La Comissió del Codex Alimentarius

La Comissió del Codex Alimentarius fou creada ara fa quasi 50 anys per la Organtizació Mundial de la Salut (OMS) y l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) amb l'objecte de desenvolupar normes alimentàries, reglaments i altres textos relacionats, com ara codis de pràctiques sota el Programa Conjunt FAO/OMS de Normes Alimentàries.

Les matèries principals d'aquest Programa són:

la protecció de la salut dels consumidors
assegurar unes pràctiques de comerç clares
promocionar la coordinació de totes les normes alimentàries acordades per les organitzacions governamentals i no governamentals.

Actualment aquesta Comissió està conformat per 181 països i 1 organització membre.

La Comissió ha estat recentment notícia per la reunió celebrada durant una setmana on s'han adoptat més de 30 noves normes internacionals, codis de pràctiques i directrius per a millorar la innocuïtat dels aliments a nivell mundial i protegir la salut dels consumidors.

Entre aquestes noves normes adoptades destaquen:
* Reducció de l'acrilamida en els aliments;
* Reducció de la contaminació amb hidrocarbonos aromáticos policíclicos;
* Prevenció de la contaminació per ocratoxina A en el cafè;
* Preparats en pols de seguiment.

Cal saber que l'acrilamida és un monòmer empleat en la síntesi de poliacrilamides que es presenta com una pols blanca cristal·lina, soluble en aigua, etanol, metanol, dimetil èter i acetona, però no és soluble en heptà ni en benzè. L'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) ha catalogat l'acrilamida com "probablement carcinogen per als humans". Aquesta substància, identificada per primera vegada en el 2002 es produeix al fregir, rostir i fornejar els aliments rics en hidratos de carboni, com les papes fregides, papes fregides de borsa, cafè, galetes pastissos i pa.

D'altra banda, la Comissió ha adoptat les primeres directrius per a reduir la ingestió de hidrocarbons aromàtics policíclics (PAH, per les seues sigles en anglès) en la preparació final dels aliments; és un compost químic compost d'anells aromàtics simples que s'han unit, i no conté heteroàtoms ni duu substituents; es troben en el petroli, el carbó i en dipòsits de quitrà i també com productes de la utilització de combustibles (ja siguen fòssils o biomassa); per la qual cosa s'usen en els processos de fumat i assecat directe tant en la indústria com a nivell familiar per a la preparació d'aliments. Ara han estat identificats com carcinògens, mutàgens i teratògens.

Pel que fa a l'ocratoxina A (OTA), és una micotoxina (fúngica) que es troba en tot un seguit de productes vegetals com els cereals, els grans de cafè, el cacao i les fruites dessecades, en aliments a base de cereals, cafè, vi, cervesa, així com en el suc de raïm i també en productes d'origen animal com els ronyons de porc. Se li han observat propietats carcinogèniques, nefrotòxiques, teratògenes inmunotòxiques i probablement neurotòxiques, per la qual osa la Comissió va adoptar directrius que permeten als països productors de cafè desenvolupar i implementar els seus propis programes nacionals per a la prevenció i reducció de la contaminació per l'ocratoxina.
També s'adoptaren mesures per a la salmonel·la, bacils grams negatius, i altres bacteris, com ara, I. sakazakii, en preparats en pols de seguiment (per a xiquets de sis mesos d'edat o més, sobretot en aquells amb malalties del sistema immunològic), i per a fins mèdiques específics en xiquets menuts.

Finalment cal destacar altres propostes de treball adoptades per la Comissió com ara:

* Principis i directrius per a ajudar als Governs en el desenvolupament i operació de sistemes integrals de control alimentari a nivell nacional que protegisquen la salut dels consumidors i garantisquen pràctiques equitatives en el comerç d'aliments.

* Pràctiques per al control dels virus en els aliments, especialment norovirus (noV) i el virus de l'hepatitis A en productes frescos, mariscs amb conquilla i aliments llests per a ser consumits.

* Prevenció de la contaminació per aflatoxines (substàncies tòxiques produïdes per floridures i que se sap provoquen càncer en animals) en les nous de Brasil.

* Establir nivells màxims i definir plans de mostreig per als Fumonisines (substàncies tòxiques produïdes per fongs) en la dacsa i els seus productes derivats.

Read More......

El 80% dels estocs pesquers sobreexplotats

Cada dos anys la l'Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació (FAO) publica un informe (SOFIA) sobre l'estat mundial de la pesca i la aqüicultura, així com de les corresponents qüestions normatives.
Ara s’acaba de presentar el del 2008, segon el qual el 80% dels estocs pesquers de tot el món estan sobreexplotats, esgotats o no admeten cap expansió de l'activitat pesquera, la qual cosa afecta a tot l'ecosistema en general, però en particular als grans predadors, l'alimentació dels quals depèn d'espècies com ara les anxoves  (Engraulis encrasicholus)  o els verats (Scomber scombrus) les captures de les quals  s'han multiplicat per quatre des dels anys cinquanta.  L’informe assegura que deu espècies conformen el 30 per cent del total de captures mundials, i els seus estocs, igualment es "troben sobrexplotats o plenament explotats”.

En Europa, un clar exemple de la pressió pesquera exercida sobre aquestes espècies és el cas de l'anxova en el Cantàbric, la  sobrepesca de la qual es va col·lapsar,  ara  fa quatre anys.

L’organització internacional “Ocean”, que treballa per a protegir i recuperar els oceans del món,  en el seu informe: “Oceans famolencs: Què ocorre quan desapareixen les preses?” afirma que la pesca d’aquests animals  afecten a la cadena tròfica al deixar els grans predadors sense aliment. En un principi, com diu aquesta organització, l'augment de les captures es va deure a "la necessitat de proteïna barata per a l'alimentació humana", però en l'actualitat un terç de les captures es destina a "l'elaboració d'olis i farines de peix per a aqüicultura d'espècies carnívores, com el salmó  (Salmo salar, en L’atlàntic o els generes Oncorhychus o Coregonus segons siga el del Pacífic o el dels llacs centreeuropeus, respectivament) o la tonyina roja (Thunnus thynnus) " utilitzant-se la resta per a alimentar bestiar, fabricar productes farmacèutics i pinso per a mascotes”.

L’informe SOFIA 2006 ja assenyalava que la “anchoveta peruana” , que pertany a la família dels Clupeids, i al génere Engraulius, constituia un aliment per a gran nombre d'espècies, essent l'espècie més capturada en el món amb 10,7 milions de tones i els seus dos estocs principals es trobaven en situació de màxima explotació i sobreexplotació, respectivament.

Read More......

La crisi, l'alimentació i la pobresa.

Com ha anunciat Jacques Diouf, director General de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), la crisi financera pot agreujar la crisi alimentària.
Malgrat una possible collita rècord de cereals per a 2.008, amb un increment esperat del 4,9%, que podria arribar a aconseguir-se 2.232 milions de tones, segons l'informe publicat avui mateix, si els governs redueixen les ajudes a l'agricultura dels països en desenvolupament i estableixen mesures proteccionistes en el comerç com resposta a l'actual crisi financera mundial, aquesta quantitat no sols serà inútil, sinó que pot incrementar el risc d'una nova crisi alimentària l'any pròxim.
L'informe afig que uns 36 països en el món estaran necessitats d'ajuda externa, com resultat de les dolentes collites, els conflictes, la inseguretat o la contínua pujada dels preus a nivell local que ja va suposar l'alça dels preus alimentaris -i que va conduir a la fam i la pobresa a altres 75 milions de persones tan sol en 2007-, i que pot agreujar la situació dels pobres en els països en desenvolupament.
Davant les expectatives bones de les collites properes, els preus dels productes bàsics estan baixant, però el refredament de l'economia mundial -entre altres factors, podria significar una retallada en les plantacions, seguit de menors collites en els principals països exportadors.
Com afirma Diouf: "L'agricultura necessita atenció de forma urgent i contínua per a assolir que la fam i la pobresa rural passen a formar part de la Història”.

Read More......

A la Terra fam i a Mart pols!

Mentre els 193 països integrants de la FAO acorden en Roma reduir "a la meitat" per a 2015 el nombre de persones desnodrides en el món, en una polèmica declaració que sembla poc compromesa amb la gravetat de la crisi alimentària, la sonda Phoenix ens envia imatges noves del planeta Mart.

Des que la nau espacial Odyssey trobara aigua subterrània en Mart en 2002, la NASA investiga el planeta Mart a la recerca d'aigua o condicions que permeteren.

D’aleshores ençà es posaria en marxa la missió Phoenix, una nau de 420 milions de dòlars, que tocaria sòl en el cercle àrtic de Mart després d'un viatge de 10 mesos i 680 milions de quilòmetres des de la Terra.

El passat el 25 de maig la sonda amarava en el cercle àrtic del planeta roig i ara acaba d’enviar les fotografies amb millor definició mai preses de pols i arena en la superfície d'un planeta.

Les imatges han estat preses amb un microscopi òptic i mostren partícules, algunes tan menudes com un dècim del diàmetre d'un pèl humà, arreplegades amb un portaobjectes.

Michael Hecht, del "Jet Propulsion Laboratory" de l'agència espacial nord-americana, clarificava que un dels grans menuts que es veu en les fotografies era transparent i blanc, però els científics van explicar que és un mineral, probablement sal, i no gel. Altres partícules eren de color cafè vermellós, com la superfície marciana, o fosques i brillants.

Així, ara n’hi ha 862 milions de persones en el Planeta Terra que estan desnodrides, però podem contemplar unes fotos del Planeta Mart de més de 400 milions de dòlars.

Read More......