució perqué a lo millor el problema no és neuronal sinó que és dels artròcits
Aqueste és un gran descobriment que ens fa replantejarnos el que sabem sobre el nostre cos.
Podriem dir que els astrocits son una especie de transformadors, ja que referenen la potencia dels impulsos eléctrics de les neurones.
Segons la meva interpretació, puc pensar que en conseguir aprendre més sobre els astrocits i aconseguir manipular la seva conexió amb les neurones es podria arribar a manipular la memoria ja que ells son els encarregats d'enmagatzemar la informació. Amb aixó pot ser que poguerem curar malalties com l'alzeimer o amnesies permanents.
Aquest descobriment implica un gran avanç en el mon de la ciència ja que, al saber que no sols són les neurones les encarregades de la transmissió d’informació sinó que a més els astròcits tenen funcions semblants, pot obrir les portes de la medicina per la cura de malalties de caire neurològic.
Crec que si en els propers anys descobreixen una manera de manipular els astròcits es podrien eradicar malalties com l’alzheimer o el parkinson.
Crec que aquest és un pas prou significatiu per a la ciència ja que implica que el funcionament del nostre sistema nerviós no sols depèn de les neurones i se centra en aquestes, sinó que ara també estan implicats els astròcits amb un paper més important del que tenien abans, aquest és el d’emmagatzemar informació. Per una banda, aquest descobriment ens ajudaria a estudiar malalties relacionades amb el sistema nerviós, basant-nos en un punt de vista totalment diferent al que teníem i potser trobaríem solucions quan abans en desconeixíem la causa. Per l’altra banda, aquesta troballa ha servit per a demostrar el poc que ens coneixem a nosaltres mateixos. Esperem que amb açò, haguem avançat per a solucionar interrogants actuals.
Fins ara que tots creiem que les neurones eren les encarregades de magatzem i transmissió d'informació. És una alegria veure que avancen les investigacions en tots els àmbits científics, aquest és un descobriment important, i aquesta nova realitat ha de servir-nos per seguir investigant, ja que obviament no sabem al 100% el funcionament del nostre cos i arribar a aquest objectiu ha de ser prioritari per questions mèdiques, etc
Crec que aquest és un pas prou significatiu per a la ciència ja que implica que el funcionament del nostre sistema nerviós no sols depèn de les neurones i se centra en aquestes, sinó que ara també estan implicats els astròcits amb un paper més important del que tenien abans, aquest és el d’emmagatzemar informació. Per una banda, aquest descobriment ens ajudaria a estudiar malalties relacionades amb el sistema nerviós, basant-nos en un punt de vista totalment diferent al que teníem i potser trobaríem solucions quan abans en desconeixíem la causa. Per l’altra banda, aquesta troballa ha servit per a demostrar el poc que ens coneixem a nosaltres mateixos. Esperem que amb açò, haguem avançat per a solucionar interrogants actuals.
Des del meu punt de vista, aquest descobriment és molt important perque obri una nova porta a la investigació dels processos cerebrals.
Fins ara, sabiem que les neurones es van morint a mesura que pasa el temps i que, a causa d'algunes malalties, la destrucció es més ràpida. El fet que hi haja unes altres cél·lules, els astròcits, que facin una funció semblant a les neurones, possibilita la investigació de com aquestes podrien substituir, reemplaçar o complir algunes funcions de les neurones, en cas que hagin patit molta degeneració o mort, com en moltes malalties degeneratives.
Aquest descobriment ens ha permés coneixer que no sols les neurones són les que actuen en el nostre cervell, sinó que també hi ha un altra "via" per a transportar els impulsos,els astròcits.
El descobriment ha sigut possible,gràcies als avanços en quant a la medicina, i de segur que en un futur descobriran coses noves sobre els astròcits, fins i tot podrien arribar a manipular-los d'alguna manera.
Crec que aquest és un pas prou significatiu per a la ciència ja que implica que el funcionament del nostre sistema nerviós no sols depèn de les neurones i se centra en aquestes, sinó que ara també estan implicats els astròcits amb un paper més important del que tenien abans, aquest és el d’emmagatzemar informació. Per una banda, aquest descobriment ens ajudaria a estudiar malalties relacionades amb el sistema nerviós, basant-nos en un punt de vista totalment diferent al que teníem i potser trobaríem solucions quan abans en desconeixíem la causa. Per l’altra banda, aquesta troballa ha servit per a demostrar el poc que ens coneixem a nosaltres mateixos. Esperem que amb açò, haguem avançat per a solucionar interrogants actuals.
El desenvolupament de la neurologia s'ha convertit en un punt molt important en els nostres temps. Enfermetats com l'alzheimer, en general la demència senil, problemes en l'apremnetatge com la falta de atenció, l'autisme,... entre d'altres ens lleven la son diàriament ja que degut als avanços de la ciència són detectades més freqüentment i estan a l'orde del dia afectant tant als nostres majors com nosaltres.
Així que el descobriment d'un altre tipus de cèl.lules neuronals, com són els astròcits, d'igual o major importància que les neurones, significa un gran pas per a l'estudi del nostre cervell i la seua funcionalitat així com per a trobar de paliar aquestes malalties.
EL que cal fer és poténciar les investigacions per apropar-nos més a la veritat.
Aquest ha sigut un descobriment molt important en la ciència, ja que el astrocits tenen una funció important en varis aspectes del desenvolupament, metabolisme i patologia del sistema nerviós.Els astrocits, encara que aquests tenen unes funcions semblants a les neurones, podrien arribar a fer les funcions d'aquestes, si estigueren molt debilitades.Els astrocits podrien ajudar, conjuntament amb les neurones a trobar la solució per curar o erradicar malalties neurologiques.
En aquest descobriment estem desmotrant que la ciència avança cada dia més y més del que pensem. També que el nostre cos huma es molt desconegut per a nosaltres.
Aquesta noticia ens aporta una informació fonamental per a l'estudi de la transmissió de la informació en el nostre cos, ja que abans pensàvem que assoles es podia transmetre a traves de les neurones i ara ens adonem que hi ha un altra eixida per als nostres impulsos, i també per a l'emmagatzenament d'Informació.
El descobriment d'una certa importància dels astròcits i d'altres característiques i funcions utilitzables pot ajudar molt a la part de la medicina encarregada de les malalties relacionades amb el cervell i les seues cèl·lules. Podria ser un gran pas per a malalties neurodegeneratives que afecten a la memòria i l'aprenentage com l'Alzheimer.
També es podria arribar a poder controlar o saber un poc més sobre la complexitat del funcionament de les cèl·lules nervioses i del cervell. Per tant si s'ha investigat, s'hauria de conseguir investigar un poc més i aconseguir la major informació posible per tal de millorar els tractaments específics per al cervell.
El descobriment realitzat pels investigadors, no només ha conclós amb el descobriment de les noves funcions realitzades pels astròcits, ja que avans es pensava que aquestos només realitzaven funcios de sosteniment i en canvi ara se sap que a més també porten a terme funcions de modulació
de l'informació del cervell i de moltes altres, sinó que també ha suposat, en certa forma, un descobriment que ha servit per tindre en compte l'importància d'estructures i components no tant importanst dels altres aparells o sistemes. Com bé diu l'article, durant molts anys, quan s'investigava i s'estudiava el cervell només es feia al voltant de les neurones, sense adonar-se de l'importància da les altres cèl·lues que suposadament , tenien funcions secundàries i no tant importants com aquestes. Per això, aquest descobriment podria servir com a model per a futurs investigadors i científics.
Aquest gran descobriment es un molt gran abanç per a la ciencia, ja que d'aquesta manera ens podem arribar a coneixer molt millor i coneixer molt més bé tot allò que ens envolta, per part de tot el sistema nerviós es molt interesant saber que per a una cosa tant complexa com raonar i enmagatzemar molta informació com els records de una persona simplement amb unes simples cèl·lules.
També puc dir que açò ens pot ajudar per exemple a curar malalties del cervell o ajudar a la robòtica, ciència que comença a sorgir.
Gràcies aquest descobriment, ens podem donar compte de que no només intervé la neurona en activitats de transmissió d’informació, sino també els astròcits, que tenen una funció transcendental en la transmissió i emmagatzem de la informació en el sistema nerviós. En un principi es pensava que només tenien una funció pasiva, però realment no es així. Cada vegada més i més la ciencia avança molt, en aspectos com aquest, que ens portaran a un millor estudi i tractament de l’organisme i així poder entrendre’l millor per curar malalties en aquest cas neurodegeneratives.
Ara queda per descobrir de quina forma es podría regenerar els axons de les neuronas i d’aquesta manera solucinar el problema de tetraplègics i paraplègics. Aquest seria un abanç molt important des del punt de vista científic i social, doncs solucionaria les dificultats que tenen totes aquestes persones, és a dir, millonaria la seua calitat de vida.
Aquest nou descobriment fara girar completament els estudis fets fins ara en el camp de la neurociència. A partir d'ara, els astròcits agafaran un important pes en les relacions de transmissions dels impulsos nerviosos a més de l'emmagatzament de la memoria.
Tal vegada, si s'estudien amb mes profunditat totes les cèl·lules glials, podriem descobrir noves funcions d'aquestes també relacionades amb la transmissió de l'impuls nerviós.
Aquest nou descobriment pot ser siga el primer d'una succesió que finalitzara amb la completa coneixença de la transmissió d'impulsos nerviosos i l'emmagatzament de memòria.
El descobriment d’Alfonso Araque i Gertrudis Perea a suposat un gran avanç per a la ciència. No sols han demostrat que els astròcits no tenen una funció passiva com ha suport de les neurones, sinó que a més han descobert que funcionen com a transmissors i emmagatzemadors d’informació (entre altres funcions) junt amb les neurones.
Aquest descobriment demostra que encara no coneixem la totalitat del nostre organisme i que encara hem d’estudiar-lo molt per a entendre’l completament.
Jesús Sánchez
El descobriment realitzat pels investigadors Alfonso Araque i Gertrudis Perea pot suposar un avanç molt important en medicina. La demostració de que els astròcits, cèl•lules considerades passives fins ara, realitzen funcions tan importants com és la transmissió i emmagatzematge d'informació o que participen en processos tan importants com són les connexions neuronals, suposa una nova base per realitzar estudis i experiments des d'un nou punt de vista i amb més sortides, que possibilitaran trobar tractaments, cures o mètodes de diagnòstic i prevenció per a les malalties neuronals.
Aquest descobriment de Alfonso Araque i Gertrudis Perea, sobre els astròcits aporta nova i molt valuosa informació al camp de la neurociència.
Gràcies a aquest nou descobriment, coneixem millor el mecanisme de transmissió d'impulsos nerviosos, però, encara queda moltes coses d'aquest procés per ser descobertes.
Amb aquestes dades aportades per l'estudi de Araque i Perea, podrem investigar en una altra direcció les malalties neurodegeneratives que afecten al nostre organisme.
El descobriment realitzat pels investigadors Alfonso Araque i Gertrudis Perea pot suposar un avanç molt important en medicina. La demostració de que els astròcits, cèl•lules considerades passives fins ara, realitzen funcions tan importants com és la transmissió i emmagatzematge d'informació o que participen en processos tan importants com són les connexions neuronals, suposa una nova base per realitzar estudis i experiments des d'un nou punt de vista i amb més sortides, que possibilitaran trobar tractaments, cures o mètodes de diagnòstic i prevenció per a les malalties neuronals.
Crec que aquest descobriment es tracta d’una gran millora per a l’estudi del sistema nerviós. Ja que si be es creia que eren les neurones les úniques unitats de transmissió, gracies a la investigació de Alfonso Araque i Gertrudis Perea, hui es sap que els astròcits, fins ara considerats pràcticament com unitats sense utilitat, tenen una funció fonamental en la transmissió i emmagatzemament de la informació. Aquest avanç ajudarà a la millora del tractament d’algunes infermetats neurodegeneratives com l’Alzheimer.
Aquest estudi ens dona una reflexió ja que encara que ens pareix conèixer el nostre organisme al complet encara ens queda molt per descobrir.
Iván Monferrer
Crec que aquest descobriment es tracta d’una gran millora per a l’estudi del sistema nerviós. Ja que si be es creia que eren les neurones les úniques unitats de transmissió, gracies a la investigació de Alfonso Araque i Gertrudis Perea, hui es sap que els astròcits, fins ara considerats pràcticament com unitats sense utilitat, tenen una funció fonamental en la transmissió i emmagatzemament de la informació. Aquest avanç ajudarà a la millora del tractament d’algunes infermetats neurodegeneratives com l’Alzheimer.
Aquest estudi ens dona una reflexió ja que encara que ens pareix conèixer el nostre organisme al complet encara ens queda molt per descobrir.
Iván Monferrer
Aquest article ens demostra dues coses; que la ciència no para d’avançar i donar-nos titulars inesperat i la reafirmació dels astròcits com unes cèl•lules nervioses cabdals per al funcionament del sistema nerviós.
Els resultats d’aquesta investigació recullen el testimoni de Santiago Ramón i Cajal que ja va començar a estudiar aquestes cèl•lules avançant-se al seu temps quan la comunitat científica els donava un paper merament passiu. Avui queda demostrat que els astròcits juguen un paper essencial en la transmissió i emmagatzematge d’informació, formant la base de la memòria i l’aprenentatge. Aquest important avenç s’ha aconseguit gracies a una nova tècnica d’electrofisiologia i biologia cel•lular coneguda com: “ Calcium uncaging”.
Aquest article ens demostra dues coses; que la ciència no para d’avançar i donar-nos titulars inesperat i la reafirmació dels astròcits com unes cèl•lules nervioses cabdals per al funcionament del sistema nerviós.
Els resultats d’aquesta investigació recullen el testimoni de Santiago Ramón i Cajal que ja va començar a estudiar aquestes cèl•lules avançant-se al seu temps quan la comunitat científica els donava un paper merament passiu. Avui queda demostrat que els astròcits juguen un paper essencial en la transmissió i emmagatzematge d’informació, formant la base de la memòria i l’aprenentatge. Aquest important avenç s’ha aconseguit gracies a una nova tècnica d’electrofisiologia i biologia cel•lular coneguda com: “ Calcium uncaging”.
Pablo Agost Andreu
Aquest descobriment sobre una nova funció dels astròcits en el nostre crevell, realitzat pels científics Alfonoso Araque i Gertrudis Perea, a més de ser un gran avanç per a la ciència, concretament per al món de la medicina, ens fa adonar-nos de la gran quantitat de qüestions que ens falten descobrir sobre el nostre cos.
A partir d'aquest descobriment es coneixerà una nova funció dels astròcits més amplia que la que se'ls va donar en el segle XIX, quan van ser estudiats per Santiago Ramón i Cajal. Hui, ja coneixem que els atròcits a més d'actuar com a suport de l'enton de les neurones, tenen un paper actiu en la transmissió i emmagatzematge d’informació, que actua bàsicament en el camp de l'aprenentatge i la memòria.
Gracies a aquest nou descobriment dut a terme pels investigadors científics Alfonso Araque i Gertrudis Perea s'ha demostrat que no són les neurones les úniques protagonistes en el nostre sistema nerviòs sinò que els astròcits que fins ara eren considerats com cel·lules nervioses sense massa importancia són en realitat causants de la transmissió i emmagatzematge d’informació, i a llarg termini influixen molt en la nostra memoria i els conceptes que anem aprenent dia a dia.
L'unic desavantatge que presenten aquestes cel·lules front a les neurones és la rapidessa amb que transmeten la informació.
Per això gracies a aquest descobriment es podrà anar més enllà i no només analitzar el comportament de les neurones sinò també aprofundir més en el cervell humà i de molts altres essers vius i descobrir moltes altres cel·lules que ajuden al seu funcionament que fins ara no coneixem.
José Vicente Villarroig Claramonte
Gracies al descobriment dut a terme pels investigadors científics
Alfonso Araque i Gertrudis Perea s'ha demostrat que no només les neurones son les protagonistes del nostre sistema nerviòs sinò que també hi ha altres cel·lules que són els astrocits que fins ara no eren quasi considerats. Però s'ha demostrat que aquests realitzen funcions tant importants com és la transmissió i l'emmagatzemament d'informació, a més d'ajufar a la memòria i a l'aprenentatge.
Per altra banda, una de les contres que presentes els astrocits front a les neurones és la lentitud de transmissió, crec que deguda a la seua poca especificitat i a la gran llibertat que tenen pel sistema nerviòs. Però gracies a aquest descobriment s'ha donat un gran pas per al estudi del nostre cervell i per a la investigació de noves cel·lules que no coneixem que segur tenen gran importancia en el funcionament del nostre sistema nerviòs.
José Vicente Villarroig Claramonte
La ciència sempre està a la recerca de nous coneiximents que els permeten obtindre dades de tot allò incert. En aquesta ocasió, dos científics, Alfonso Araque i Gertrudis Perea, han volgut expandir el seu camp d'investigació cerebral més enllà de les neurones i han descobert aspectes revelants relacionats amb el nostre sistema nerviós. Els astròcits, que suposadament només eren cèl·lules de caràcter passiu, ens aporten nova informació neurològica ja que tenen la capacitat de transmetre impulsos nerviosos i emmagatzemar informació.Si ferem una síntesi d'aquests coneiximents obtinguts, a banda de suposar un gran avanç científic, podriem extraure una conclusió reflexiva des d'un punt de vista científic i filosòfic: Molts de nosaltres ens autoconvencem que els éssers humans som capaços de qualsevol cosa,encara que, parlant amb franquesa, ni tan sols coneixem el nostre interior.
Jacobo Viñeta
La ciència sempre està a la recerca de nous coneiximents que els permeten obtindre dades de tot allò incert. En aquesta ocasió, dos científics, Alfonso Araque i Gertrudis Perea, han volgut expandir el seu camp d'investigació cerebral més enllà de les neurones i han descobert aspectes revelants relacionats amb el nostre sistema nerviós. Els astròcits, que suposadament només eren cèl·lules de caràcter passiu, ens aporten nova informació neurològica ja que tenen la capacitat de transmetre impulsos nerviosos i emmagatzemar informació.Si ferem una síntesi d'aquests coneiximents obtinguts, a banda de suposar un gran avanç científic, podriem extraure una conclusió reflexiva des d'un punt de vista científic i filosòfic: Molts de nosaltres ens autoconvencem que els éssers humans som capaços de qualsevol cosa,encara que, parlant amb franquesa, ni tan sols coneixem el nostre interior.
Jacobo Viñeta
Rosé Adell Sabater, 1r Batx-C
Aquesta notícia, ens informa d'una part del nostre sistema nerviós que quasi ningú coneix i que resulta molt potent i efectiva. Però ens mostra que la ciència arriba molt més lluny del que imaginem, i que podem pensar que tot està descobert i que no es pot avançar més,
llavors, apareixen notícies com esta i ens sorprenen i ens animen a estudiar i aprendre tot el que siga possible.
Done les gràcies a tota la gent que segueix estudiant, com nosaltres, i millora dia a dia la vida de tots.
Aquest és un gran descobriment que en fa veure que per més que ho intentem, difícilment arribarem a conèixer la complexitat dels sistemes. Personalmet, les investigacions i el cos no deixarà mai de sorpendre'ns.
En aquest cas és el sistema nerviós, i en adonem que no sols es troben les neurones per a tranmetre la informació, sinó que també hi ha altres tipus de cèl·lules com els astròcits.
Aquestes investigacions s'haurien de potenciar molt més per a intentar esbrinar els secrets més inters del nostre organisme.
Aquest descubriment significa un nou avanç per a la ciència i el que ens demostra que no està tot descobert sobre el cos humà. En aquest cas donarà lloc a coneixer millor el sistema nervios i supordrà una millora de les malalties o transtors relacionats amb l'aprenentatge.
Sofia Quintana
Aquest descobriment és un gran avanç per als humans perquè ara tenim la possibilitat d'enfonsar-nos més en l'estudi del nostre sistema nerviós.
Al descobrir que els astròcits no tenen una funció passiva, sinó que emmagatzenen informació al nostre cervell, encara la seua velocitat, ens obre moltes portes alhora d'estudiar enfermetats de caràcter neurodegeneratiu com ara Alzhèimer, que amb sort podrem erradicar en un futur molt pròxim.
Aquest descobriment és un gran fet ja que ens dona a conéixer una mica millor el funcionament del nostre sistema nerviós. Encara així, crec que mai arribarem a descobrir per complet els secrets interns del nostre organisme i dels nostres sistemes.
En aquest cas, els astròcits ens fan veure que el sistema nerviós no es basa solament amb les neurones, sinó que hi ha altres cèl·lules nervioses que transmeten la informació de manera més lenta i per tant, el cervell, no queda col·lapsat i ens permet realitzar més accions.
Aquestes investigacions haurien d'agafar més importància i protagonisme en la societat i estar més impulsades per part de l'estat, ja que amb aquestes podem trobar cures per a enfermetats, i així millorar la qualitat de vida i com ja he dit abans, intentar comprendre millor el funcionament del nostre organisme.
Aquest descobriment ha demostrat que els astròcits, són cèl•lules nervioses, que tenen un paper actiu en la transmissió i en l’emmagatzemació d’informació, en les connexions neuronals i en les seues modificacions a llarg termini… I no la funció que en un principi li havien donat d’un paper passiu.
En aquest article, que potser ha sigut ignorat per moltes persones per ser poc relevant, s'ens mostra el poc que sabem sobre el nostre cos i el que la ciència avança dia a dia.
L'article ens explica que són els astròcits, uns cèl·lules més nombroses que les propies neurones, que participen en la transmissió d'informació.
És a dir, unes cèl·lules a les que abans no els donàven més que una funció secundaria, ara podran servir-nos per a investigar millor les cèl·lules nervioses.
Crec que ningú pot dubtar de l'ús que aquestes poden tindre en un futur, i els camins nous que abriràn en els àmbits de la medicina i la tecnología, degut a les seues propietats, com la possibilitat de transmetre informació de forma més lenta.
S'ha fet un descobriment que es basa en que les neurones no són les úniques responsables de la transmissió i emmagatzematge de la informació en el sistema nerviós.
Els astròcits, a més de fer funcions de nutrició defensa i support de les neurones, també intervenen en els processos d'aprenentatge i transmissió d'informació.
Aquest descobriment pot ajudar a curar malalties cerebrals importants.
Publica un comentari a l'entrada