Avui faria 113 anys José Royo Gómez

No sé si fora del nostre àmbit, José Royo Gómez , una de les figures més destacades de la geologia i la paleontologia del segle XX, amb una producció unànimement reconeguda, era massa conegut, doncs, després de la Guerra Civil, que va contribuir, sens dubte, a aqueix desconeixement en el seu país natal, i en la seua ciutat, Castelló de la Plana, s'exilià cap a terres sudamericanes, possibilitant, al mateix temps, que la seua obra i magisteri deixaren empremta en aquella terra, on moriria en 1961 (Caracas).

Nascut a Castelló de la Plana un 14 de març de 1895; es llicencià, i després es doctorà en ciències naturals (1921) de la Universitat de Madrid, s'ocupa com professor de mineralogia i geologia en el Museu Nacional de Ciències Naturals des de 1922, en el qual també realitza importants activitats. Arran de la Guerra Civil Espanyola, en 1939 es trasllada a Colòmbia, on roman fins a 1951; en aqueixa nació contribueix a la fundació del Servei Geològic Nacional i organitza el Museu Geològic Nacional, destacant-se, en 1945, amb la publicació del Mapa geològic de Colòmbia. Convidat a Veneçuela en 1951, és nomenat professor titular dins del departament de Geologia de la Universitat Central de Veneçuela i professor de mineralogia i geologia en l'Institut Pedagògic Nacional. En 1960 va obtenir la nacionalitat veneçolana. Es destaca en el país com el primer professional en la branca de la paleontologia de vertebrats, contribuint en l'organització de la primera col·lecció de vertebrats fòssils de Veneçuela. Investiga, en particular, juntament amb José María Cruxent, del Museu de Ciències, l'important jaciment arqueològic i prehistòric de “Muaco” en l'estat Falcó. La seua obra, composta de 123 títols, inclou 6 publicacions d'ensenyament i vulgarización científica, 72 estudis de paleontologia, 35 de geologia, 9 de mineralogia i petrografia i 2 de prehistòria.

Read More......

VI Jornades Geologia

Aquest cap de setmana, el CEFIRE de Castelló ha organitzat, per sisè any consecutiu, les jornades “Descobreix la terra a través de la Geologia i les seues ciències VI”.

Han estat tot un èxit d’assistència i, cal destacar d’importància dels/de les conferenciants.

La Conferència inaugural, “En un lloc del Caucas” va estar a càrrec de la investigadora científica de Paleobiologia del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC), Yolanda Fernandez Jalvo, que il·lustrà als assistents sobre les excavacions que s’estan duent a la cova d’AZOKH, en la República de Nagorno-Karabagh (Armènia). A banda de l’existència d’una de les majors colònies de tot el Caucas de “rates penades”, aquests jaciments (plistocè mitjà) han estat i ho segueixen sent, una gran ajuda per a entendre els moments prehistòrics de la nostra espècie i espècies properes. Yolanda informà de la Tafonomia, disciplina paleontològica que estudia els processos que s’han succeït en els fòssils de de la mort de l’organisme en el passat fins al present, tot i donant compte de qui va estar el/els responsables de determinats esdeveniments, com i quan, gràcies a l’aportació dels fòssils registrats en cada unitat estratigràfica.

Joaquin Moratalla, investigador titular d’Organismes Públics d’investigació, en l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (Museu Geominer, parlà de la Icnologia i la seua relació amb la paleobiologia i la paleoecologia. Ens contagia el seu entusiasme pels estudis de les icnites, fonamentalment de la Rioja, destacant la conca de Cameros, en els jaciments de “Valdemayor” amb les empremtes de teròpodes. Finalment cal destacar l’esment a les icnites de dinosaures voladors menuts de la zona, com ara els iberomesornis i l’archaeopteryx.

No es quedà enrere Carlos Martínez Pèrez del departament de Geologia de la universitat de València, sobretot per la seua manera particular d’exposar la conferència sobre “La paleontologia de la Foia de Bunyol-Xiva: del juràssic marí a les sabanes del miocè”. D’aquesta forma Carlos explicà les restes trobades en aquesta zona valenciana, no exenta de curiositats,com ara els amficionids (Ysenginia valentiana). La conferència feia referència al llibre “Paleontología de la Hoya de Buñol-Chiva. Del Jurásico marino a las sabanas del Mioceno” d’ella mateix junt a d’altres autors.

El naturalista i fotògraf de la Natura Carlos Oltra Martínez informà sobre el parc natural de l’Albufera:origen i caracterització geològica i hidrològica.

Les conferències s’han tancat avui diumenge amb un homenatge als professors Eduardo Boscà Casanoves i Amtimo Boscà Seytre i dues conferències no més interessants com la de Ramón Salas Roig del departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona sobre la “Història Geològica de la Cadena Ibèrica: del triassic al final del Neogen (250-2 Ma) sobre la formació d’aquesta serralada i un reportatge fotogràfic del cim de les Rocalloses i el desert de Sonara dels EEUU a càrrec de Albert Masó, biòleg de la Universitat de Barcelona i fotògraf i assessor científic de National Geographic, destacan les fotografies del Yellowstone National Park.

Molts companys i companyes han assistit a aquestes jornades, és per això que us invitem a visitar altres blocs que fan referència a l'esdeveniment, com ara el de Sergio de l'IES Politècnic o els de Pilar i Ignaci de l'IES Broch i Llop

Read More......