Com estan els nostres ximpanzés?

Dra. Goodall en el Centre de Tchimpounga

Tenim les primeres notícies dels nostres dos ximpanzés KUDIA i KAUKA, recentment apadrinats.

Hem rebut sengles escrits des del Centre de Tchimpounga, en el Parc Nacional de Gombe, Tanzània, on els ximpanzés viuen protegits i en estat salvatge.

Ens han fet arribar molta informació sobre els trets dels ximpanzés (Pan troglodytes), que junt als bonobos (Pan paniscus), són les espècies més apropades, genèticament a nosaltres.
En una de les fotos veiem a "Vielle", una femella molt major, què en morir el seu company, "Gregoire", es dedica a curar a les cries; ací la veiem  banyant a "Mokolo" amb una sabó medicinal, degut a un brot d'una infecció fúngica.

Tot seguit ja comencen a parlar, primer de Kudia i després de Kauka. La primera, sembla ser, que no ha eixit massa al bosc que n'hi ha al Centre de Tchimpounga, i això que li agrada força, però el cas és que un grup de ximpanzés salvatges que habiten a la gran Reserva Natural han estat pels voltants i en ser molt territorials és molt perillós trobar-se amb un altre grup. Aquestes incursions solen ser rares ja que viuen en la zona est de la Reserva (veieu el mapa del final), prop del poble de Mpili, amb una zona pantanosa i d'accés difícil, per això prefereixen hi estar. De tota manera a Kudia també li agrada jugar amb els seus amics en les instal·lacions exteriors del centre, o bé observant als adults per a aprendre tot el què fam, ja què és molt observadora.

Després rebem notícies de  Kauka, el qual, i per les mateixes raons que Kudia no ha pogut eixir. Encara que la instal·lació exterior és ampla, no és igual que el bosc, on n'hi han ingredients i sorpreses que poden satisfer la seua curiositat; no obstant això, també s'ho passa bé deixant-se espussar com veiem a la foto, o apuntant-se a totes les lluites de broma que es fan; mai es posa si són de veres; es diverteix molt amb els altres que el fan riure's molt. Té una risa contagiosa.

Ens han passat, així mateix de la campanya: "Cap a la selva", volen dur alguns grups de ximpanzés de Tchindzoulou, a un lloc nou, dins la Reserva Natural, les illes forestades de Tchindzoulou, Ngombe i Tchibebe, per ser un entorn més natural, més seguretat, menys despeses en estructures i manteniment, millor accés per a visitants mitjançant equipaments educatius i major benestar per als grups transferits. El problema, com en tot són els costos d'eixe trasllat.

Mostra Parc Nacional de Gombe, Tanzània en un mapa més gran

Read More......

Els albins africans

Només la insensibilitat de les persones pot fer, que davant l’arribada d’una nova patera a les costes del país que siga, provoque desinterès per la freqüència que aquests esdeveniments es venen produint.

Malgrat tot, cadascuna d’aquestes pateres, no sols porten al seu interior persones, darrere de cadascuna d’elles n’hi ha una vida humana amb una, de vegades més de una, història trista acompanyada de pobresa, penúries, desemparaments ... diguem-li com vulguem, digueu-li com vulgueu.

Una d’aquestes històries fa referència a una situació peculiar, potser totes ho siguen, d’una d’aquestes persones que arribaria fa uns dies a la platja de la “Tejita” en Tenerife junt a d’altres 60, tots i totes amb problemes seriosos d’hipotèrmia.

Cal fer un incís per a explicar què és això de la hipotèrmia: “Com bé sabem el nostre cos reacciona davant de determinades condicions adverses de maneres ben diferents, en aquest cas es tracta de reaccionar front a una situació patida per romandre de manera prolongada envoltat d’aigua freda. El cos humà, com la resta de cossos de sang calenta, quan la temperatura del medi varia, s’ha adaptar a aquest canvi, per exemple activant els vasos sanguinis que tenim a prop de la pell per evitar que s’escape la calor per ella i mantenir el cos calent. Si el sistema falla es poden produir calfreds per tenir calor a través de l’acció muscular. Però aquest mecanisme pot també fallar i el cos sencer comença a refredar-se produint-se la hipotèrmia que pot finalitzar amb la mort si no se’n eix de la situació adversa”

Després d’aquesta explicació en centrarem en Moszy, un d’eixos 60 immigrants que arribaren a Tejita el passat dia 29 de març. Tots ells, totes elles venien a la recerca d’un món millor, d’una vida que podia superar les penalitats del seu país de procedència. No era aquest el motiu de Moszy, o pot ser també.

Els cas és que la genètica li havia jugat una mala passada al nostre protagonista. Tornem a eixa maquinària, diuen que quasi perfecta, que és el nostre cos i ens trobem amb un pigment, la melanina, que n’hi ha en el protoplasma dels vertebrats i que li dóna la coloració a la pell, al pèl o a la coroides dels ulls. Un conjunt d’adversitats congènites recessives (això vol dir que per a inhabilitar les funcions cel•lulars característiques de la pigmentació, els dos progenitors han de ser albins, per a assegurar la transmissió anòmala del gen, o be amb possibilitats del mateix efecte, però no segur, si un dels dos és albí i l’altre portador, o tots dos portadors) provoca que el cos no produïsca el pigment, o ho faça en quantitats molt reduïdes, provocant l’albinisme, amb símptomes i manifestacions diferents, que poden afectar a la pell, al pèl i als ulls, albinisme oculocutani, o que se centre fonamentalment en els ulls, albinisme ocular.

La freqüència d’aquesta mutació present en el gen de la tirosinasa ve a ser d’1/17.000, provocant en elles desprotecció front a les radiacions solars, la qual cosa possibilita una gran propensió a cremar-se amb facilitat sota l’exposició solar, a més manquen de pigment als melanòcits de l’iris provocant possibles mancances en l’agudesa visual, fotofòbia, reducció en la visió nocturna, visió estereoscòpica limitada, nistagme ...

Per si això no fos suficient Moszy és un albí africà, per això, es considerat un mal auguri o un factor de bona sort, ja que, una vegada morts són una font de riquesa, utilitzant cada part del seu cos per a rituals de bruixeria: amb alguns òrgans s'elabora muti, (en les zones properes al llac de Tanganyika ve a ser “medicina tradicional” o natural) per a la bona fortuna, els dits serveixen com amulets i per una cama pot arribar a pagar-se fins a prop de dues mil euros. En línies generals són repudiats i expulsats dels seus clans, així, a Tanzània, cada any són assassinats entre 60 i 70 d'ells en diferents rituals.

Read More......