IES Penyagolosa

Animal, planta o tots dos?

2011-09-03T11:49:00.000+02:00

Aquests dies, llegint curiositats científiques, m'he topat amb un molusc marí opistobranqui de la familia Placobranchidae anomenat "Elysia chlorotica", habitant de la costa est americana entre Nova Escòcia i Florida.
Té unes projeccions laterals, parelles i no articulades, que sobresurten dels cossos anomenades parapodis. Sol tenir una grandària de 20-30 mm, encara que s'han trobat alguns de fin 45 mm.
Generalment és d'un color verd brillant, amb taques blanques o vermelles, encara que pot ser d'un vermellós o grisenc en funció, i aquesta és la curiositat, de la quantitat de clorofil·la que tinguen les seues glàndules digestives.
Aquesta clorofil·la l'extrau de les algues de les quals s'alimenta, generalment la Vaucheria litorea, que perfora amb la seua ràdula i fent que els cloroplasts que, sorprenentment segueixen funcionant allunyats de les proteïnes codificades pels gents de les algues, perquè l'Elysea és capaç d'assimilar al seu genoma els gens d'aquesta alga de manera que el capacita per a realitzar, per ell mateix, la fotosíntesi.

Fukushima i Cofrents

2011-03-13T13:44:00.003+01:00

La situació de la planta nuclear de Fukushima I, a 240 km de Tòquio, hauria de fer reflexionar els governants d'aquest estat sobre la renovació del permís d'explotació, el proper dia 20 de març, de la central atòmica de Cofrents.
Aquesta localitat situada a la comarca de la Vall d’Aiora, a la vora del riu Xúquer, a uns 60 km al sud-oest de la ciutat de València, allotja des de 1984 una central nuclear propietat d'IBERDROLA GENERACIÓN S.A., empresa amb un capital social de 4.112.882.250,00 euros i que en un any de crisis com el passat 2010 obtingué un benefici de 2.870 milions d'euros, un 1,6% superior al de l'exercici anterior, i que no destaca, precisament per les seues inversions en el manteniment de les seues instal·lacions; només hem d'anar, per a comprovar-ho a la pàgina de la central, on una de les notícies més destacable és: "La Central Nuclear de Cofrentes supera 500 días de funcionamiento ininterrumpido".
Estem parlant d'una central nuclear!

Aquesta central atòmica ha donat senyals més que suficients d'envelliment i de degradació progressiva, com es confirma en els diferents informes del Consell de Seguretat Nuclear, segons els quals, en la darrera dècada, s'han patit 102 successos de seguretat, dels qual 2 han entrat en el nivell 1 de l'Escala Internacional de Successos Nuclears, (a Fukushima I s'ha assolit el nivell 4) a banda de les 25 aturades no programades per a realitzar reparacions i 5 prealertes d'emergència en els darrers 3 anys motivades per les continues fallides en les vàlvules d'alleugerada i seguretat del circuit primari, les quals s'obrin davant un increment de pressió per evitar que els gasos puguen eixir cap l'exterior, quedant-se en l'edifici de contenció, la qual cosa incrementa la inseguretat pel tipus de reactor utilitzat a la central nuclear de Cofrents, el qual és d’aigua lleugera en ebullició (BWR), de 2952 MW de potencia tèrmica i 994 MW de potència elèctrica, caracteritzat perquè l’aigua radioactiva del circuit primari eix de l’edifici de contenció i recorre molts edificis de la central i en cas de fuga pot arribar a l’exterior, accionant-se les barres de control del reactor per eixe sistema d’aigua a pressió (aquest sistema ha patit fugues i fissures contínues a causa de la corrosió dels tubs).
Per a la refrigeració del reactor nuclear s’utilitza 34 hectòmetres cúbics anuals del riu Xúquer, dels quals, uns 20 hm3 s’evapora, mentre que la resta retorna al riu a una temperatura superior a la natural produint, en principi, una contaminació tèrmica greu, ja no cal plantejar-se un vessament radioactiu, semblant al que va patir, al juliol de 2008, la central nuclear de Tricastin, al sud de França, d’aigües amb 75 kg d’urani que van contaminar dos rius. Recordem que aquesta central d'Iberdrola utilitza diòxid d'urani lleugerament enriquit.

Un altre problema molt greu d'aquesta central, segons informa Greenpeace seria la situació dels treballadors i de les treballadores què reben el triple de dosis que en altres centrals durant els processos de recàrrega.
D'altra banda, en el mateix informe, s'assenyala que la capacitat d'acollida de residus ja està superada en dos anys.
Per tot això i més caldria preguntar-nos si paga la pena patir aquestes bestieses per eixe 3,3% que suposa la producció elèctrica de la central?

Terratrèmol de 8,9 sacseja Japó

2011-03-12T12:12:00.008+01:00

Diuen les cròniques que des de l'any 1923 (1 de setembre) no ha hagut un altre terratrèmol tant greu al Japó; va destruir les ciutats de Tòquio i Yokohama i causa unes 105.000 víctimes mortals i més de 37.000 desaparegudes. En aquell cas els sisme tingué una magnitud de 7,8 graus en l'escala de Richter.
Ahir Japó patiria un terratrèmol de 8,9 graus, amb una equivalència d'energia de TNT de quasi 200 milions de tones. Tras el sisme, que ha tingut lloc a 12 km de profunditat, un tsunami ha incrementat la devastació de la catàstrofe, com podem veure en aquestes images de la televisió japonesa:

És en aquesta zona, anomenada Cercle de Foc (ja que es troben la major part dels volcans actius conegut), on contacten la placa tectònica eurasiàtica i la placa del Pacífic on es produeixen el 20% dels terratrèmols d'una magnitud superior a sis graus en l'escala de Richter que tenen lloc al planeta.
D'altra banda la planta nuclear de Fukushima I, va patir problemes de refrigeració després del terratrèmol, per la qual cosa es van tenir que evacuar 45 mil persones en un radi de 20 km.
Finalment cal destacar que, segons un estudi preliminar de l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia d'Itàlia, el terratrèmol podia haver mogut l'eix de rotació de la Terra uns 10 centímetres.

El Japó ahir i avui
BLOC IES BROCH
"El País"
"El Mundo"
Europapress
3cat24
Planeta blau
Notícias de Ciència
Predicció del tsunami
Aljazeera
Els pitjors terratrèmols des de 1900
Com és un accident nuclear?
Gràfic central Fukushima
Estat dels reactors

Terratrèmol al Japó

IX Jornades de Ciències de la Terra de Castelló

2011-03-12T10:59:00.000+01:00

Fa poc Castelló celebrava de nou les Jornades de Ciències de la Terra en la seua IX edició. Una vegada més cal felicitar l'organització per la qualitat dels i de les ponents.
Sens dubte cal destacar la conferència del paleontòleg José María Bermúdez de Castro per les seues explicacions sobre les darreres hipòtesis de l'evolució humana en Europa, com es destaca en el bloc: Àmbit Científic:

"Avui la idea més comunment acceptada és que els primers pobladors europeus van ser originaris del continent africà (zona del rift) i des del pròxim orient es van estendre a l'Est i a l'Oest, d'aquestes poblacions derivarien espècies com el més antic dels fòssils del gènere Homo (espècie sense determinar) localitzat en l'Avenc de l'Elefant - Atapuerca de 1,3 milions d'anys, l'Homo antecessor , l' Homo heidelbergensis o els Nearthentals".

Sistemes de protecció ambiental

2011-01-22T12:41:00.001+01:00

Encara que aquesta conferència de Nicolas Olea, uns dels experts espanyols millor sobre salud medioambiental. Catedràtic del centre d'Investigació Biomèdica en Epidemiologia i Salut Pública de l'Hospital Clínic de la Universitat de Granada i Cap de la Unitat de Radiologia de l'Hospital Clínic de Granada, pronunciada en l'apertura del Curs Ecoalmunia 2008 en Zaragoza, sobre els efectes de la horticultura intensiva, malauradament, el seu contingut no perd actualitat.

Olea de manera, alhora, didàctica i reflexiva, tracta una temàtica inquietant sobre la realitat que ens envolta, compostos prohibits són encara utilizats en l'agricultura, sobre cultius que mengem o en els productes de neteja i estètica, en perfums i cosmètic.

Relaciona salut, malaltia i complexos químics de síntesi, utilitzats avui sense cap tipus de precaució, sobretot en l'agricultura, sense considerar els seus efectes sobre la salut humana i el medi ambient. Compostos inertes que per als químics i les químiques són molt bons perquè amb poques quantitats, els seus efectes, duren i dures, i duren ... i es queden. D'ací que, en el 2005, s'hagen trobat en més del 99% de placentes de parturientes de l'Hospital Clínic de Màlaga nivells del famós DDT, segons un estudi realitzat a 350 dones de zones no massa industrialitzades i pobres.

No és, per tant d'extranyar, que productes com el Lindà (1,2,3,4,5,6-hexaclorociclohexà), plaguicida prohibit en totes les seues formulacions i usos per ser dolent per a la salut humana i el medi ambient, fora un dels components del molt utiltzat Filvit contra els polls; a hores d'ara ja ha estat subtituït per permetrina i malatió, però encara tenim productes que l'utilitzen. Aquest producte fou el causant de la greu contaminació del riu Gàllego.

Així mateix el catedràtic denuncia l'ús de l'endosulfà utilitzat de manera massiva en l'atmosfera tancada dels hivernacles d'Almeria, mar de plàstic (20.000 hectàrees de plàstic, la lluïssor dels qualssota els raigs del sol por observar-se des de la lluna), sota unes condicions laborals injustes i gens saludables.

També cal destacar allò que Olea anomena els "disruptors endocrins" còctels de substàncies químiques, les conseqüències dels quals són difícils de descriure pel tractament individualitzat que es dóna per a diagnosticar la toxicologia dels productes químics.

CONTINUA LA CONFERÈNCIA ...

http://www.youtube.com/watch?v=cUMIiO1kWD0&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=X-5kwG7IWdo&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=UIZswvgqfkY&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=-qJmWnix7nA&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=1YJXBoNRDY4&feature=related

La vespa asiàtica, assassina d'abelles

2011-01-17T20:22:00.001+01:00

Llegim en diferents mitjans de comunicació l'alerta despertada pels productors i per les productores de mel davant la presència de la vespa asiàtica (Vespa velutina nigritorax). Té una grandària, entre 27 i 45 mm (més de 50 en el cas de les reines), més del triple que les nostres abelles, un agulló de 6,35 mil·límetres i una mandíbula molt forta i enormement voraç amb la qual destrocen, primer les abelles guardians i després la resta de la colònia. Són especialment exigents amb les larves, de gran valor proteïc que utilitzen per a alimentar les seues pròpies. Tenen l'abdomen negre o marró fosc, el cap negre amb la part frontal de color taronja i els estrems de les potes grocs. Solen construir els seus nius, de mig metre de diàmetre, sobre els arbres.

Suposadament aquesta vespa, d'origen asiatic es va introduir l'any 2004 en la regió francesa d'Aquítania mitjançant una càrrega de caquis (Diospyros kaki) que arribà al port de Burdeos, suposant una gran pèrdua en les colònies d'abelles.

Mentre que la vespa autòctona ( Vespa cabro), maten una o dues abelles, tan sols uns 30 individus asiàtics són capaços de desvorar 30.000 abelles en només una hora com podem veure en aquest vídeo:

No fa molt s'ha detectat la seua presència a Irún, Hondarribia i Oiartzun al País Basc, la qual cosa fa perillar la producció melífera del País Valencià.

Es dóna la cirscumstància curiosa que, mentre les nostres abelles melíferes (Apis mellifera), no tenen cap tipus de defensa contra aquesta vespa, contràriament a l'asiàtica (Apis cerana), que ha desenvolupat l'anomenada "defensa tèrmica", que consisteix en envoltar la vespa i eleven la temperatura a 47ºC que provoca la seua mort.

Cèl·lules Mare Pluripotentes a partir de Líquid amniòtic

2010-12-29T11:01:00.001+01:00

Aquests dies hem estat diferenciant, en classe, entre les cèl·lules somàtiques, les que formen el creixement de teixits i òrgans d'un ésser viu, i les germinals, aquelles que fomen els gàmetes (espermatozous i òvuls). Les primeres procedeixen de les cèl·lules mare, originant-se durant el desenvolupament embrionari que han passat per un procés de proliferació cel·lular i apoptosi.

Per altra banda, les cèl·lules mare pluripotents induïdes (cèl·lules iPS, per les sigles de l'anglès) corresponen a cèl·lules mare amb característiques pluripotenciales que deriven artificialment d'una cèl·lula que inicialment no ho era, és a dir, una cèl·lula somàtica adulta sobre la que s'indueix l'expressió de certs gens.

La font principal de les cèl·lules mare és, sens dubte, l'embrió, amb la possibilitat de poder superar una gran quantitat de malalties, però el seu ús està estrebancat per problemes ètics.

La solució més propera seria utilitzar cèl·lules del líquid amniòtic si poguerem transformar-les en cèl·lules mare pluripotents.

El Max Planck Institute for Molecular Genetics de Berlín, segons l'article del 15 de novembre, ho ha aconseguit, reprogramant les cèl·lules de líquid amniótic convertint-les en cèl·lules iPS adoptant les propietats típiques de les cèl·lules mare embrionàries, el que significa que poden generar qualsevol dels tipus de cèl·lules del cos humà (pluripotencia), i poden multiplicar-se indefinidament, alhora que poden recordar el tipus de cèl·lula original del que van ser generades, la qual cosa pot provocar que aquestes cèl·lules iPS derivades de teixits distints siguen propenses a seguir el seu camí de desenvolupament predestinat en relació amb la diferenciació espontània, quedant, no massa clar, si aquest record sobre la classe de cèl·lules donants puga tenir efectes sobre els possibles tractaments mèdics mitjançant cèl·lules iPS.

Lesions medul·lars i cerebrals adquirides

2010-12-26T21:33:00.001+01:00

Finalitzarem l'any amb una xerrada de Jorge Esforç, de la Fundació "La Marató de TV3", sobre les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.
Després d'una descripció sobre els components del SNC, cervell, cerebel, bulb raquidi i medul·la espinal, el psicòleg de l'Hospital Provincial de Castelló informa de com una lesió al cervell o a la medul·la pot alterar-ne el funcionament i condicionar de manera notable la vida d’una persona, com es va poder comprovar en el documental final, quedant greument discapacitats i necessiten l’ajuda constant de la família:

.
Les lesions poden estar causades per traumatismes causats per accidents de trànsit, esportius i laborals, o bé per problemes vasculars cerebrals o certs tumors. Aquestes lesions poden provocar: pèrdua del control dels esfínters, úlceres provocades per la pressió excessiva en alguna part del cos, trastorns a nivell de l’esfera sexual, espasticitat muscular, contractures, etc.

El traumatisme o bé pot pressionar la medul·la, trencant algun/s anell/s ossis de la columna que es trenca o es desplaça pressionant la medul·la o bé, en casos més greus, pot arribar a seccionar-la, interrompent les vies nervioses provocant una la pèrdua de sensibilitat i una paràlisi muscular total per sota el nivell de la lesió.

Per diferenciar algunes d'aquestes lesions Esforç va descriure:

El Traumatisme cranioencefàlic, dany que sofreix el cervell després d’un cop, lesionant-se els teixits per l’impacte que es produeix sobre el crani o pel moviment d’acceleració i desacceleració que hi ha al cervell. És prou habitual que després d’un traumatisme greu es done una pèrdua de consciència o coma, la durada i intensitat dels quals produirà unes conseqüències més o menys greus. La lesió pot afectar tot el cervell i comporta dèficits físics (en l’àmbit sensorial, la sensibilitat, la coordinació motora, el to muscular, el control dels esfínters..) com conductuals i cognitius (en la concentració, la memòria, el raonament, canvi de caràcter, impulsivitat, falta d’iniciativa...), que donen lloc a una discapacitat lleu, moderada o severa.

Finalment parlà de l'ictus o accident vascular cerebral, alteració brusca i greu de la circulació de la sang al cervell, que es produeix quan s’interromp de manera sobtada el subministrament de sang a una part del cervell o quan es rebenta un vas cerebral, fet que provoca una hemorràgia. Encara que l’ictus afecta, sobretot, persones d’edat avançada, també es pot donar en joves i nens. Els símptomes més habituals són la pèrdua de força sobtada a tota una banda del cos, dificultats per parlar o alteracions en la visió.

Bons Nadals i Feliç 2011

2010-12-26T11:24:00.004+01:00

Els vegetals colonitzaren la terra ferma amb l'ajud dels fongs

2010-12-10T17:52:00.000+01:00

Un treball dut a terme per científics i científiques de la Universitat d'Sheffield del Regne Unit, en el que també han col·laborat experts i expertes del Royal Botanic Gardens, de Kew, l'Imperial College de Londres i la Universitat de Sydney, descobreix com les plantes abandonaren el medi aquàtic per a començar a colonitzar la terra ferma, gràcies a l'associació simbiòtica amb fongs del sòl, ara fa més de 470 milions d'anys (Era Paleozoica).

La planta terrestre objecte de l'estudi pertanyia a un dels grups més antics que encara existeix i que conserva característiques dels seus avantpassats. Així es recreà un ambient semblant al de l'Era Paleozoica, ric en diòxid de carboni, que afavoriria l'associació simbiòtica esmentada entre la planta i el fong, de manera que aquella millorava, de manera significativa, l'absorció de carboni fotosintètic, el creixement i la reproducció asexual, factors que beneficiarien la seua adaptació terrestre, ja que els fongs proporcionen els nutrients essencials del sòl.Per la seua banda els fongs rebien com a benefici el carboni de les plantes.

La UPV elabora un mapa d'espècies amenaçades

2010-12-04T13:34:00.000+01:00

Per tal de saber quines zones del País Valencià requereixen protegir la seua diversitat autòctona, investigadors i investigadores, dirigits per Eduardo Belda, de la UPV han dut a terme, per al Servei de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, un estudi sobre la distribució d'espècies amenaçades.
En principi avaluaren i actualitzaren el Banc de Dades de Biodiversitat valencià sobre la distribució de les espècies de flora i fauna amenaçades de les comarques de Castelló, València i Alacant; a partir d'ací desenvolupares models matemàtics predictius de distribució, utilitzant variables basades en requeriments biològics d'una determinada espècie: vegetació, temperatures, nivells de precipitacions, tipus de sòl i així veure diferents llocs on poder trobar eixa espècie.
Amb aquest procediment s'analitzaren quasi 300 espècies obtenint un diagnòstic prou exhaustiu de la distribució de cadascuna, facilitant una millor gestió del territori respectuosa amb la biodiversitat, actuant de cara a la seua protecció i conservació.
És de ressaltar que les zones més necessitades de protecció per a les espècies amenaçades serien l'Albufera de València, el Prat de Cabanes, la marjal de Pego-Oliva, la marjal de Xeresa-Xeraco, i el Fondò d’Elx.

Un gran pas endarrere

2010-09-25T10:39:00.005+02:00

Si bé, fa uns dies manifestava la meua satisfacció per la decisió, valenta, de prohibir les curses de bous a Catalunya, la llei aprovada el passat dia 22 de setembre, per eixe mateix parlament, per a "blindar" els correbous, no deixa per menys que posar de manifest una posició incoherent, absurda i demagògica, política, al cap i a la fi, per part d'uns i unes parlamentaris/es que van i venen sense saber ben bé allò que ahir, avui o demà estan votant.

Tots i cadascun dels arguments utilitzats en el seu dia, pels parlamentaris i parlamentàries que votaren a favor de defensar la prohibició de les curses de bous són d'aplicació als correbous; els animals pateixen de la mateixa manera en un i un altre lloc, per la qual cosa, prohibir una i permetre l'altra cau en la més absurda de les situacions i pot donar arguments, mai suficients, a aquells i aquelles, que en el seu dia s'oposaven i s'oposen a la prohibició de les curses de bous.
Observem el comportament d'aquest animal i jutgem si realment es mereix aquests moments d'estrès, d'ansietat, de patiment i de ganes de fugir d'ací i tornar a campar lliurement pels praus. Qui mereix els aplaudiments?

Donen peu a actituds i celebracions com la que està preparant-se a Castelló el proper mes de la "fiesta del toro", on s'ha vist celebrar una festa sobre el martiri, el maltractament, el patiment ... d'algú?. Això només pot passar a Castelló i ara al parlament de Catalunya.

Un pas xicotet endavant

2010-07-29T11:33:00.003+02:00

Encara que per qüestions personals no hi puc dedicar temps al bloc, no vull deixar passar l'oportunitat de manifestar la meua satisfacció, com no podia ser d'una altra manera, i en la línia seguida des d'aquest bloc de crítica total a les curses de braus, per l'aprovació, ahir al parlament català, de prohibir, a totes les terres catalanes les corregudes de bous.

Aquesta aprovació seria el resultat d'un procés de recollida de 180.000 signatures per presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per la Plataforma Prou.

Amb 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions es possibilitava la modificació de l'art. 6 del text refós de la "llei de protecció dels animals" aprovat pel decret legislatiu 2/2008 amb la fi de prohibir "les curses de braus, i els espectacles amb bous que incloguen la mort de l'animal i l'aplicació de la pica, les banderilles i de l'estocada"

Malauradament la satisfacció no pot ser completa ja que queda exclós de la llei les festes amb bous sense la seua mort (no es parla de les tortures). Per això el títol.

Els i les que estan a favor d'aquesta tortura han demostrat no tenir arguments, reduïnt les seues respostes a aspectes polítics i a la "unión de la españas", oblidant tots els arguments ètics, científics, intel·lectuals i socials que s'han presentat al llarg del debat. Cap ni ú dels i de les que han criticat el resultat, ha utilitzat els arguments presentats per aquells que en el debat esmentat eren favorables a la tortura, per una única raó: "estaven mancades de pes i de raó".

Tan de bó que aquest pas, ja iniciat a Canàries (1992), puga servir d'exemple a la resta del món; una croada dificaltada pel poder econòmic que l'envolta, fins i tot pel finançament amb cabdals públics que rep.

La nova cardiologia

2010-07-07T11:28:00.000+02:00

Una nova emissió del programa de Punset que ens serveix d'interessant informació, en aquesta ocasió al voltant del cor humà.
En aquesta ocasió tenim l'oportunitat d'escoltar a Francisco Fernández-Avilés, investigador i cardiòleg de l'hospital Gregorio Marañón de Madrid, sobre un treball, pioner en el món, cap a la construcció d'un cor bioartificial, fet a partir de cèl·lules mare del propi pacient.
Fernandez ens parla del desenvolupament tecnològic com a porta cap a un nou escenari per a seguir lluitant contra les patologies del cor, que prompte seran la major causa de mort en tot el planeta. La revolució de la cardiologia tardarà uns anys encara a mostrar els seus èxits, però ja podem albirar cap a on es dirigeix.

La conservació del sòl

2010-07-07T11:14:00.001+02:00

Un dia com avui de l'any 1960 moria Hugh Hammond Bennet, dirigent del moviment de conservació de sòls als Estats Units entre 1920 i 1930, que lluitava contra les amenaces de l'erosió dels sòls.
Són notoris els seus articles sobre l'erosió en revistes científiques, com ara: Country Gentleman, o Scientific Monthly (Bennett, H.H. 1934. Soil erosion - A national menace. The Scientific Monthly 39(5):385-404).
Bennett va ajudar a establir el Servei d'Erosió de Sòls al Departament de l'Interior i es va convertir en seu director el setembre de 1933. L'agència va treballar amb els agricultors per demostrar els mètodes de conservació del sòl en les conques hidrogràfiques.
En la seua memòria s'instauraria el 7 de juliol com el "Dia de la conservació del sòl".

Recordem, doncs, avui que, en el nostre país, el 75 per cent del territori està subjecte a processos erosius causats per les activitats agrícoles, ramaderes i forestals i que la desaparició de boscos provoca desestabilització i erosiona els sòls.

La desertificación és el resultat de fenòmens naturals que poden agrupar-se en tres grans categories:

la deforestació,
l'ús desequilibrat del sòl i
el mal ús de la mecanització.

A mesura que augmenta la degradació de les terres, també es degrada la qualitat de vida dels éssers vius que l'habiten.

Robofish

2010-07-06T11:43:00.004+02:00

Científics de la University of Leeds dirigits pel doctorant Jolyon Faria, han desenvolupat un peix robot, que és una rèplica exacta del peix espinós (Gasterosteus aculeatus). L'objectiu de l'experiència és estudiar el comportament dels peixos, com a individus i en el seu estat gregari, formant part d'un banc, la qual cosa no només servirà per a predir les rutes de migració de peixos sinó també per a avaluar el probable impacte de la intervenció humana en aquestes poblacions.

El més important va ser poder comprovar si "Robofish" era acceptat pels espinosos veritables. Com podem observar en el vídeo, va ser col·locat en un dipòsit dins d'un tanc amb un grup de 10 peixos espinosos. En obrir-se es posa "Robofish" al front amb una velocitat lleugerament superior a la resta efectuant un gir de 90º per mostrar si era capaç d'instar a algun dels peixos i aquest convèncer a la resta a efectuar el mateix gir. Efectivament la persuasió va tenir lloc, encara que en passar el temps la probabilitat de la resposta positiva disminueix. Així mateix, l'experiència també va permetre veure la influència d'aquest en funció de la distància.

El "Got" clonat

2010-05-23T13:28:00.002+02:00

A la llarga llista de clonacions efectuades des que en 1963 es clonara una carpa, fa uns dies s'incloia en ella un bou brau. A la més coneguda, l'ovella "Dolly", per ser el primer mamífer clonat amb èxit, s'unirien la vaca, el ratolí, el porc, la cabra, el mufló, el gaur, important perquè seria el primer animal clonat en perill d'extinció, el conill, la mula, el cavall, el bucard (no sé si incloure'l perquè només visqué uns minuts), el gos, el cavall pura sang "Pieraz", el furó i ara el bou brau.
La tècnica, realitzada pel doctor Vicent Torrent de la Fundació Valenciana de Investigació Veterinària no ha estat massa diferent de la resta: Desprès de l'extracció de cèl·lules de la pell del bou que s'ha clonat, un semental, "vasito", de la ganaderia "Guardiola" de Palència que moria en març,i dels òvuls, als quals s'han llevat els nuclis, per tal d'eliminar la influència genètica de la vaca lletera "donant?", s'uneixen per obtenir embrions genèticament idèntics a "vasito" i que seran implantats en els úters de dues vaques frissones i així naixeria "got" amb 25 quilos de pes, i poc després "glass".
Ací podem veure a got.
Benvinguda siga aquesta nova clonació si realment, com han dit el investigadors que ho han fet possible, siga per a preservar l'espècie, i no per a començar a "fabricar en sèrie" aquells animals que són maltractats, mutilats i cruelment sacrificats, per a gaudi d'uns pocs que identifiquen aquesta salvatjada com un art.

El volcà islandés Eyjafjallajökull

2010-04-21T20:42:00.005+02:00

Islàndia ha estat aquests dies el centre d'atenció dels mitjans de comunicació de tot el món. Poques persones hauran deixat d'assabentar-se de l'erupció del seu volcà Eyjafjallajökull, més que per l'erupció en sí, que començà el passat dia 20 de març, per la paràlisi quasi absoluta del transit europeu; pot ser si no s'haguera produït una immensa columna de cendra que entrebancava la possibilitat de volar, aquest fet haguera quedat reduït al simple interès científic d'algunes persones i poca cosa més, però la seua repercussió econòmica ha produït tot un seguit informatiu, tot i oferint un bon grapat de recursos per a la nostra aula.

Aquest estratovolcà (com el Teide), amb 1.666 m, està situat al sud de l'illa, molt prop de la costa atlàntica, entre la vall de Þórsmörk i la capa de gel de Mýrdalsjökull, amb una estructura formada per l'acumulació de colades piroclàstiques de lava pastosa de basalt i andesita amb erupcions violentes.
Aquest material expulsat per la columna eruptiva rep el nom genèric de tefra i és magma fragmentat, solt o compactat (piroclasts) que dispersa el vent sobretot quan són d'una grandària mínima que es converteix en cendra. Ja en l'erupció de 1612 l'Eyjafjöll expulsà un milió de metres cúbics de tefra.
En la imatge podem observar el cinturó de volcans d'Islàndia que ens ofereix la USGS.

Ciències en el Broch
The power of a volcano
El País a l'ombra de l'Eyjafjallajökull
Milers d'ulls vigilant un volcà (El País)
Fotos de l'erupció
Fotos de l'erupció
Fotos de l'erupció
Gràfic Interactiu del volcà (El Mundo)
Com un volcà islandés va contribuir a l'inici de la revolució francesa
S'evapora part de la glacera d'Islàndia
L'erupció des de Meteored

Al caient de l'impossible

2010-03-28T11:50:00.009+02:00

Ahir vaig tindre l'oportunitat d'escoltar a l'alpinista i creador del programa 'Al caient de l'impossible', Sebastián Álfaro, a Benicàssim; un acte organitzat pel Centre Excursionista de Benicàssim en el segon cicle de conferencies 'Temps de Muntanya i Natura'.
Amb un gran poder de comunicació i de manera força atractiva Sebas, va compartir amb el públic assistent diferents esdeveniments ocorreguts al llarg dels 28 anys que ha estat al capdavant de del programa a TVE fins que va ser acomiadat el 30 de desembre de 2008.
La conferència va estar acompanyada d'un magistral documental, que ens il·lustrava amb les seues aventures més arriscades: des de l'ascensió dels catorze cims que en el món superen els vuit mil metres fins a la travessia caminant al Polo Nord i el Pol Sud.
Al llarg dels més de 150 expedicions i més de 300 produccions realitzades, va saber convertir l'aventura moderna i les activitats relacionades amb ella en un fenomen social i en un referent del gènere documental i audiovisual a tot arreu.
No obstant la vessant aventurera, Àlfaro ens va saber emocionar al públic narrant el projecte humanitari a Pakistan en el qual està immers.
Les Andes, l'Annapurna, Kangchenjunga ... en poc més d'hora i mitja Salva va saber traslladar-nos a tots eixos llocs d'una manera humana i atractiva. Ens traslladà a la "trastenda" dels programes. Ens va fer sentir, per uns minuts protagonistes dels seus programes.

L'Hora del Planeta 2010

2010-03-26T18:38:00.002+01:00

Aquest bloc vol sumar-se un any més a la celebració de la iniciativa "L'Hora del Planeta", organitzada per l'organització ecologista WWF per a aquest dissabte 27 de març, i que consisteix en una desconnexió elèctrica a nivell mundial de seixanta minuts entre les 20:30 i les 21:30 hores.

L'objectiu d'aquesta campanya és mobilitzar a més de mil milions de persones de 6.000 ciutats de tot el món per demostrar que, actuant junts, es pot contribuir a frenar el canvi climàtic.

Olimpíada Científica (EUSO)

2010-02-17T19:11:00.003+01:00

Un any més els nostres alumnes Ciències de 1r de batxillerat han tingut un paper destacat en l'Olimpíada Científica de la unió Europea 2010 (EUSO), una competició europea entre equips d'alumnes de 1r de Batxillerat sobre treballs experimentals de Física, Química i Biologia.
Aquesta vegada l'equip estava format per DAVID FABREGAT SAFONT, LUCAS MESTRE ALAGARDA i PAU SEBASTIÀ MIRAVET i després de classificar-se en la fase de selecció, participaren, aquest passat cap de setmana, en la fase final espayola a Osca, quedant-se en un 3r lloc gens menyspreable donada la qualificada participació d'enguany.
En la part concreta de Biologia calia destriar el regne de diferents éssers vius, malgrat que les preparacions no eren massa bones el resultat fou un encert total.

Pràctiques a la UJI

2010-02-06T12:02:00.003+01:00

Un any més hem visitat la UJI amb l'alumnat de 2n de batxillerat on els companys i companyes d'Agrícoles els han orientat de cara a estudiar el nou grau i tot seguit han realitzat tres pràctiques que an resultat d'allò més interessant:

1. Hibridacions artificials en cultius hortícoles
2. Cultiu de teixit vegetal "in vitro"
3. Extracció i valoració de clorofil·les. Reaccions lluminoses de l fotosíntesi.

En la primera l'alumnat ha anat realitzant diferents tècniques d'hibridació amb solanàcies, en aquest cas tomaquets: castració manual, pol·linització i protecció amb emborsat, tenint en consideració les diferents morfologies florals.
En la segona han preparat trossos de Cóleo (Solenostemon scutellarioides), rentant-la, desinfectant-la, i finalment posant-la en un medi de cultiu idoni, en aquest cas, format per: Sals Murashige i Skoog, sacarosa, Mio-inositol, Tiamina HCl, Àcid indolacètic i Agar bacteriòlògic.
Finalment, en la pràctica tres s'ha pogut estudiar la reducció fotosintètica d'un colorant derivat de l'indofenol, el 2,6-diclorofenol-indofenol (2,6-DCPIP) per cloroplasts aïllats de fulles de bleda, amb llums de diferents longituds d'ona (de diferent colors).

Un nou líquen a Catalunya

2010-01-10T13:13:00.000+01:00

Els líquens fol·lícols són éssers vius formats per organismes que viuen de manera simbiòtica, per una banda hi ha les hifes d'un fong, generalment micobiont o micosimbiont i d'una altra les cèl·lules d'una alga, generalment gonidis, ficobiont o ficosimbiont; és per aquest motiu que aquests organismes presenten característiques tant del fong, com de l'alga i altres característiques que li són pròpies i particulars. Una deixes característiques és la consideració que es té d'ells com indicadors d'estabilitat ecològica i ambiental, sobretot si es troben en zones no associedes a ells, es a dir que no siguen de climes tropicals o subtropicals; en aquests casos revela que eixos llocs són .

Aquesta característica té una gran importància ja que si es troben en llocs o zones no associades habitualment a elles indicarà que es tracta d' àrees de gran sensibilitat als canvis ambientals, podent servir d'indicadors del canvi climàtic.

Doncs bé, en aquesta línia la revista The Lichenologist, del passat més de novembre, dóna compte d'un descobriment de gran importància dut a terme per Esteve Llop i Antonio Gómez-Bolea, del Departament de Biologia Vegetal-Botànica de la Universitat de Barcelona, com va ser la trobada al Parc de Collserola (Catalunya) d'una nova espècie de Líquen: Phylloblastia fortuita Llop&Gomez-Bolea sp., així com, altres exemplar trobats per primer cop a Europa com ara Phylloblastia dispersa i, per primera vegada a la península Ibèrica, dues espècies més, també del gènere Phylloblastia.

Aquest parc compta amb l'existència de 129 espècies de líquens, de les quals 14 són raríssimes.

La cimera de Copenhaguen

2009-12-28T14:34:00.005+01:00

La cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic celebrada aquest mes ha conclòs com ja era d'esperar sense cap avanç que destacar.
Ja el seu inici va estar marcat per l'exclusió de bona part de les més de 20.000 organitzacions social que hi anaren a la capital danesa per a intentar aconseguir un acord vinculant que poguera reduir les emissions dels "països industrialitzats" i just per als éssers vius que poblen la Terra. El "Bella Center" tenia una capacitat màxima de 15.000 persones, tot i que el Secretarial de la Convenció marc de Nacions Unides per al canvi climàtic (CMNUCC) registrara més de 45.000 persones de tot arreu que suportaren dilluns 14 més de 6 hores temperatures al voltant de 0ºC sense poder entrar i sense rebre cap tipus d'informació; al dia següent i dimecres, la restricció s'incrementà i només permeteren el pas a 7.000 observadors que quedaren en 90 divendres, malgrat les nombroses denuncies presentades i que convertirien el Klimaforum en un lloc de reunió, debat i mobilització de les organitzacions socials i lliurament de missatges per als líders mundials.
L'altra característica a destacar seria la repressió policial, amb l'aplicació de mesures desproporcionades, com en el cas de Juantxo López de Uralde, director executiu de Greenpeace Espanya, que pateix presó preventiva i incomunicada durant 21 dies per desplegar una pancarta en la recepció oficial als caps de govern.
Però l'exclusió també s'allargaria als "països de Sud" la vulnerabilitat dels quals els fa tenir postures més ambicioses cap els efectes del canvi climàtics, pot ser per això, l'actual premi Nobel de la Pau i president dels EEUU, només convocaria a 24 països per a redactar un text “Acord de Copenhaguen” amb uns continguts que comprometien a ben poc per no dir a res i que, més tard, es presentaria a la resta de països (més de 100), concendint-los una hora per a analitzar-lo i aprovar-lo. L'Acord se carregava el treball realitzat al llarg de 2 anys pel Protocol de Kioto o pel grup de treball sobre l'acció a llarg termini, amb un nivell major d'intensitat en els últims dotze mesos.
Amb aquesta actitud, tant la responsabilitat històrica sobre el canvi climàtic, com la presa de decisions per consens serien fortament atacats a Copenhaguen.
Per una banda la responsabilitat sobre la generació del canvi climàtic se centraria en un 25% de la població mundial, la corresponent als països industrialitzats, que mantenen unes emissions per habitant molt superiors als anomenats països emergents, com ara Xina, Índia o Brasil, (EEUU amb 4 vegades més d'emissions per persona que a Xina), ben bé al contrari del que manifestaria l'estat espanyol.
D'altra banda, i com ja s'ha dit, EEUU proposà un acord insuficient, rebutjat per països del Sud i culpabilitzant a Xina o als països de l'ALBA del fracàs tant gran d'aquesta cimera i basant-se en una campanya de propaganda de "rentat verd" dels països industrialitzats, a través dels seus poderosos mitjans de comunicació per convèncer a les seues societats que no és necessari cap canvi estructural en els seus territoris per a afrontar el canvi climàtic.
Amb tot això la "Cimera del Clima" finalitzaria sense arribar als objectius proposats i amb uns acords de mínims jurídicament no vinculants, com diria el propi secretari: Mr. Yvo de Boer en la conferència de premsa al final de la cimera

L'esclerosi múltiple i el cànnabis

2009-12-07T19:03:00.001+01:00

L'esclerosi múltiple és un trastorn neurològic crònic, neurodegeneratiu i no contagiós que afecta al sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) i que és causada pel dany a la beina de mielina (desmielinització), la coberta protectora que envolta les neurones; aquest dany provoca la disminució o, fins itot, la detenció dels impulsos nerviosos. El dany al nervi és causat per una inflamació, la qual ocorre quan les cèl·lules immunitàries del propi cos ataquen el sistema nerviós. Es poden presentar episodis repetitius d'inflamació al llarg de qualsevol àrea del cervell o de la medul·la espinal.

Aquest dany es manifesta en pegats que es mostren com diverses lesions en la imatge de la ressonància magnètica (IRM) i que generen diversos símptomes, depenent de la seua ubicació dins del sistema nerviós, i que poden ser lleus o severs, de llarga o de curta durada, i poden aparèixer en diferents combinacions, encara que el símptoma inicial sol ser visió borrosa o doble, distorsió del color vermell-verd o fins i tot ceguesa en un ull. Inexplicablement, els problemes visuals tendeixen a desaparèixer en les etapes posteriors de l'esclerosi múltiple. Aquests problemes inflamatoris del nervi òptic poden diagnosticar-se com: "neuritis retrobulbar" o "neuritis òptica". Cinquanta-cinc per cent dels pacients amb esclerosi múltiple tindran un atac de neuritis òptica en algun moment de la seva vida i aquest serà el primer símptoma de l'esclerosi múltiple en un 15 per cent aproximadament, dels casos. Això ha dut al reconeixement general de la neuritis òptica com un símptoma inicial de l'esclerosi múltiple, especialment si les proves diagnòstiques també revelen anormalitats en el líquid de la medul·la espinal del pacient.

Els investigadors no estan segurs sobre què desencadena la inflamació. Les teories més freqüents apunten cap a un virus o un defecte genètic, o una combinació d'ambdós.

La majoria dels pacients amb esclerosi múltiple experimenten debilitat muscular en les extremitats i dificultat amb la coordinació i l'equilibri en algun moment en el curs de la malaltia. Aquests símptomes poden ser suficientment severs com per a crear dificultat al caminar o fins i tot al posar-se dempeus. En els pitjors casos, l'esclerosi múltiple pot produir una paràlisi parcial o total. La majoria de persones amb esclerosi múltiple presentin també parestèsies: sensacions sensorials anormals i transitòries, tals com sensacions de entumiment, picor o "formigueig" en casos rars, també poden experimentar dolor. De vegades ocorre una pèrdua de sensació. Altres queixes freqüents són els impediments del parla, els tremolors i el mareig. Ocasionalment, les persones amb esclerosi múltiple sofrixen pèrdua d'audició.

Un dels símptomes més comuns, a banda de la fatiga sol ser l'espasticitat -augment involuntari del to muscular que conduïx a rigidesa i espasmes-. Precisament, i segons un article recent de la revista: BMC Beurology que du per títol: "Cannabis therapy for multiple sclerosis" anuncia el descobriment d'un fàrmac: Sativex, un modulador del sistema endocanabinoide formulat com un esprai d'aplicació en la mucosa oral, les dades clíniques del qual ja es publicaren en "European Journal of Neurology del mes de març, i que serà autoritzat per la sanitat espanyola, a principis d'any.

El fàrmac combina dos dels més de 60 compostos químics coneguts de la "Cannabis sativa" el delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) -principal responsable dels efectes psicotròpics de la marihuana, és a dir, del 'colocó' i el cannabidiol (CBD) -no només no és psicoactiu, sinó que redueix els nivells de THC en el cervell atenuant els seus efectes secundaris- ; aquests extractes tenen un potencial per a l'alleujament dels símptomes amb la possibilitat de reduir la intoxicació i altres efectes secundaris, poden proporcionar un benefici terapèutic per als símptomes d'espasticitat de l'esclerosi múltiple.

La fi del morrut roig

2009-11-30T18:35:00.000+01:00

La regidoria de sostenibilitat de la ciutat de Castelló ha anunciat la possible solució contra la plaga del "Morrut roig" (Rhynchophorus ferrugineus), que, com ja escribia ara fa un any en el post: "Les nostres palmeres agonitzen", aquest coleòpter droftòrid d'origen asiàtic estava acabant amb les Palmeres datileres (Phoenix dactylifera) de la ciutat, amb un cens de 845 individus d'aquesta espècie.

Sembla que la solució està en uns microscopis nematodes entomopatògens que parasita el coleòpter i el mata.

Cal dir que, malgrat anunciar, aquest ajuntament, que es tracta d'un mètode pioner, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, el gener de 2009, un "PROTOCOL PER A LA PREVENCIÓ I LLUITA CONTRA LA PLAGA DEL MORRUT DE LES PALMERES" anuncià, com a tractament fitosanitari preventiu, l'ús de:
- Abamectina 1’8% EC
- Fosmet 45% CS
- Imidacloprid 20% SL
- Imidacloprid 20% OD
- Imidacloprid 24% OD
- Nematodes entomopatògens
i que només un formulat a base de Imidacloprid 20% SL i els productes a base de nematodes entomopatògens, s'autoritzàvem en l’àmbit d’utilització de parcs i jardins.

Llàstima que la resposta haja tardat tant i s'hagen perdut un bon grapat de palmeres.

Ara fa 150 anys: "L'origen de les espècies"

2009-11-25T21:03:00.000+01:00

Com podem llegir en el bloc del Broch, el 24 de novembre de 1859, es publicava el llibre "L'origen de les espècies mitjançant la selecció natural, o la preservació de les races preferides en la lluita per la vida", on Charles Darwin relataria les seus vivències i estudis duts a bord del Beagle entre el 1831 i 1936. Més haguera tardat Darwin en publicar-lo si no fos per la insistència de la seua esposa, ja que l'any anterior, el científic Rusell Wallace va publicar una investigació similar, però amb uns fonaments no tant sòlids i menys argumentats, que els de Darwin.

Compartisc totalment les paraules d'Ignasi i Pilar en el seu bloc esmentat: "Esperem no tenir que esperar tant per a que el saber, la ciència i les idees no es perseguisquen i sols es discutisquen des d'un punt de vista racional"

Les malalties minoritàries

2009-11-25T20:17:00.003+01:00

Reguers de tinta ha estat vessada en ben poc de temps al voltant de la Grip A, tanmateix, difícilment, podem tindre coneixement d'altres malalties com el "lupus eritematós sistemàtic", l'"esclerosi lateral amiotròfica", l'"esclerodèrmia", la "síndrome d'Ehlers-Danlos", la "d'Angelman", la "malaltia de Fabri", la "síndrome de Cushing" la "fibrosi quística", la distròfia muscular de Duchenne" ... i així fins a un total de 7.000 conegudes com "malalties minoritàries", "malalties rares" ... que actualment pateixen unes 200.000 persones, només al País Valencià.
Aurora Rodriguez, lincenciada en medicina, ens ha visitat avui a l'IES Penyagolosa, per donar al nostre alumnat de batxillerat una xerrada força interessant sobre elles i que tindrà com a eix central, la "MARATÓ SOLIDÀRIA DE TV3" d'enguany que s'emetrà el proper dia 13 de desembre.
Però què s'enten per malaltia minoritària?, segons ens ha explicat Aurora es tracta d'una malaltia greu, poc freqüent i que afecta un nombre reduït de persones.
Són, per tant, patologies bastant desconegudes, fins i tot per als i les metges, per la qual cosa les persones que les pateixen se senten, sovint, perdudes i desesperades, per no tenir ni un tractament, ni una resposta, ja que la indústria farmacèutica no pot perdre els seus guanys amb malalties que només pateixen 1 de cada 2.000 persones.
Solen manifestar-se en les primeres edats de la vida, però també en l'edat adulta, provocant un risc alt de mortalitat i de morbiditat (qualitat de vida pèssima).
Solen ser provocades, de manera majoritària, per alteracions genètiques, normalment una mutació en un o més gens que provoca el desenvolupament de la malaltia.
Altres són causades per una infecció, una al·lèrgia o una combinació de factor genètics i ambientals, però de cap manera contagiosa.
Tant de bó que iniciatives com la del proper dia 13 de desembre sensibilitze la població en general, i la farmaceutica i mèdica en particular, per posar tot allò que fa falta per a cercar solucions.

II Simposi d'Educació per a la Sostenibilitat

2009-11-25T19:32:00.000+01:00

Malauradament una sèrie de circumstàncies m'ha mantingut, molt a pesar meu, separat d'aquest cau de reflexió; en la mesura de les possibilitats i, quan aquelles m'ho permeten, aniré incloent els posts que habitualment eren ja un costum.
Així m'agradaria parlar una mica del simposi que aquest cap de setmana ha tingut lloc a l'emblematic IES Ribalta de la ciutat de Castelló.
Del tema ja ens havien informat Ignasi i Pilar, com no, en el seu bloc, i que hem tingut l'oportunitat de saludar-nos i xerrar una mica, la qual cosa sempre és un plaer. També Sergio, des del CEFIRE havia possibilitat el poder assabentar-nos i participar-hi.
Com podem veure en el programa, hem tingut l'oportunitat d'escoltar conferències ben be distintes i interessants, com ara la de VICENT MARTÍNEZ GUZMÁN (Director de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau de la UJI): "Educar per a la pau, la justícia i el amor amb criteris de sostenibilitat", que ens parlà de l'educació sostenible des del punt de vista de la justícia i la pau; o la no menys interessant: "Dels Llibre Blanc a l'Estratègia Valenciana d'Educació Ambiental" d'ANNA PONS, tècnica de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana, i que ha tingut un gran protagonisme en l'elaboració del "pla estratègic" del qual informà amplament i que està pròxim a publicar-se. Taules debat, taller, comunicacions i altres activitats completaren el programa.
Personalment vaig assistir (eren simultànies) a la de MERCÉ JUNYENT, de la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre "Les competències en Educació per a la Sostenibilitat", des d'un punt de vista, no de l'alumnat sinó de aquelles competències de les persones que intervenen en l'Educació per a la Sostenibilitat i, com no, la del company FERNANDO OJEDA, de Màlaga, l'ànima de projecte tant interessants com el d'ECOURBAN, i que és una de les persones més referenciades en el món de les TIC en l'educació per a la Sostenibilitat i que vaig tindre ocasió de saludar, després del curs que aquest estiu vaig poder fer amb ell.
De molt satisfactori i profitós seria la meua qualificació del simposi, del qual podem veure algunes fotos, i, sens dubte, Sergio ens facilitarà alguna de les presentacions.

"Bolsa Caca"

2009-09-08T19:38:00.002+02:00

Aquests dies estem veient una sèrie de tanques de colors cridaners i amb un missatge: "Bolsa Caca". En un principi aquesta campanya, que va en contra de l'ús en excés de les borses de plàstic, semblava pròpia del "Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí", ràpidament l'"Associació Espanyola d'Industrials de Plàstics", ANAIP, desmentia aquest extrem, òbviament, denunciant la decisió de les dues grans superfícies comercials Carrefour i Eroski de retirar les borses gratuïtes dels seus establiments, afirmant que respon "només" a una estratègia de màrqueting, impulsada per interessos econòmics i critica que el model reutilizable que pensen importar de Xina "no és del tot innocu amb el medi ambient com fan creure [...] Pretenen donar una imatge pública de sostenibilitat quan la realitat és que van a obtenir molts beneficis"

És cert, la campanya "Bolsa Caca" és del "grup Carrefour" que ha apostat per la reducció de les borses de plàstic d'un sol ús; com a iniciativa no està mal, els interessos que puguen haver o no darrere la campanya ja es qüestió de cadascú.

La realitat és que l'energia que s'utilitza en la fabricació de les 10.500 borses de plàstic que es reparteixen anualment en els comerços de l'estat, desprenen 441.000 de tones de CO2, que utilitza productes derivats del petroli i que tarda més de 300 anys en descomposar-se.

Aquesta resistència a la descomposició propicia la seua acumulació, com és el cas de la “The big white spot”, situada al nord de Hawaii, entre les costes de Califòrnia i Japó i encara que també s'anomena "illa de plàstic" és més aviat una sopa plàstica que s'estén al llarg d'un espai que quasi doblega la grandària de l'estat espanyol, encara que amb densitats desiguals.

L'oceanògraf Xarres Moore la va descobrir en 1997 i tardà quasi 1 setmana en travessar-la, calculant més de 100 milions de tones d'escombreries, sobretot plàstics. De tant en tant arriba a les costes de Hawaii deixant-les plenes de porqueria. Al Japó es duplica cada 2 ó 3 anys afectant greument a la fauna marina i per tant amb moltes possibilitats d'arribar a la cadena alimentària humana.

El cas és que aquesta sopa és arrossegada pels corrents que formen el remolí gegantí produït pel Giro del Pacífic Nord i la calma situada al centre fa que, al nord-est de Hawaii, es forme eixa catifa d'escombraries com podem observar en aquesta animació de Greenpeace. Pica sobre "The jouney of trash" per veure l'evolució de la "sopa" arrossegant sobre la línia del temps.

I continuen els incendis...

2009-09-04T10:02:00.001+02:00

I continuen els incendis a les nostres comarques; ahir mateix, un cotxe abandonat prop de Vilafamés seria, possiblement la causa d'un incendi que afectaria una zona forestal de pins, cultiu i matolls, entre aquest municipi i el de Sant Joan de Moro.

Poc més tard seria Càlig la víctima.

Si bé el primer ja està controlat, no així el segon on s'han perdut 2 hectàrees de pins. Les temperatures altes d'aquesta zona ha entrebancat la tasca d'extinció.

Des d'ací podeu veure el mapa d'incendis d'aquest estiu.

Dos anys de bloc

2009-08-29T10:11:00.003+02:00

Ja han passat dos anys des que iniciaria el bloc; amb 193 entrades i més de 10.000 visitants de tot arreu, a banda de l'estat espanyol i per ordre de visites, les 5.000 d'enguany han estat d'EEUU, Mèxic, Alemanya, Perú, Colombis, Argentins, Itàlia, Veneçuela, Xile, França, Portugal, Guatemala, Andorra, Romania i un llarg etc.

També enguany, finalista del III Premi Espiral d'Edublogs 09.

Per tot això i més: Gràcies a totes i a tots per passar-vos a donar una ullada per ací!.

Poc o res més a dir. Seguirem treballant!.

El medi rural i el desenvolupament sostenible

2009-08-21T18:48:00.000+02:00

La UJI ha reallitzat el curs d'estiu: "Evidències de l'escalfament global del planeta i estratègies de migració".

La professora Leonord Lapeña, vicerectora d'Estudiants i Ocupació i codirectora del curs, va fer la introducció ambt una contextualització sobre l'escalfament global del planeta, afirmant que “l'escalfament global és un fet que ens pot portar a un lloc sense retorn” i donant una visió general de canvis derivats de l'escalfament del planeta, i que s’estan produint d'una manera molt accelerada, fent especial rellevància a la fragilitat de la capa d'ozó i als problemes derivats de l'augment dels nivells de CO2.

La seua xerrada: "El medi rural, com a oportunitat educativa per al desenvolupament sostenible", en base al concepte de l'Educació Ambiental i la seua evolució a través del temps arriba a l'educació per al desenvolupament sostenible, com implicada dins l'èducació en general, va mostrant els recursos i la problemàtica del medi rural i a través del seu coneixement comprendre els problemes i facilitar la recerca de possibles solucions per a la seua conservació des de diferents perspectives de manera que es puga capacitar a la persona per a l'elaboració, desenvolupament i coordinació d'iniciatives i projectes d'intervenció i participació social en els àmbits de treball amb la metodologia i recursos que proporciona l'educació mediambiental.

Descriu breument l'"Estratègia valenciana d'educació ambiental per al desenvolupament sostenible (EVEADS)" i la Política agrària comuna.

El seu entorn de la conferència és el País Valencia i les seues característiques orogràfiques, pisos bioclimàtics, etc.

La xerrada completa la podeu seguir en aquest enllaç.

Tornen, puntuals, les llagrimes de sant Llorenç

2009-08-15T11:32:00.002+02:00

Com cada mes d'agost, sant Llorenç ha vesat les seues llàgrimes, permetent-nos contemplar eixa nit poèticament meravellosa que ompli el cel de perseides, visibles qualsevol dia entre el 17 de juliol i el 24 d’agost, però que ha estat el passat dia 12 quan hem tingut la possibilitat de veure-les millor.

Cal recordar que aquestes "llàgrimes" tenen el seu origen en la intercepció del cometa Swift-Tuttle amb l'òrbita terrestre; quan les partícules de pols d’aquest cometa xoquen amb l’atmòsfera a 212.000 kph., produeixen un deixant lluminós quan es desintegren i, així, quan el planeta travessa les restes que el cometa va deixar, té lloc el fenomen de les "llagrimes de Sant Llorenç", així anomenat per la proximitat de la festa del sant a la pluja màxima.

En la imatge d'Spaceweather, es pot observar el cel en situació Nord-est prop de la mitjanit del 11-12 d'agost. El punt roig és el radiant de la pluja de Perseidas. Encara que els meteors Perseides poden aparèixer arreu del cel, totes les seues cues apuntaran cap al radiant de la pluja.

La Gastrobotànica

2009-08-12T10:03:00.005+02:00

Se li dóna el nom de gastrobotànica la investigació d'espècies vegetals per a l’us i aplicació en cuina.

Recentment, el biòleg Santiago Orts, gerent de Viveros Huerto de Elche, ha donat una conferència: "Verdures de mar, verdures de l’horta", per mostrar les excel·lències i la seua aplicació culinària d'una gran varietat de verdures del desert.

El projecte es va iniciar fa 14 anys, amb la visita a Califòrnia, on van trobar una plantació de més de 200.000 palmeres per la producció de dàtils. En aquell moment es plantejaren incorporar una secció dedicada a l’alimentació dins de la producció de plantes ornamentals que ja realitzaven i que inclou cítrics, verdures d’horta i dàtils, producte estrela de la secció d’alimentació dels Vivers, i del qual disposen de 32 varietats, de les més de 100 catalogades, segons Orts amb sabors tan diversos com el massapà, el cafè o la canella.

Pel que fa als cítrics, destacà la seua versatilitat, tant entre les varietats silvestres, com en les híbrides tant taronges, com llimes, mandarina o pomelo, com que moltes d'aquestes varietats no són comestibles s'usen per aromatitzar olis o en perfumeria. El producte més nou en aquest apartat ha estat el "caviar cítric", una llima que conté perles similars al caviar.
Amb les verdures del desert s’ha de tenir molta precaució, ja que algunes fixen els metalls pesats i no són aptes per al consum, per la qual cosa la seua producció ha d’estar molt controlada, en quant a aigua i agents externs com els insectes.

També es comentà que de les 1.200 especies que només poden trobar-se a tot l'estat espanyol, el 40% es localitzen a la zona mediterrània, donada la impossibilitat que tenen de migrar a altres zones, a l’estar ubicades entre el mar i rodejades de muntanyes, malauradament, segons un informe publicat per la FAO (Organizació de Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació), la gran diversitat que hi havia a principis del segle XX s’haja perdut en un 70%.

Per veure la conferència sencera, clica ací

Les 7 meravelles naturals

2009-08-09T13:14:00.004+02:00

El 7/7/07 una fundació privada "New 7 Wonders" fundada per Bernard Weber, un aventurer a qui se li va ocórrer que era hora de reemplaçar les antigues set meravelles del món per altres de noves, amb un gran desplegament mediàtic, es proclamaven a l'Estadi da Luz de Lisboa, les 7 meravelles del nostre món actual.

Prompte la UNESCO es desmarcaria per considerar-la “una campanya mediàtica” per a generar turisme. Però la realitat fou que el projecte generaria una expectació de més de 100 milions de vots a través de telèfon mòbil o internet.

L'Alhambra, l'Acròpoli, o la Torre Eiffel, entre moltes més foren algunes de les candidates que no arribaren a escollir-se, resultant guanyadores:

La Gran Muralla Xinesa
Les runes de Petra (Jordània)
L'estàtua del Crist Redemptor de Rio de Janeiro
El Machu Picchu del Perú
El Coliseu de Roma
El Taj Mahal (Índia)
Les piràmides mexicanes de Chichén Itzá (Mèxic)

Confiat am l'èxit, Weber faria una nova convocatòria per a decidir les 7 meravelles naturals, i el passat dia 21 de juliol, un grup de 6 experts presidits per l'exdirector general de la Unesco (ara sí forma part) Federico Major Zaragoza, l'ecologista nordamericà John Francis; el cameragraf kenià Simon King; la ecologista brasilera Ana Paula Tavares; el periodista canadenc Rex Weyler, co-fundador de Greenpeace; el professor txec Jan Zima; y, com no, el creador de la campanya, Bernard Weberque van triar, entre 77 candidats preseleccionats per milions d'internautes (la majoria, 33, són europees, les altres asiàtiques, llatinoamericans, africans, del Carib, un dels EEUU i un altre del Canadà), les 28 finalistes, seleccionades, entre altres característiques, per l'equilibri geogràfic, per a tenir una distribució equitativa per continents, la biodiversitat, la bellesa del lloc, la importància ecològica, el llegat històric, la importància per a la vida humana, i que siguen naturals (no ha intervingut la mà dels éssers humans), que pugnaran per les 7 que es donaran a conèixer el 2.011.

Les finalistes són: la selva amazònica (Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guayana, Guayana francesa, Perú, Surinam, i Veneçuela); el Salto del Ángel (Veneçuela), El Yunque (Puerto Rico); les Illes Galápagos a Equador; Foz d'Iguazú a Brasil i Argentina; la Badia del Fundy a Canadà; la Selva Negra a Alemanya; Bu Tinah Shoals en la Unió del Emirats Àrabs; els Penya-segats de Moher a Irlanda; i el Mar Mort en Palestina, Jordània i Israel; el Vesubi (Itàlia); la badia d'Ha Long (Vietnam); Kilimanjaro (Tanzània); la gran barrera de coral (Austràlia i Papua Nova Guinea); el Gran Canó (Estats Units); Jeita Grotto (Líban); i Jeju Island (Coreja del Sud); Komodo a Indonèsia; les Illes Maldives; el Llac Masurian a Polònia; Mont Cervino a Suïssa i Itàlia; Milford Sound a Nova Zelanda; els volcans de fang a Azerbaitjan; el Riu Subterrani de Port Princesa a Filipines; la Muntanya Mesa de Sud-àfrica; l'Uluru a Austràlia; i el Yushan en Taiwán.

Els tres proposat per l'estat espanyol: Els Pics d'Europa, el Teide i el Parc Nacional de Serra Nevada no han arribat a la fase actual.

El lloc per a aportar el vot és la mateixa pàgina oficial New 7 Wonders.

Una beguda molt energètica

2009-08-07T18:44:00.001+02:00

El "Journal of Applied Physiology" publica aquest mes un estudi realitzat a la Universitat de Exeter del Regne Unit en el qual es descobreix el suc de remolatxa com la millor beguda energètica, ja que augmenta els nivells d'energia possibilitant realitzar exercicis durant un 16% més de temps.

Els autors encara no estan segurs del mecanisme exacte que produeix que el nitrat del suc de remolatxa augmente l'energia, possiblement degut a que el nitrat es convertira en òxid nítric en l'organisme, reduint el cost d'oxigen que produeix l'exercici, extrem aquest que encara con s'ha confirmat.
Aquest efecte, que seria important per als i les esportistes de resistència, també produiria efecte molt positius per a persones majors o aquelles amb malalties cardiovasculars, respiratòries o metabólicas. Segons assenyala Andy Jones, responsable del treball, "el nostre estudi és el primer a mostrar que els aliments rics en nitrats poden augmentar la resistència en l'exercici. Ens va sorprendre l'efecte del suc de remolatxa sobre la recaptación d'oxigen perquè aquests efectes no es poden aconseguir per altres mitjans, inclòs l'entrenament. Estic segur que els atletes professionals i afeccionats estaran interessats en els resultats de la investigació".

Continuen els incendis

2009-08-01T18:28:00.011+02:00

En un post anterior demanava no haver de parlar d'incendis, però, aquest estiu serà impossible, mentre continua l'incendi d'Àvila, que ja ha arrasat 5.000 ha i causat 2 víctimes, s'ha declarat un altre, de categoria 2, de molt greu a l'illa de La Palma, entre el municipi de Mazo i Fuencaliente, al sud de l'illa. El foc afecta als dos minicipi i està totalment descontrolat, tot i acostant-se a la localitat de "El Paso".

L'incendi forestal d'Àvila

Ara per ara ja són 1.000 ha de bosc cremades, apuntant-se una de les hipòtesis a uns focs artificials llançats durant la nit en Tigalate. De moment s'ha hagut d'evacuar a unes quatre mil persones, la totalitat dels nuclis habitats de Fuencaliente i part de la vila de Mazo.

La situació és crítica, han caigut les comunicacions mòbils i fixes i no hi ha corrent elèctric. Un home que es trobava en la zona ha mort després de patir un infart en Fuencaliente. Les ambulàncies no podien accedir a la zona on es trobava. El incedio va començar a les 11 de la nit i es va estendre ràpidament en la zona forestada.

Els serveis d'extinció consideren que la situació és greu per les condicions del vent, la calor i la falta d'humitat, deifculten les seues tasques. Hi ha cases, magatzems, cotxes i locals calcinats.

Incendis en la Gomera i La Palma

Index de posts anteriors

2009-07-31T18:41:00.015+02:00

Un nou líquen per a Catalunya

L'esclerosi múltiple i el cannabis
La cimera de Cophenaguen

II Simposi d'Educació per la sostenibilitat
Les malalties minoritàries
Ara fa 150 anys, l'origen de les espècies
La fi del morrut roig

I continuen els incendis
Bolsa caca

Continuen els incendis
Una beguda molt energètica
Les 7 meravelles naturals
La Gastrobotànica
Tornen, puntuals, les llàgrimes de Sant Llorenç
El medi rural i el desenvolupament sostenible
Dos anys de bloc

VI Jornades fòrum novadors
Es publica el mapa topogràfic més complert
Destrucció a tota costa - Greenpeace
Les al·lergies
La Comissió del Codex alimentarius
OBSEA
El Consell valencià vol tallar 3.000 pins al Penyagolosa
L'eclipsi de major durada
Incendis a l'estiu
EEUU i Xina cooperen en temes medioambientals
Estiu = Incendi

L'arna de la cera

Visitem la Serra d'Espadà
Amfibis i reptils espanyols en perill d'extinció

Ens ataca la "grip A"
Blocs finalistes Educablog 09
Hort urbà al terrat o a l'aula
L’Ichthyostega o l’Acanthostega
La genètica informa que l'endogàmia fou mortal per als Hasburg
Un peix de fantasia
Moviments sísmics a Itàlia
Els albins africans
Si et pica grata't

Estiu = Incendi

2009-07-31T13:47:00.009+02:00

Com cada any, una de les característiques estiuenques són els incendis; un clima sever, altes temperatures, vent fort baixa humitat, negligència en les neteges del camp i la muntanya, torres elèctriques, llamps... però sobretot l’acció antròpica (32 persones detingudes només en el mes de juliol, be per negligència, be intencionada) propicien que els terrenys siguen pasturatge anhelat per les flames. Ja van vora 75.000 ha, 34.000 més que en tot l'any 2008.

Possiblement el primer dels que tinguérem notícies d'aquest estiu, seria el del dia 22 de juny i que afectaria al municipi de Moaña a Vigo que afectaria a una zona d'eucaliptus coneguda com “A Garrotxa” i que calcinaria una superfície arborada aproximada d'un quilòmetre quadrat en el límit amb la parròquia de Meira. Les flames arribarien fins a les proximitats d'unes vinyes i d'uns habitatges de la zona coneguda com O Castillo; les fonts consultades apuntaven la possibilitat que haguera estat provocat.

Els incendis declarats dimecres dia 22 en el Condado de Treviño i en la comarca del Xaló-Medinaceli (Soria) arrasarien més de 4.000 hectàrees de forest baix i rastroll Segons les primeres investigacions, la causa d'un dels focus del foc seria l'espurna provocada per una recol•lectora. Pel que fa a l'incendi originat en Garbajosa (Guadalajara) i que es va estendre a Sòria per la localitat de Benamira, afectaria un total de 1.200 hectàrees, 64 d'elles arborades i en la seua majoria -un 95 per cent- corresponents a la província soriana. Un altre dels incendis que en la vesprada d’eixe mateix dimecres era declarat en San Lorenzo de Tormes, calcinant 66 hectàrees de pastura.

El mateix dia quatre bombers morien i dos més ferits (un d'ells moriria també) quedaven en l'incendi que des del dilluns anterior afectava al parc natural dels Ports i que amenaçaria el nucli urbà d'Horta de Sant Joan (Tarragona). Els morts, segons els Bombers, quedaren atrapats pel foc després d'un canvi brusc del vent registrat cap a les tres de la vesprada. Malauradament no són els primer que moren en incendis de Catalunya d’enguany, ja que El passat 22 de juny els dos ocupants d'un helicòpter que col•laborava amb els Bombers de la Generalitat van morir al patir un accident en Mollet del Vallés (Barcelona), quan carregava aigua per a sufocar un menut incendi registrat en la zona, i dissabte anterior, un veí de Guissona (Lleida), de 87 anys, va morir al quedar atrapat pel foc en la veïna localitat d'Agramunt. El fort vent complicà l'extinció de les flames, que arrasarien unes 1000 hectàrees en els voltants del parc, més de 400 d'elles de reserva. (veure mapa d'incendis a Catalunya d'aquest estiu)

També el 22, i en la localitat madrilenya de Collado Medio (Madrid), altre incendi ha obligaria a desallotjar unes 2.000 persones de quatre urbanitzacions. Les urbanitzacions desallotjades foren Serranía de la Paloma, Fuente de la Salinera, Parque Collado i Reojo del Roble, les més properes al foc que es va declarar per causes que encara es desconeixen en el Cima del Castello, la zona més septentrional del municipi. En total més de 200 persones lluitarien per controlar el foc, que ha arrasat una zona orogràfica "molt complicada" on els treballs s'han vist dificultats pel vent baix.

Eixa mateix vesprada la Regió muntanyenca de Conca patiria el flagell del foc, declarant-se cinc incendis forestals, més un altre en la zona de l'Alcarria, que han obligat a decretar el nivell 2 del pla de lluita contra els incendis i a desallotjar un campament infantil de la localitat de Poyatos i l'alberg juvenil de Les Fonts de les Taules. El més greu de tots seria el del terme municipal de Poyatos, en la Regió muntanyenca de Cuenca, a les 14.25 hores, un foc intencionat pres amb sis focus diferents i que atacà al "cor de la serra". Altre incendi declarat en la localitat de Buenache de la Serra ha obligat a desallotjar també l'alberg de Les Fonts de Les Taules.

El 23, en la província de Terol (Alloza, Los Olmos, Cedrillas-Corbalán i Aliaga), els incendis actius n'eren sis, dels quals tres eixe mateix dia ja superaven les 1.000 hectàrees.

Les nostres comarques no es lliurarien de la crema i, com ja vaig indicar en un post anterior , el mateix dia 23, Onda, L’Alcora, Ribesalbes, Borriol i Castelló patirien la desgracia de tenir un personatge de 29 anys, el qual, segons diria, “li agrada veure els avións que van a apagar els focs” i que l’amy passat ja provocaria un altre conat.

Gairebé alhora, dia 24, un altre incendi, aquesta vegada fruit d’un llamp, es declarava en la zona boscosa dels Titonares de Sogorb, aïllant durant hores el municipi de Soneja, on van haver d'evacuar a prop d'un miler de veïns, i amenaçant als parcs naturals de la Calderona i Espadà, tot i haver de tallar l'A-23 i la via fèrria que travessa la comarca de l'Alt Palancia. L’incendi també afectaria els veïns de Castellnovo, Almedíxer, Sot de Ferrer, Assuévar a més de Sogorb i Soneja, on, també, el cementeri patiria greus danys.

Efectius del Servei d'Incendis Forestals de Castella-la Manxa (INFOCAM) tractaven de sufocar un incendi que es declarava la vesprada del dia 27 de juliol al municipi de Retuerta del Bullaque (Ciudad Real), fora del perímetre del Parc Nacional de Cabañeros, el tercer incendi d'aquest estiu dins d'aquest paratge, el primer incendi en aquesta zona es va declarar el passat 2 de juliol, i va ser extingit l'endemà passat després d'arrasar 370 hectàrees i deixar ferit a un agent mediambiental de 39 anys i el segon foc es va produir el dia 8 de juliol i va ser extingit aqueix mateix dia, arrasant 33 hectàrees de rastrolls en terreny agrícola.

L'incendi forestal declarat a les 13.30 hores del dia 29, en tres focus diferents en Arenas de San Pedro, prop del santuari de San Pedro d'Alcántara, i que estendria fins a L'Arenal, Mombeltrán i Coves de la Vall, obligaria a desallotjar en part aquestes dues localitats del Barranc de les Cinc Viles, provocarien 2 morts.

Ara mateix, el foc que arrasa des de fa ja quatre dies la Vall del Tiétar, en la província d'Àvila, està voltat, encara que les flames s'estenen al llarg d'un perímetre de 40 kilómertros, el que dificulta la seua extinció.

Esperem que aquesta llista finalitze ací, però no podem tindre massa confiança, paga la pena llegir aquest article de l'organització Greenpeace.

Mostra Incendi en un mapa més gran

EEUU i Xina cooperen en temes medioambientals

2009-07-29T10:56:00.001+02:00

Ja sabem que aquestes notícies es queden en no-res a l'hora de fer, ja que les paraules són gratuïtes. Però, en principi, sembla ser que EEUU i Xina, dos dels països amb major emissió de gasos d'efecte hivernacle s'han reunit i parlat, durant dos dies, sobre assumptes estratègics, entre ells el canvi climàtic, punt destacat per Hillary Clinton.

Recordem que a la reunió de Llueca (Suècia) els plans d'Estats Units de gravar els productes de països amb nivells ecològics més baixos va desplegar la ira a Xina i Pequín amenaçà amb una guerra comercial.

Sembla ser que han parlat sobre com reduir les seues emissions de cara a la conferència de l'ONU sobre el clima que se celebrarà el pròxim desembre a Copenhaguen i en la qual es pretenen fixar nous objectius per al control del canvi climàtic.

Per la seua banda el conseller d'Estat xinès Dai Bingguo va reconèixer que els dos països s'enfronten a seriosos reptes en la qüestió del canvi climàtic i va assegurar que Pequín està compromès a cooperar amb Washington en aquest aspecte.

Cap recordar que aquest mateix mes de juliol, durant una visita de Chu i el secretari de Comerç, Gary Locke, a Xina, els dos països van anunciar el llançament d'un projecte conjunt d'investigació per a crear edificis i cotxes que facen un ús més eficient de l'energia i per a estudiar el desenvolupament d'un carbó que la seua crema siga menys contaminant.

Així mateix, el passat dia 6 d'abril de 2009, la Comissió encarregada per la Unió Europea va remetre al Consell el seu Llibre Blanc "Adaptació al canvi climàtic: Cap a un marc europeu d'actuació". Aquest document estableix un marc per a reduir la vulnerabilitat de la UE a l'impacte del canvi climàtic i es basa en les àmplies consultes engegades en 2007 pel llibre Verd "Adaptació al canvi climàtic a Europa: Opcions d'actuació per a la UE".

Sembla ser que alguna cosa es mou, però només en els papers, veurem la traducció en fets. No podem oblidar que en la passada reunió a la ciutat sueca de Llaure entre els ministres de medi ambient europeus, per parlar d'aquests temes es va deixar ben clar que: "No haurà multes per als que no complisquen amb la lluita contra el canvi climàtic" com poden ser l'Índia i la pròpia Xina.

El ministre suec del ram, Andreas Carlgren, va demanar deixar fora tot allò que puga posar en perill les actuals negociacions sobre el clima i va criticar de forma dura els intents de "un proteccionisme verd"; malgrat això Suècia vol obrir un debat sobre la introducció d'un impost "mediambiental" dins en la UE per als vehicles que consumeixen gasolina, semblant a Alemanya on els consumidors i les consumidores ja paguen un "impost ecològic" que va directe a la caixa de pensions.

El comissari europeu de Medi ambient, Stavros Dimas va advocar per què els ingressos dels impostos "mediambientals" vagen al foment de tecnologies amb menys emissions de carboni.

Encara que França havia manifestat estar a favor de l'impost, el ministre francès del ram , Jean-Louis Borloo, va fer marxa enrere en Llaure a l'afirmar que per a França no era una exigència concreta. Al desembre es decidirà a nivell internacional a Copenhaguen un nou acord per a la lluita contra el canvi climàtic, que substituirà al Protocol de Kioto, que expira en 2012.

Incendis d'estiu

2009-07-23T20:00:00.012+02:00

Aquesta setmana està essent terrible pel que fa als incendis, esdeveniments, malauradament, ja habituals a l'estiu, més encara si, com en els actuals, comporta, a més de les pèrdues materials, la mort de persones.

Llegint aquestes notícies dels incendis de Terol, Tarragona ... veig pel balcó, són les 4 de la vesprada, una gran columna de fum que em donen un pressentiment fatal i avions que van cap a la zona entre Alcora i Borriol.

Efectivament es verifica allò que havia passat pel meu cap: Un incendi forestal, sembla ser, producte de crema incontrolada de rastrolls s'ha declarat a les Pedrisses d'Onda; animat per les altes temperatures, el meu termòmetre marca 40,3º i amb una humitat del 18%, aquest es desplaça cap a les zones d'Alcora i Borriol, tocant Ribesalbes i a Castelló. Monte Cristina, Racó de Mercader, la Pinada de la Rambla, Montecristina i altres urbanitzacions estan essent desallotjades; sembla ser que alguna casa ja ha estat afectada. També s'ha tallat la carretera CV-21, entre l'Alcora i Castelló.

Segons informa la ràdio treballen en l'extinció de l'incendi 8 brigades, 3 mitjans aeris, 1 helicòpter i bombers dels parcs de Nules, Onda i Lucena. L'alcalde d'una de les poblacions afectades, Enrique Navarro, ha assegurat a Ràdio Castelló que l'incendi s'ha degut al fet de la crema incontrolada de rastrolls. El lloc de comandament s'ha situat en Venda Garpara.

L'eclipsi de durada major

2009-07-22T09:06:00.007+02:00

Aquesta nit ha tingut lloc un eclipsi solar de 6 minuts i 39 segons de durada, gràcies a la forma el·líptica de les òrbites planetàries, trobant-se la Terra prop del punt més allunyat del Sol, que en "quedar-se menut" la Lluna, que es trobarà prop del punt més proper a la Terra, el podrà cobrir durant més temps, perllongant així, encara més, l'eclipse; no tindrem cap altre semblant fins al 13 de juny de 2132.

S'iniciarà al golf de Khambhat desplaçant-se cap a l'Est a través de la Índia, de Xina i de les illes Ryukyu, de Japó, podent-se observant des de grans ciutats com ara: Shanghai, durant sis minuts complets, Surat, Vadodara, Bhopal, Varanasi, Chengdu, Chongqing, Wuhan, Hefei i Hangzhou, molt habitades, la qual cosa possibilitarà que siga l'eclipse solar més observat en la història de la humanitat.

A través d'Internet, l'Exploratori de San Francisco proporcionarà transmissions en viu —que no seran el millor, si les hi compara amb el fet d'estar allí en persona, però que constituiran l'únic substitut disponible per a moltes persones.

El Consell valencià vol tallar 3.000 pins al Penyagolosa

2009-07-19T10:31:00.008+02:00

La Secció Forestal de la Direcció Territorial de Castelló, depenent directament de la Conselleria de Medi Ambient, s'ha proposat tallar, el proper mes de setembre uns 3.000 pins de les espècies Pinus sylvestre i Pinus nigra principalment de la subespècie salzmannii, al bosc de Sant Joan de Penyagolosa.

Cal recordar que la major part de les poblacions de Pinus nigra al País Valencià han sigut incloses en una figura de
protecció anomenada Llocs d’Interés Comunitari o LICs

L'objecte seria fer front a l’afectació d’aquests pins pel vesc, (Viscum album subesp. austriacum), una planta paràsita que viu sobre els pins (i altres arbres) xuclant-los la saba. La Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, reunida el proppassat 3 de juny a Vistabella, ha emés un informe desfavorable al projecte de la Conselleria.
Els valors naturals i culturals del bosc de Penyagolosa exigeixen un tractament molt acurat que no pot basar-se, com pretén la Conselleria, en la simple tala dels arbres i així ho subscriuen diferents opinions tècniques que qüestionen la seua conveniència.

El bosc de Penyagolosa és justament això, un bosc i com a un bosc (no com a una reserva de fusta) ha de ser tractat.

Cal, doncs, una anàlisi més profunda de la situació que hauria de conduir a l’elaboració d’un Pla Integral de Tractament del Vesc al Massís de Penyagolosa. Aquest Pla no pot estar reduït a una petita àrea (40 Ha), com pretén la Conselleria, sinó que ha de considerar tot el Parc natural i ha d’incloure diverses mesures (seguiment, prevenció, gestió del sotobosc, usos controlats del vesc, poda...), amb una visió global de l’ecosistema forestal, sense limitar-se a la més simple i irreversible com és la tal de pins.

La gestió dels boscos no pot continuar fent-se al segle XXI, ni en els seus continguts (prioritzant l’extracció de fusta), ni en les seues formes (oblidant la participació social) igual que al segle XIX. Cal defensar una gestió forestal amb objectius ecològics, de manera democràtica, participativa i transparent, defensant un bosc viu, amb tota la seua riquesa, diversitat, valor i capacitat ecològica.

Considerem, per tant, que a la vista d’aquestes consideracions i de l’informe de la Junta Rectora del Parc Natural de Penyagolosa, la Conselleria de Medi Ambient ha de paralitzar totalment la tala prevista al bosc de Sant Joan i ha d’ajornar qualsevol decisió sobre aquest tema a l’elaboració d’un Pla Integral, el qual ha de ser sotmès a un intens procés de participació social.

PER UN BOSC VIU: NO A LA PRETENSIÓ DE LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT DE TALLAR 3.000 PINS A PENYAGOLOSA

- EL PINAR NEGRAL
- CAMINS I SENDES

OBSEA

2009-07-15T12:07:00.004+02:00

Ignasi i Pilar donen compte en el seu bloc del funcionament correcte d'OBSEA, el primer laboratori submarí de l’Estat Espanyol; es troba a unes 3 milles de la costa de la Vilanova i la Geltrú i a un 20 metres de profunditat, en una zona protegida de la pesca.

Un cable mixt d'energia i comunicació de banda ampla interconnecta l'observatori amb terra la qual cosa proporciona informació en temps real i s'eviten els inconvenients dels sistemes alimentats amb bateries. La solució adoptada és la implementació d'una xarxa Ethernet òptica que transmet contínuament les dades dels instruments oceanogràfics connectats a l'observatori.
Per tant, amb OBSEA, es pot realitzar una observació en temps real de múltiples paràmetres en el medi marí.

Com podem veure en la pròpia pàgina web d'OBSEA marca com a objectius el tenir una base de proves per al desenvolupament d'instrumentació oceanogràfica i a la vegada disposar d'un observatori que proporcionarà valuosa informació a la comunitat científica i pots observar a temps real el meravellós fons marí de la zona.

Localització: 41° 10' 55" N / 1°45'8"E 20m sota el nivell del mar

Hora UTC	Temperatura	Conductivitat	Pressió	Salinitat	Velocitat Só
15/07/09 - 10:01:39	23.0 ºC	5.46 S/m	19.36 dBar	37.81 PSU	1532.91 m/s
15/07/09 - 10:01:29	23.0 ºC	5.46 S/m	19.48 dBar	37.81 PSU	1532.92 m/s
15/07/09 - 10:01:19	23.0 ºC	5.46 S/m	19.42 dBar	37.81 PSU	1532.93 m/s
15/07/09 - 10:01:09	23.0 ºC	5.46 S/m	19.44 dBar	37.82 PSU	1532.94 m/s
15/07/09 - 10:00:59	23.0 ºC	5.46 S/m	19.49 dBar	37.82 PSU	1532.94 m/s

La Comissió del Codex Alimentarius

2009-07-14T20:02:00.006+02:00

La Comissió del Codex Alimentarius fou creada ara fa quasi 50 anys per la Organtizació Mundial de la Salut (OMS) y l'Organització de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) amb l'objecte de desenvolupar normes alimentàries, reglaments i altres textos relacionats, com ara codis de pràctiques sota el Programa Conjunt FAO/OMS de Normes Alimentàries.

Les matèries principals d'aquest Programa són:

la protecció de la salut dels consumidors
assegurar unes pràctiques de comerç clares
promocionar la coordinació de totes les normes alimentàries acordades per les organitzacions governamentals i no governamentals.

Actualment aquesta Comissió està conformat per 181 països i 1 organització membre.

La Comissió ha estat recentment notícia per la reunió celebrada durant una setmana on s'han adoptat més de 30 noves normes internacionals, codis de pràctiques i directrius per a millorar la innocuïtat dels aliments a nivell mundial i protegir la salut dels consumidors.

Entre aquestes noves normes adoptades destaquen:
* Reducció de l'acrilamida en els aliments;
* Reducció de la contaminació amb hidrocarbonos aromáticos policíclicos;
* Prevenció de la contaminació per ocratoxina A en el cafè;
* Preparats en pols de seguiment.

Cal saber que l'acrilamida és un monòmer empleat en la síntesi de poliacrilamides que es presenta com una pols blanca cristal·lina, soluble en aigua, etanol, metanol, dimetil èter i acetona, però no és soluble en heptà ni en benzè. L'Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) ha catalogat l'acrilamida com "probablement carcinogen per als humans". Aquesta substància, identificada per primera vegada en el 2002 es produeix al fregir, rostir i fornejar els aliments rics en hidratos de carboni, com les papes fregides, papes fregides de borsa, cafè, galetes pastissos i pa.

D'altra banda, la Comissió ha adoptat les primeres directrius per a reduir la ingestió de hidrocarbons aromàtics policíclics (PAH, per les seues sigles en anglès) en la preparació final dels aliments; és un compost químic compost d'anells aromàtics simples que s'han unit, i no conté heteroàtoms ni duu substituents; es troben en el petroli, el carbó i en dipòsits de quitrà i també com productes de la utilització de combustibles (ja siguen fòssils o biomassa); per la qual cosa s'usen en els processos de fumat i assecat directe tant en la indústria com a nivell familiar per a la preparació d'aliments. Ara han estat identificats com carcinògens, mutàgens i teratògens.

Pel que fa a l'ocratoxina A (OTA), és una micotoxina (fúngica) que es troba en tot un seguit de productes vegetals com els cereals, els grans de cafè, el cacao i les fruites dessecades, en aliments a base de cereals, cafè, vi, cervesa, així com en el suc de raïm i també en productes d'origen animal com els ronyons de porc. Se li han observat propietats carcinogèniques, nefrotòxiques, teratògenes inmunotòxiques i probablement neurotòxiques, per la qual osa la Comissió va adoptar directrius que permeten als països productors de cafè desenvolupar i implementar els seus propis programes nacionals per a la prevenció i reducció de la contaminació per l'ocratoxina.
També s'adoptaren mesures per a la salmonel·la, bacils grams negatius, i altres bacteris, com ara, I. sakazakii, en preparats en pols de seguiment (per a xiquets de sis mesos d'edat o més, sobretot en aquells amb malalties del sistema immunològic), i per a fins mèdiques específics en xiquets menuts.

Finalment cal destacar altres propostes de treball adoptades per la Comissió com ara:

* Principis i directrius per a ajudar als Governs en el desenvolupament i operació de sistemes integrals de control alimentari a nivell nacional que protegisquen la salut dels consumidors i garantisquen pràctiques equitatives en el comerç d'aliments.
* Pràctiques per al control dels virus en els aliments, especialment norovirus (noV) i el virus de l'hepatitis A en productes frescos, mariscs amb conquilla i aliments llests per a ser consumits.
* Prevenció de la contaminació per aflatoxines (substàncies tòxiques produïdes per floridures i que se sap provoquen càncer en animals) en les nous de Brasil.
* Establir nivells màxims i definir plans de mostreig per als Fumonisines (substàncies tòxiques produïdes per fongs) en la dacsa i els seus productes derivats.

Les al·lergies

2009-07-10T18:01:00.007+02:00

Per manca de temps no vaig poder incloure un vídeo divulgatiu que visualitzarem a classe, per l'interès d'alguns i algunes alumnes que, en entrar la primavera no paraven d'esternudar de manera insistent; va coincidir amb el tema de la grip malauradament famosa, per això va haver de diferenciar les coses.

El vídeo és de la UAB des d'on es coordina una xarxa de seguiment dels nivells de pol·len i espores que fa possible saber quins tipus hi ha a l'aire i fer-ne prediccions, una eina molt útil per millorar la qualitat de vida de les persones al·lèrgiques. Ací podem observar els nivells mitjans des de 1995 a 2007 a Castelló

Cal conèixer al respecte el terme que utilitzà per primera vegada Meier i que s'implantaria als anys 30: Aerobiologia, per referir-se a la disciplina que s'ocupa de l'estudi dels organismes vius aerotransportats, la seva diversitat, modes de vida, dependència i, al mateix temps, repercussió a l'entorn.

No obtant això Ch. Blackley al 1873 ja realitzava estudis en aquest sentit (Experimental researches on the causes and nature of Catarrhus Aestivus); però seria a la dècada dels anys 40 quan, amb la celebració del Symposium on extramural and intramural aerobiology, aquesta disciplina pren més força i es relaciona amb altres, com ara la Botànica, per la referència al pol·len i espores o la Medicina per la interferència d'aquells amb la salut.

Així també, i en la mateixa línia, tenim la Palinologias, com l'estudi de les espores de les plantes i la seua dispersió i aplicacions.

Per conèixer les diferents plantes al·lergògenes podem visitar la part de la PIA referida a elles.

Destrucció a tota costa-Greenpeace

2009-07-09T10:28:00.014+02:00

Gre enpeace presenta el seu 9è informe anual sobre l’estat de les costes, “Destrucció a tota costa”, on s’analitzen l’estat de 233 espais litorals protegits, repartits en els més de 8.000 quilòmetres de litoral i posant de manifest que ni tan sols els Espais Naturals Protegits (ENP) de la costa, suposadament emparats per la legislació, s’alliberen de la destrucció del litoral, degut sobretot (120 d’ells) a algun tipus d'amenaça per urbanisme, infraestructures o contaminació.
Les xifres de l'informe constaten com el desenvolupament immobiliari ha consumit ingents quantitats de recursos naturals insubstituïbles, acorralant el poc territori verge que queda en el litoral.

Per a Greenpeace “Estat i comunitats autònomes són responsables d'un desenvolupament urbanístic depredador, qualificat pel banc d'Espanya com “economia suïcida”. Els casos de corrupció urbanística segueixen sent una constant en la pràctica totalitat de les comunitats autònomes costaneres”.

Les dades al País Valencià continuen essent esgarrifadors, ja que el 58% del litoral valencià és urbà o urbanitzable, la qual cosa es tradueix en que, dels 534,8 quilòmetres de costa, 111, el 20,8% consten com a algun tipus de figura de protecció autonòmica i/o estatal, però es tracta de
simples “parcs de paper” ja que aquestes figures no són més que declaracions formals per part de la Generalitat que consten en uns mapes i uns documents, però que, en la realitat, es carreguen de nombroses afeccions amenatzadores de la conservació d’aquests espais.
Fins i tot la Comissió Europea ha denunciat, davant el Tribunal de Justícia Europeu, la Generallitat pels continuats incompliments de les directives 1993/37/CEE (contractes públics d’obres) i la 2004/18/CEE (adjudicacions de contractes públics d’obres i serveis).
Del total d’irregularitats urbanístiques en els tribunals al llarg del període 2008-2009 i segons l’informe, 27 actuacions corresponen a Alacant, 9 a Castelló i 10 a València.
Els de Castelló corresponen als diferents PAIS de:

PAI Sant Jordi Golf de Benicàssim
PAI Torre d’Onda, PAI Llombai-Monges i el punt 18 del PGOU de Borriana
PAI Mestrets i modificació del PGOU de Castelló
PAI Balcaire a Moncofa
Construcció de més de 300 habitatges a Peníscola
PAI la Foia de Vilafamés

Així mateix la fiscalia del Medi Ambient té oberts 120 expedients, entre el qual destaca Xiva amb 59 expedients i Llíria amb 33.
Pel que fa a la destrucció de reserves destaquem a les comarques de Castelló:

La Marjal de Peníscola (Lloc d’importància comunitària)
La Serra d’Irta (Parc Natural i lloc d’Importància comunitària)
El Prat de Cabanes-Torreblanca (Marina d’Or) (Parc Natural, Humeral d’Importància Internacional, Lloc d’importància comunitària)
La costa Orpesa-Benicàssim (Lloc d’importància comunitària)
Desembocadura del riu Millars (Catàleg de Zones Humides del País Valencià, Paisatge Protegit, Zona d’Especial Protecció per a les Aus)
Marjal de Nules (Paratge Natural, Catàleg de Zones Humides del País Valencià i Lloc d’Importància Comunitària)
Alguers de Borriana-Nules-Moncofa (Lloc d’importància comunitària)
Marjal d’Almenara (Lloc d’importància comunitària, Catàleg de Zones Humides del País Valencià i Microreserva de flora)

Si el comparem amb l’informe anterior, poc o res ha canviat a la nostra comunitat.

Es publica el mapa topogràfic més complet

2009-07-01T13:56:00.011+02:00

El, fins ara, mapa topogràfic més complet elaborat en el Shuttle Radar Topography Mission pel transbordador 'Endeavour' de la NASA al febrer de 2000, i que cobria un 80% de la superfície terrestre ja ha estat substituït per un de més perfecionat i que cobreix, amb 1,3 milions d'imatges amb tecnologia Aster (Advanced Spaceborne Thermal Emission and Reflection Radiometerpresses) des del satèl·lit "Terra" llançat el desembre de 1999 per la NASA com a part del Sistema d'Observació de la Terra (EOS), el 99% de la superfície terrestre, entre els 83 graus de latitud nord i els 83 graus sud. Cada punto de mesura en altitut de les dades noves és de 30 metres de separació, i que podrà ser descarregat de forma gratuïta en internet.

El projecte s'ha degut a la col·laboració entre la NASA i el Ministeri d'Economia, Comerç i Indústria (meti) japonès que anunciaren el llançament de la ASTER Mundial Model Digital d'Elevació (GDEM) el passat 29 de juny de 2009.

ASTER s'està utilitzant per obtenir mapes detallats de temperatura de la superfície de la terra, la reflectància i elevació, i EOS forma part de la Missió Ciència
l'objectiu d'observar i comprendre el model el sistema de la Terra
per descobrir la manera com està canviant i poder predir millor aquests canvis i les seues conseqüències per la vida a la Terra. Així mateix permetrà millorar l'estudi de terratrèmols, inundacions, volcans, seguretat en els vols, i fins a ajudarà en la construcció de ciutats; podrà ajudar a controlar els moviments de glaceres, planejar reforestació i conservació del sòl, ajudar a crear simuladors de vol més realistes o localitzar diferents enclavaments amb objectius específics.

Ací podem veure una mostra del Death Valley de California o les glaceres de l'Himalaia a Bhutan:

Click sobre la imatge per a veure la galeria.

VI Jornades Fòrum Novadors

2009-07-01T12:38:00.019+02:00

Comencen demà, a la Universitat Jaume I de la nostra ciutat, les VI Jornades Fòrum Novadors, on, sota el lema "On es TIC" i entre els dies 2 i 3 de juliol, es podrà reflexionar i debatre sobre l'ús de les TICs a les nostres aules. Idees i experiències innovadores en l’àmbit de les noves tecnologies aplicades l’educació es trobaran al llarg d'aquestes jornades a base conferències, debats, demostracions, comunicacions ...

Observant el programa es fa difícil destacar una o més experiències ja que totes elles seran d'allò més interessants. Si més no podem destacar la presentació de la nostra xarxa social: BioGeo, el dia 2 entre les 12 i les 14 a l'aula 3.

Dolors Reig o Fernando Garcia Paez són una mostra dels conferenciants que ens parlaran sobre "construint entres tots la xarxa semàntica" i "Perruquers vs estilistes", respectivament.

VALORACIÓ DE LES JORNADES (4-JULIOL-2009)

Les jornades has resultat tot un èxit d'assistència i d'organització. Resulta difícil destacar alguna exposició d'entre totes les presentades.

Aquesta és la presentació de Dolors sobre la web semàntica i la pàgina web de Fernando i les fotos de les jornades:

Click sobre cada icona per a veure'ls.

Prometen dos dies prou carregats de noves i distretes experiències.
Adjuntem diferents presentacions dels companys i companyes de l'IES Politècnic

Click sobre cada icona per a veure'ls.

L'Arna de la cera

2009-06-26T22:17:00.015+02:00

Fa cosa d’un mes, Rosa, alumna de 1r de batxillerat, el pare de la qual es apicultor, ens dugué a classe un quadre d'un rusc, del tipus “Dadant” (Layens o Langsthroth), ruscos en forma de caixes d'abelles amb quadres mòbils i que mostrem a les fotos.

També ens portà un grup d’abelles (Apis mellifera) entre les que podíem diferenciar obreres i abellots.

Així mateix dugué un dels àcars paràsit de les abelles, el “Varroa destructor” que provoca la varroasi; si bé és cert que al principi només era un paràsit habitual de l’abella asiàtica (Apis cerana), però al s.XIX l’Apis mellifera es dugué a l’est de Rússia entrant en contacte amb les asiàtiques i el paràsit passà d'unes a les altres. Els eixams infectats, en traslladar-se, convertiren la varroasi en la principal malaltia que actualment afecta aquests insectes i que s’estén per la major part de les zones apícoles del món (sembla que poc més d’Austràlia estan lliures de l’àcar). També cal dir que Varroa destructor només es pot multiplicar en colònies d'abelles, tot i atacant el cos de l'abella li xuclen l’hemolimfa i la afebleixen, estenent ARN i provocant una deformació de les ales a l'abella, i que pot provocar la mort de tota la colònia d'abelles, això passa normalment de finals de tardor fins el principi de primavera (vegeu un interessant article sobre el seu control biològic).

Ens va vindre molt bé per a comentar la vida de les abelles en diferents cursos, férem observacions .
Fins i tot encara li quedava cera, i aquesta va ser la nostra perdició o benedicció, segons com es mire. El cas és que deixarem el quadre a un racó del laboratori i al cap d’un mes poguérem observar que s’havia cobert, com podem veure a les fotos, d’una gran quantitat de cel•les encotonades i que a l’interior de les quals es feia notori un cert moviment. És clar l’alumnat començà a preguntar-nos si estàvem fent algun nou experiment.

Així que ... a observar i a investigar toca.

Qui no ha sentit parlar mai d’uns insectes capaços de deteriorar la roba dels nostres armaris, o fins i tot aliments ? La “polilla” ens digué algú. Doncs, efectivament, eixa arna de la roba (Tineola bisselliella), o la de les catifes (Trichophaga tapetzella ) o de la farina o tantes altres i que conformen un conjunt d’animals sapròfags, que es nodreixen dels residus d’altres organismes, que en ocasions s'aprofiten d'aliments orgànics atresorats per les persones, convertint-se de vegades en plagues, aquells que en les cadenes tròfiques tanca el cicle dels nutrients, la teníem a casa nostra.
Es tractava de l’arna de la cera, pertanyent a la família Pyralidae, on es diferencien dues espècies:

L’Acrhoia grisella o arna menuda, d’uns 10 mm (de vegades pot arribar als 23 mm)
La Galleria mellonella o arna gran, les femelles de la qual són papallones (lepidòpters) d’hàbits nocturns, de color gris i amb una longitud entre 8 i 17 mm i entre 14 i 38 mm de punta a punta de les ales.

Observant la colònia enorme de capolls vam poder veure larves de diferents edats, crisàlides ...
Ha estat una experiència molt engrescadora.

Visitem la Serra d'Espadà

2009-05-26T21:57:00.004+02:00

Amb l’alumnat de 4t de l’ESO i 1r. de batxillerat hem fet la ruta de les suredes de la Serra d’Espadà, tot just al sud de les comarques castellonenques, entre l’Alt Millars, l’Alt Palància i la Plana Baixa.

Mostra Serra Espadà en un mapa més gran
Muntanyes altes, boscos, valls i barrancs es mesclaven entre el recorregut banyat per nombroses cascades, tolls i riberes plenes de vegetació.
Una primera parada ha estat l’ermita de Santa Cristina a 2 km d’Artana on s’ha esmorzat entre oliveres del terreny i foranies.
La segona parada ha estat el centre la fabrica de suro on es tracta aquest element que des de ben antic ha estat utilitzat com a aïllant tèrmic i acústic, arts de pesca i, en aquesta ocasió, per a la fabricació de taps. Cal destacar que, en aquest cas, la separació de la corfa del tronc no danya a l’arbre, el qual en 8-11 anys tornarà a desenvolupar una de nova, convertint-se en un important recurs renovable; l’energia utilitzada en la fàbrica són els propis residus obtinguts en la fabricació.
Ja dins d’Eslida hem visitat en centre d’intervenció on es mostren les activitats socioeconòmiques de la zona, oli, mineria, apicultura, l’antic, com el comerç de la neu en les “neveres” es barreja amb la nova de la mel, vi i altres.
Una vegada en la població d’Aín, hem fet una xicoteta visita pels seus encantadors i cuidats carrers, engalanats de flors.
A partir d’ací ens hem endinsat a l’interior d’un verd i frondós bosc on l’aigua ha estat sempre present al llarg del nostre recorregut i hem pogut observar alguna canalització àrab que encara es conserva en molt bon estat.
Sobre un sòl de rodé i entre sureres i pinastres de gran valor ecològic i paisatgístic, hem fet un recorregut, no massa llarg, però intens.
L’arç alb, els brucs, les estepes, blanques i negres, el matapoll, falgueres i molses conformen el sotabosc de les zones més ombriues.
En la zona més humida els joncs i les canyes destaquen sobre qualsevol altres. L’esbarzer s’enfila entre els troncs dels xops i els salzes.
El romer i el timó, junt a l’argilaga i l’heura, atreien les abelles.
Finalment hem baixat cap a l’horta on les cireres eren tota una temptació de la nostra marxa, fins arribar a la font de st. Ambrossi on hem dinat.
De tornada al poble i després de refrescar-nos al bar de la plaça hem tornat a l’institut.

Amfibis i rèptils europeus en perill d'extinció

2009-05-26T19:47:00.001+02:00

Les primeres Llistes Roges Europees, sobre amfibis i rèptils, de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ens alerten del perill d'extinció del 23% i el 21% d'aquests animals respectivament.
En aquestes Llistes es troben l'estat de conservació d'unes 6.000 espècies entre les quals es troben mamífers, papallones i plantes vasculares.
Les amenaces venen classificades com:

«en perill crític d'extinció», risc extremadament alt d'extinció en estat salvatge
«en perill», risc molt elevat d'extinció en estat salvatge o
«vulnerable», alt risc d'extinció en estat salvatge.

Les dades més recents indiquen més de la meitat dels amfibis europeu (59 %) i un 42 % del rèptils a Europa estan en una situació de risc encara major que els mamífers i les aus.
Experts europeus consideren que els factors causants d'aquesta situació pot trobarse en els efectes antròpics destructius, el canvi climàtic, la contaminació i la presència d'espècies invasores.
Entre els animals afectats està la granota cerigensis (Pelophylax cerigensis) de Grècia i el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) d'Espanya, considerades en perill crític d'extinció. Cinc espècies més, entre elles el gripau de ventre groc dels Apenins (Bombina pachypus) d'Itàlia, estan en perill. Finalment, onze, entre les quals s'inclou el ferreret (Alytes muletensis) un anur endèmic balear, estan classificades com espècies vulnerables. Sis espècies de rèptils, entre elles la sargantana de les illes Eolias (Podarcis raffonei), s'han classificat com espècies en perill crític d'extinció, mentre que altres onze espècies es consideren espècies en perill (com el Hierophis cypriensis) i altres deu es cataloguen com espècies vulnerables (per exemple la víbora hocicuda o Vipera latastei de la zona suroccidental d'Europa).
La Unió Europea s'ha compromès a posar fi a la pèrdua de biodiversitat per a 2010. Per a això compte amb un Pla d'Acció sobre Biodiversitat en el qual es detallen accions prioritàries i s'estableixen les responsabilitats dels Estats membres i les institucions en relació a cada acció.

Ens ataca la "grip porcina"

2009-04-28T14:49:00.015+02:00

Casualment m'ha pillat la propagació porcina amb el tema de la "salut i malaltia" de 3r d'ESO i que millor motivació que un tema d'actualitat per a iniciar el debat.
En principi s'ha cercat informació en la premsa:
"El País"

Sanitat confirma un segon cas de grip porcina ...
Sis països confirmen casos de grip porcina ...
El virus que vingué del porc ...
El fantasma de la grip espanyola ...

És especialment interesant l'esquema que aquest diari inclou en un dels seus articles:

També ens ofereixen la situació, al moment de com va evolucionant la propagació.
I no ho és menys el mapa que publica el diari "El Mundo" utilitzant un recurs que referencie en el post: "Les possibilitats del Google-maps"
Però què és la grip procina? Qui la causa?
Doncs bé!, molt breument, podem dir que es tracta d'una malaltia infecciosa causada pel virus de la influenza H1N1 tipus A, aïllat per primera vegada en un porc l'any 1930. Cal recorda que cada any n'hi ha una vacuna específica per al virus gripal degur a la facultat de mutar que té, doncs l'H1N1, no se'n va de la família i canvia de manera constant, havent, en l'actualitat, quatre subtipus principals del virus de la "influenza tipus A" aïllats de porcs: H1N1, H1N2, H3N2 i H3N1.

Encara que, en general, no és massa normal que aquest virus infecte l'ésser humà, han ocorregut casos esporàdics d'infeccions de influenza porcina sobretot en aquelles persones que han estat en contacte amb porcs de forma ocupacional, es a dir, que tenen exposició directa als porcs i, fins i tot, persones que han contagiat el virus d'uns a uns altres, així en 1988, un presumpte brot infecciós d'influenza en porcs en Wisconsin va causar múltiples infeccions en éssers humans i, encara que no va ocórrer un brot en la comunitat, es van identificar anticossos que van comprovar la transmissió del virus d'un pacient a personal d'atenció mèdica que havien tingut contacte proper amb ell, així mateix de desembre del 2005 a febrer del 2009 s'han reportat 12 casos d'infeccions per aquest virus en persones.
Realment es pensa que aquest brot de grip H1N1 en les persones, aparentment no és provocat realment per un virus de grip porcina, sinò per un nou cep de virus de grip A H1N1 que conté material genètic combinat provinent d'un cep de virus de grip humana, un cep de virus de grip aviaria, i dos ceps separades de virus de grip porcina, que hauria patit una mutació, donant un salt entre espècies dels porcs als humans, i contagiant-se de persona a persona, per això els seus orígens són desconeguts i l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) informa que aquest cep no ha estat aïllat, directament de porcs.

Així, el passat 18 de març es detecta a Mèxic un brot que es fa públic el dia 22 d'abril que afecta 3 àrees mexicanes: Districte Federal, Estat de Mèxic i Estat de San Luis Potosí i al EEUU a l'estats de Texas i Califòrnia, i que ataca una població jove i sana. El 27 d'abril de 2009, el nou cep va ser confirmada a Canadà, Espanya i Regne Unit, a més de sospites en moltes altres nacions, la qual cosa impulsa a l'OMS a elevar el seu nivell d'alerta pandèmica basats en que es tracta:

Nou cep. El virus és un nou cep de grip, per a la qual les poblacions humanes no han estat vacunades o no estan immunitzats de forma natural.
Transmissió entre humans. El virus es transmet d'humà a humà. Les investigacions realitzades en pacients infectats van indicar que no van tenir contacte directe amb porcs, com una granja o fires agrícoles.
Virulència. Per raons encara desconegudes, tots els morts fins al 29 d'abril eren mexicans, inclòs el xiquet que va ser dut A EEUU per al seu tractament. Más encara, és a Mèxic principalment on les morts produïdes a causa de la malaltia han estat entre joves i adults sans. Altres ceps de influenza reprodueixen els símptomes més greus entre xiquets menuts, ancians, i aquells amb sistemes immunes afeblits. No obstant això, el CDC va assenyalar que els símptomes mostrats per la grip porcina són molt similars als provocats per una grip normal.
Manca de dades. Actualment es desconeixen altres factors determinants (com les taxes i patrons de transmissió i l'eficàcia dels tractaments actuals de la grip). Combinats amb la imprevisibilitat innata dels ceps de la grip, dificulten l'elaboració de previsions fiables

Els virus de la influenza es poden transmetre directament dels porcs a les persones i de les persones als porcs.
Es transmet amb molta facilitat entre éssers humans, a causa d'una habilitat atribuïda a una mutació encara per identificar, i ho fa a través de la saliva, per via aèria, pel contacte estret entre mucoses o mitjançant la transmissió mà-boca a causa de mans infectades i, després, dur-se-les a la boca o el nas. Aquest cep causa, en la majoria dels casos, només símptomes lleus, i les persones infectades es recuperen satisfactòriament sense necessitat d'atenció mèdica o l'ús de medicaments antivirals. Els símptomes en éssers humans inclouen: augment de secreció nasal, tos, mal de coll, febre alta, malestar general, pèrdua de l'apetit, dolor en les articulacions, vòmits, diarrea i, en casos de dolenta evolució, desorientació, pèrdua de la consciència i, ocasionalment, la mort.
Per a reflexionar:

Com serà de greu la nova grip?
Per què mata la grip?
N'hi haurà vacuna?
Per què és diferent aquest virus?
Esquema sobre la transmissió
Anatomia del virus
Grip A
Neix un filla d'una malalta de grip
Primera víctima mortal de l'N1H1
Mor una jove de 20 anys per la grip
Informe metge de Dalila

Blocs Finalistes Edublogs 09

2009-04-20T21:37:00.000+02:00

De nou l'associació espiral ha tingut a be considerar aquest bloc com finalista del III Premi Espiral Edublogs 09 d'Educació i Tecnologia.
Enhorabona a la resta de companyes i companys que en la nostra parcel·la, en la nostra àrea, fan, fem el possible per a anar a més, entre ells cal felicitar a "Repàs de Biologia i Geologia" de l'IES Bovalar i a Juana Mª Serrano de l'IES Vega del Guadaleta pels seus blocs: "Biologia y Geologia de Bachillerato" i "Biologia y Geologia de Secundaria".

Una vegada més, torna a ser gratificant veure, d'alguna manera, el reconeixement de part de la tasca diària que cadascú/una de nosaltres dediquem a aquest món alhora agradable i complicat, com és el de l'educació.

Hort urbà en el terrat o a l'aula

2009-04-19T22:06:00.011+02:00

En aquest vídeo "Ecologistes en Acció de Las Palmas G.C." ens expliquen com es pot muntar un hort urbà en el terrat d'una casa, o en el centre escolar, per poder, no només veure el desenvolupament de les plantes, sinò que, a més a més, podem obtenir una producció d'hortalisses ecològiques. Ho he trobat una potent eina educativa i d'oci amb la qual aprendrem, nosaltres i el nostre alumnat, multitud de coses relacionades amb els cicles de la matèria orgànica, l'agricultura ecològica i el medi ambient.

L’Ichthyostega o l’Acanthostega

2009-04-17T12:18:00.012+02:00

Quin dels dos, l’Ichthyostega o l’Acanthostega, fou el primer tetràpode capaç de passar de l’aigua a la terra?

Fins ara tot semblava visualitzar com guanyador l’Acanthostega gunnari, un cordat tetràpode del devonià (365 milions d’anys)

La revista Science (17 Abril 2009: Vol. 324. no. 5925, pp. 364 – 367) informa de les conclusions d’una investigació, dirigida per Viviane Callier de la “University Museum of Zoology Cambridge”, on s’identifica l’Ichthyostega watsoni, així mateix, cordat tetràpode del devonià.

L’equip de Callier va analitzar restes fòssils, trobats a Groenlàndia, d’ambdós gèneres, adonant-se que la posició de l’húmer de la pota davantera dels Ichthyostega variava gradualment a la maduració de l’individu, de manera que, mentre, en la etapa més jove de la seua vida el procés pectoral està situat més cap al centre de l’húmer, com en els peixos primitius, però en la seua etapa adulta, aquest es desplaça cap a la vora anterior de l’ós, com ho tenen els Acanthostega al llarg de tota la seua vida.

Segons això i en base als mecanismes d’heterocronia i d’heterotopia d’Ernst Haeckel seria l’Ichthyostega el primer tetràpode capacitat per eixir de l’ambient aquàtic.

La genètica informa que l’endogàmia fou mortal per als Habsburgs

2009-04-16T11:00:00.006+02:00

L’aportació de la ciència a la major comprensió i interpretació de la historia és inqüestionable; i seguint allò de “per a mostra un botó” acabe de llegir en “PLoS ONE”, els resultats d’una interessant investigació duta per Gonzalo Álvarez i Francisco Ceballos C. del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Santiago de Compostela i Celsa Quinteiro de la Fundació Pública Gallega de Medicina Genòmica de l’Hospital Clínic Universitari, també de Santiago de Compostela.
En ella, i en base a estudis genètics, es conclou que l’extinció dels Habsburg espanyols (Casa d’Austria que regnà des de 1516 –Felip I– fins 1700) amb el rei Carles II fou deguda als continus matrimonis consanguinis amb la fi de mantenir el seu patrimoni en les seves pròpies mans.
Com es pot observar en el quadre adjunt l’endogamia entre els Habsburgs espanyols va ser notable, un 81,8% dels matrimonis es van contraure entre membre de tercer grau. Així Carles II seria el resultat d’un important homozigotisme (amb al•lels recessius) degut a l’endogàmia, la qual seria, així mateix, el motiu d’un percentatge alt de mortaldat de nens nascuts entre el regnat de Felip I i el de Carles II (29,4% abans d’1 any de vida i el 50% abans dels 10)
Malgrat tot no es podia demostrar, amb aquestes dades que la discapacitat física i mental sofert pel rei Carles II van ser causades per l'expressió de al•lels recessius perjudicials heretats d'avantpassats comuns, ja que la causa podia ser deguda a factors ambientals, menys encara si tenim en compte que la consanguinitat és prou alta en grans poblacions humanes d'Àsia i Àfrica, sobreto a Pondicherry, en l’Índia meridional (54,9%) i al Pakistan (77,1%).
D’ací la importància de la investigació basada en les dades de 3000 persones de 16 generacions de pares i fills per a comprovar la informació genealògica de la dinastia dels Austria en base al càlcul del coeficient de consanguinitat, referit a la probabilitat que un individu rep en un determinat lloc dos gens idèntics per descendència, a causa de l'ascendència comuna entre els seus pares.
La investigació mostra com el coeficient dels Habsburg espanyols van augmentar fortament al llarg de generacions a partir de 0,0025 de Felip I a 0,254 per a Carles II. Potser aquest coeficient podria explicar l'aparició simultània en Carles II de dos trastorns genètics diferents: la suma de la deficiència de l'hormona pituïtària i acidosi tubular renal distal, determinat pels al•lels recessius dissociats en dos loci, a més de la majoria de les malalties complexes del perfil d’aquest rei, inclosa la seva infertilitat, que en última instància va conduir a l'extinció de la dinastia.

Un peix de fantasia

2009-04-11T12:41:00.004+02:00

Fa uns dies comentaven al departament sobre un peix que seria més típic de trobar en el bloc del company Carlos per la seua fisonomia.
Es tracta de l'"ulls de barril" (Micropinna cicrostoma), un peix d'ulls tubulars i cap transparent, estructura que ja va ser descrita l'any 1939, atribuint eixa morfologia característica dels ulls a la necessitat de recollir la llum, ja que habita en les profunditats de les aigües de l'Atlàntic, el Pacífic i l'Índic (de 600 a 800 m sota la superfície).
Han estat els investigadors del Monterey Bay Aquarium Research Institute qui ens han mostrat la fisiologia i la morfologia del peix.
Si observem la foto sembla qu té un ulls frontals que li donen eixe aspecte graciós, però realment aquests orificis són els orificis nassals, ja que els ulls són telescopis i sobresurten del crani, i estan protegits per un teixit transparent, els quals apunten cap amunt per tal de poder descobrir les siluetes de les seves preses.
ulls reals sinó que són els òrgans olfactius anàlegs als orificis nasals, els seus ulls reals (”telescòpics”) sobresurten del crani, i estan protegits per un teixit transparent, els quals apunten cap amunt per tal de poder descobrir les siluetes de les seves preses. Com deien, aquest ulls, d'un color verd brillant, són extremadament sensibles a la llum que poden girar dins el cap, i estan envoltats per un sistema transparent, ple de líquid protector que cobreix la part superior, i a manera de telescopi, llançar-los per a cercar l'aliment.
Una altra de les seues caracterísiques són les aletes, grans i planes, que els permeten romandre gairebé immòbil a l'aigua, i per maniobrar amb gran precisió; d'antra banda la seva boca menuda suggereixen que pot ser molt precisa i selectiva en la captura de preses xicotestes; per contra el seu sistema digestiu és molt gran, la qual cosa suggereix que es pot menjar una varietat de animals menuts de deriva.

Moviments sísmics a Itàlia

2009-04-08T22:09:00.002+02:00

Els mitjans de comunicació s'han fet ressò dels moviments sísmics patits aquests dies per Itàlia. No és per a menys degut a la magnitud del mateix.També els nostres companys han dit la seua, per això us invite a visitar: "Tragèdia Italiana" de l'IES Bovalar, amb un video de "com es produeixen els terratrèmols", "Itàlia es mou" de l'IES Broch o, dins de les activitats per a l'aula: "animacions en sismologia"; tots dos amb una informació completa i enllaços interessants que la completen.

I és que Itàlia, descansa sobre un entramat de plaques geològiques que la col·loquen en un risc sísmic constant, en aquest cas ha estat degut, molt possiblement a una fractura extensiva de l'escorça terrestre. En la zona convergeixen, com molt be ens assenyalen Ignaci i Pilar, dues grans plaques: la tectònica eurasiática i l'africana, en desplaçar-se fan que de altres microplaques de centenars de quilòmetres de llarg també es desplacen permanentment provocant la fractura o falla de l'escorça terrestre, alhora que s'allibera una gran quantitat d'energia en forma d'ones, que són les que fan tremolar a la Terra, per això la sismicitat no és tan concentrada.

El desplaçament d'aquestes plaques és d'uns 9 mil·límetres per any al llarg dels Apenins, (si, per exemple, considerem que la placa del Pacífic es mou a 2 mil·límetres per any, la diferència és prou gran). Malgrat que la magnitud ha estat en 6,3 en l'escala de Richter, pot ser haja estat en la superficialitat del sisme la causant de les grans quantitats de pèrdues humanes i materials. En poc de temps els instruments ja havien detectat dos terratrèmols, un de magnitud 4,6 en el nord d'Itàlia, a uns 55 quilòmetres de la ciutat de Bolonya, i un altre de magnitud 4 al centre de la península. Unes 48 hores més tard es produiria el sisme més fort, que acabem d'esmentar i tot seguit es van succeir durant tot el dia rèpliques d'intensitat variada (entre 4,3 i 4,8).

El diari "El País" ofereix una infografia molt didàctica sobre la producció d'un terratrèmol:

Els albins africans

2009-04-08T20:27:00.001+02:00

Només la insensibilitat de les persones pot fer, que davant l’arribada d’una nova patera a les costes del país que siga, provoque desinterès per la freqüència que aquests esdeveniments es venen produint.

Malgrat tot, cadascuna d’aquestes pateres, no sols porten al seu interior persones, darrere de cadascuna d’elles n’hi ha una vida humana amb una, de vegades més de una, història trista acompanyada de pobresa, penúries, desemparaments ... diguem-li com vulguem, digueu-li com vulgueu.

Una d’aquestes històries fa referència a una situació peculiar, potser totes ho siguen, d’una d’aquestes persones que arribaria fa uns dies a la platja de la “Tejita” en Tenerife junt a d’altres 60, tots i totes amb problemes seriosos d’hipotèrmia.

Cal fer un incís per a explicar què és això de la hipotèrmia: “Com bé sabem el nostre cos reacciona davant de determinades condicions adverses de maneres ben diferents, en aquest cas es tracta de reaccionar front a una situació patida per romandre de manera prolongada envoltat d’aigua freda. El cos humà, com la resta de cossos de sang calenta, quan la temperatura del medi varia, s’ha adaptar a aquest canvi, per exemple activant els vasos sanguinis que tenim a prop de la pell per evitar que s’escape la calor per ella i mantenir el cos calent. Si el sistema falla es poden produir calfreds per tenir calor a través de l’acció muscular. Però aquest mecanisme pot també fallar i el cos sencer comença a refredar-se produint-se la hipotèrmia que pot finalitzar amb la mort si no se’n eix de la situació adversa”

Després d’aquesta explicació en centrarem en Moszy, un d’eixos 60 immigrants que arribaren a Tejita el passat dia 29 de març. Tots ells, totes elles venien a la recerca d’un món millor, d’una vida que podia superar les penalitats del seu país de procedència. No era aquest el motiu de Moszy, o pot ser també.

Els cas és que la genètica li havia jugat una mala passada al nostre protagonista. Tornem a eixa maquinària, diuen que quasi perfecta, que és el nostre cos i ens trobem amb un pigment, la melanina, que n’hi ha en el protoplasma dels vertebrats i que li dóna la coloració a la pell, al pèl o a la coroides dels ulls. Un conjunt d’adversitats congènites recessives (això vol dir que per a inhabilitar les funcions cel•lulars característiques de la pigmentació, els dos progenitors han de ser albins, per a assegurar la transmissió anòmala del gen, o be amb possibilitats del mateix efecte, però no segur, si un dels dos és albí i l’altre portador, o tots dos portadors) provoca que el cos no produïsca el pigment, o ho faça en quantitats molt reduïdes, provocant l’albinisme, amb símptomes i manifestacions diferents, que poden afectar a la pell, al pèl i als ulls, albinisme oculocutani, o que se centre fonamentalment en els ulls, albinisme ocular.

La freqüència d’aquesta mutació present en el gen de la tirosinasa ve a ser d’1/17.000, provocant en elles desprotecció front a les radiacions solars, la qual cosa possibilita una gran propensió a cremar-se amb facilitat sota l’exposició solar, a més manquen de pigment als melanòcits de l’iris provocant possibles mancances en l’agudesa visual, fotofòbia, reducció en la visió nocturna, visió estereoscòpica limitada, nistagme ...

Per si això no fos suficient Moszy és un albí africà, per això, es considerat un mal auguri o un factor de bona sort, ja que, una vegada morts són una font de riquesa, utilitzant cada part del seu cos per a rituals de bruixeria: amb alguns òrgans s'elabora muti, (en les zones properes al llac de Tanganyika ve a ser “medicina tradicional” o natural) per a la bona fortuna, els dits serveixen com amulets i per una cama pot arribar a pagar-se fins a prop de dues mil euros. En línies generals són repudiats i expulsats dels seus clans, així, a Tanzània, cada any són assassinats entre 60 i 70 d'ells en diferents rituals.

Si et pica, Grata't!

2009-04-07T18:27:00.000+02:00

En alguna ocasió, en més d'una, hem pogut comprovar la satisfacció que suposa gratar-se per a alleujar la picor; es tracta, aquesta acció, d'un mecanisme local o prové del cervell?

Ara per ara no se sap ben be, però podem llegir en un article del darrer número de "Natura Neuroscience" que "gratar-se alleuja la picor perquè 'apaga' unes neurones".

Es tracta d'una investigació, dirigida per Glenn J. Giesler, de la Universitat de Minnesota, en la qual es mostra com al gratar-se decreix l'activitat en unes neurones determinades de la medul·la espinal, però només produïda quan realment existeix una irritació prèvia i no durant l'activitat espontània o de l'activitat evocada per un estímul dolorós; aleshores, només en aquest cas, al gratar-se, s'apaguen relativament les neurones causants de la transmissió al cervell de la sensació de picor. La investigació, però, no arriba a descobrir els mecanismes de l'alleugeriment de la picor pel gratat, però sí, la importància, al menys en humans i primats, del tracte espinotalàmic (STT) per a la sensació de picor, i que les neurones en aquest tram s'activen quan s'apliquen en la pell substàncies que produeixen picor, com la histamina.

Les gràfiques mostren l'activació de neurones degudes a la histamina del tracte espinotalàmic del camp receptor cutani.

Pesca d'arrosegament=Destrucció

2009-03-26T13:28:00.001+01:00

Seguint amb el problema esmentat en anteriors posts de la sobreexplotació pesquera, o de la pesca artesanal, ara fa unes hores s'inaugurava, a Concepció (Xile) la Fira Internacional Pesca Sud, on un equip d'activistes de Greenpeace-Xile han desplegat un llenç amb el missatge “Pesca d'Arrossegament = Destrucció” exigint a l'Associació d'Industrials Pesquers, ASIPES, una moratòria a la pesca d'arrossegament fins que es compte amb les mesures necessàries per a acabar amb la pesca incidental i el descarte d'espècies realitzat per aquest mètode de pesca, ja denunciat per part de l'organització ecologista.

Malauradament, l'acció per part de les Forces Especials de Carabiners va entrebancar la manifestació pacífica duent-se detinguts a 19 d'aquests activistes.

Segons dades lliurades per Greenpeace Xile, un dels impactes de la pesca d'arrossegament és el col·lapse de la pesca del lluç comú (Merluccius hubbsi) la crisi de la qual es veu reflectida en la disminució de la seua biomassa en més del 70% des de l'any 2003 al 2008 i l'estoc actual del qual està compost en un 90% per juvenils que no tenen la capacitat reproduir-se.

Un any més al Barranc dels Horts

2009-03-25T21:38:00.006+01:00

Com cada any hem anat, amb l'alumnat de 4t de l'ESO, a fer un recorregut pel "Barranc dels Horts" al municipi d'ARES, en la comarca de l’Alt Maestrat, a molt prop de Benassal i d'Albocàsser i que és propietat de la Fundació Bancaixa, la qual s'encarrega de la seua cura i vigilància des de la seua adquisició al 1993.

Aquest espai natural conserva una formació de roures valencians (Quercus faginia) i carrasques (Quercus rotundifolia)de gran valor per la monumentalitat del bosc i l'edat d'alguns dels exemplars.

En el recorregut partim des de la carretera que va paral·lela a la rambla carbonera a uns 700m sobre el nivell de la mar fins a prop dels 1000m.

Junt a la flora, podem veure materials propis del cretaci com ara margues, argiles i calcàries que en erosionar-se originen relleus abruptes amb pendents fortes. La impermeabilitat d'alguns estrats permeten l'aflorament d'aquïfers com és el cas de la "Font de l'Esmunyida", l'"Ullalet del barranc" i la Font del Barranc dels Horts".

Mostra barranc dels horts en un mapa més gran
Com a novetat de fauna destaquem l'observació de voltors, escurçons i cabres monteses.

Entre la flora destacable, a banda dels arbres esmentats i que és l'objectiu més atractiu hem observat diferents arbusts, com ara l'arç blanc (Crataegus monogyna) amb unes fulles incipients molt verdes i brillants, però encara molt menudes, possiblement en un mes començaran a veure's millor i també la seua flor blanca; l'aranyoner (Prunus spinosa) també sense fulles ni fruits i en el mateix estat hem pogut veure el roser bord (Rosa ssp.); tanmateix l'argilaga (Ulex parviflorus), el romaní (Rosmarinus officinalis) i el coscoll (Quercus cocciferea) podien ser contemplades per la seua abundància de fulles i les dues primeres de flors, fins i tot les abelles revoloteaven pel romani.

També hem pogut experimentar diferents procediments per a calcular tant l'edat, pel seu grossor com l'altura.

Dia mundial de l'aigua

2009-03-22T12:28:00.000+01:00

Avui, darrer dia de les festes de la Magdalena a la nostra ciutat, celebrem el "Dia Mundial de l'Aigua"

L'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el 22 de desembre de 1993 la resolució A/RES/47/193 per la qual el 22 de març de cada any va ser declarat Dia Mundial de l'Aigua, a celebrar-se a partir de 1993, de conformitat amb les recomanacions de la Conferència de la Nacions Unides sobre Medi ambient i Desenvolupament contingudes en el Capítol 18 (Recursos d'Aigua Dolça) de l'Agenda 21. Es va convidar llavors als diferents Estats a consagrar aquest dia, en el marc del context nacional, a la celebració d'activitats concretes com el foment de la consciència publica a través de la producció i difusió de documentals i l'organització de conferències, taules rodones, seminaris i exposicions relacionades amb la conservació i desenvolupament dels recursos hídriccs així com amb la posada en pràctica de les recomanacions de l'Agenda 21.

Enguany es dedica a les 263 conques i llacs transfronterers del món que s'estenen a través del territori de 145 països, i cobreixen quasi la meitat de la superfície terrestre de la Terra i als grans dipòsits d'aigua dolça transiten en silenci per sota de les fronteres en els aqüífers subterranis.

La carpa que detecta la contaminació

2009-03-22T12:01:00.000+01:00

Després de vora 4 anys d'experimentació, la Universitat d'Essex ha permès que la companyia d'enginyeria BMT Group desenvolupe el robot amb forma de carpa capaç de detectar contaminació submarina.
El peix-robot que detectarà els abocaments tòxics serà posat a prova al port de Gijón, en les aigües d'Astúries per a posteriorment introduir-lo en rius i mars de tot arreu.

En el projecte, anomenat "SHOAL" participen sis socis de quatre països europeus i ha estat recolzada pel Setè Programa Marc de la UE Theme 3-ICT amb l'objecte de desenvolupar un mètode d'avantguarda per al seguiment de la contaminació en els ports.

El preu de les carpes, actualment n'hi han 5 models, està sobre els £2.5 milions, uns 21250 € i, com podem observar al video imita el moviment d'un peix real d'un metre i mig.

Està equipat amb sensors químics per a localitzar contaminants potencialment perillosos, com filtracions de vaixells o de canonades subterrànies, i transmetre la informació a terra, en temps real utilitzant tecnologia wi-fi possibilitant la confecció d'un mapa en 3D per poder mostrar on estan els contaminants tot i controlant la contaminació procedent de vaixells, així com altres tipus de contaminants perillosos i contaminants dels oleoductes submarins.

Al no necessitar controls remots, pot navegar de forma independent sense cap interacció humana.

Robot Fish - video powered by Metacafe

El 80% dels estocs pesquers sobreexplotats

2009-03-03T19:01:00.002+01:00

Cada dos anys la l'Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació (FAO) publica un informe (SOFIA) sobre l'estat mundial de la pesca i la aqüicultura, així com de les corresponents qüestions normatives.
Ara s’acaba de presentar el del 2008, segon el qual el 80% dels estocs pesquers de tot el món estan sobreexplotats, esgotats o no admeten cap expansió de l'activitat pesquera, la qual cosa afecta a tot l'ecosistema en general, però en particular als grans predadors, l'alimentació dels quals depèn d'espècies com ara les anxoves (Engraulis encrasicholus) o els verats (Scomber scombrus) les captures de les quals s'han multiplicat per quatre des dels anys cinquanta. L’informe assegura que deu espècies conformen el 30 per cent del total de captures mundials, i els seus estocs, igualment es "troben sobrexplotats o plenament explotats”.

En Europa, un clar exemple de la pressió pesquera exercida sobre aquestes espècies és el cas de l'anxova en el Cantàbric, la sobrepesca de la qual es va col·lapsar, ara fa quatre anys.

L’organització internacional “Ocean”, que treballa per a protegir i recuperar els oceans del món, en el seu informe: “Oceans famolencs: Què ocorre quan desapareixen les preses?” afirma que la pesca d’aquests animals afecten a la cadena tròfica al deixar els grans predadors sense aliment. En un principi, com diu aquesta organització, l'augment de les captures es va deure a "la necessitat de proteïna barata per a l'alimentació humana", però en l'actualitat un terç de les captures es destina a "l'elaboració d'olis i farines de peix per a aqüicultura d'espècies carnívores, com el salmó (Salmo salar, en L’atlàntic o els generes Oncorhychus o Coregonus segons siga el del Pacífic o el dels llacs centreeuropeus, respectivament) o la tonyina roja (Thunnus thynnus) " utilitzant-se la resta per a alimentar bestiar, fabricar productes farmacèutics i pinso per a mascotes”.

L’informe SOFIA 2006 ja assenyalava que la “anchoveta peruana” , que pertany a la família dels Clupeids, i al génere Engraulius, constituia un aliment per a gran nombre d'espècies, essent l'espècie més capturada en el món amb 10,7 milions de tones i els seus dos estocs principals es trobaven en situació de màxima explotació i sobreexplotació, respectivament.

El parany és una pràctica il·legal

2009-03-01T15:26:00.000+01:00

La Legislació Europea en general, i la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat prohibeixen la pràctica de caça denominada "PARANY", que utilitza qualsevol tipus de lligadura (cola) per a la captura d'aus. Per si algú encara dubte de l'explicitat d'aquesta legislació, com és el cas d'APAVAL, sentència del TSJ, del TUE o del Suprem ho avalen, per ser, a més, massiu i no selectiu (només al País Valencià es calcula que 5.000.000 d'aus poden ser capturades, cada any, amb aquest mètode).

Ara, amb la complicitat desmesurada de la Conselleria, la Diputació de Castelló i alguns dels seus ajuntaments, pretenen emmascarar aquesta pràctica per permetre el seu ús. Cal recordar que fa uns mesos Catalunya ja va fer un intent aprovant un Decret que s'hagué d'anul·lar per pressions europees. L'excusa, una nova lligadura (visc o vesc) selectiva; siga com siga continua essent il·legal.

EUSO 2.009

2009-03-01T11:24:00.001+01:00

Continuen classificats en l'Olimpiada Científica Europea (EUSO-2009), Paula Pérez, Marc Segarra i Ana Torres de l'IES Penyagolosa, en haver obtingut el 1r premi (medalla d'or) en la fase Nacional i classificar-se per a la fase europea que se celebrarà en Múrcia del 25 de Març al 5 d'Abril.

Cal seguir de prop la marxa d'aquests tres! És ben segur que faran un gran paper, com fins ara, a Múrcia.

Una nova nit màgica

2009-02-27T19:29:00.005+01:00

Tornarem a tenir avui una nit màgica; molt semblant a la que observem en aquesta fotografia feta a Austria el desembre passat. (No serà l'únic esdeveniment astrològic de la setmana, visiteu el bloc del BROCH i sabreu per què)

Tenim a la LLUNA en fase creixent i al seu costat a VENUS, tots dos en conjunció, cosa no massa inusual, efectivament, aleshores, què té d'especial?.

La resposta és la brillantor de Venus, també en fase creixent, què, amb una magnitud de -4,6, brillarà 20 vegades més que l'estrella més brillant del cel, SIRIO. Així veurem el planeta com una mitja Lluna.

Però també es podem preguntar per què si Venus te fases, com la Lluna, com pot ser més brillant ara que està en la fase creixent, sabent que la Lluna és més brillant quan està plena?. Un astrofotògraf de Hong Kong cera na animació de Venus, reduint a un segon una successió fotogràfica feta al llarg de 6 mesos amb el resultat següent (piqueu ací per veure l'animació)

Aquesta fase creixent de Venus coincideix amb l'apropament del planeta a la Terra, produint una imatge gran i brillant, tant que es pot veure, fins i tot durant el dia, però molta cura amb això, doncs, degut a l'apropament del Sol, si l'observem amb binoculars o telescopi desprotegits es pot causar dany als ulls. Millor esperem a la posta del Sol.

A gaudir de l'observació

VII Jornades de Geologia.- Castelló

2009-02-18T20:03:00.000+01:00

Aquest cap de setmana hem pogut GAUDIR, en majúscules, al Planetari de Castelló de la VII Jornades de Geologia, en aquesta ocasió dedicades al geòleg i astrònem valencià del segle XIX, José Joaquín Landerer, del qual ens informà Manolo Canseco en la conferència "José Joaquín Landerer, un científic entre dos segles". A més, com no, d'aprofitar l'ocasió per a saludar als companys i companyes d'altres centres.

La conferència inaugural, va estar a càrrec de Jorge Wagensberg, deleitant-nos amb l'ús de la museologia per al tractament de la ciència amb la conferència: "El darwinisme en un museu modern". Amb unes qualitats didàctiques dignes d'imitació va saber aproximar-nos a l'evolució, des de l'origen de la vida, a través d'un museu de ciències, en base a un esquema pedagògic simple però efectiu: estimul-conversació-comunicació. Mitjançant fòssils ens anava narran curiositats que feien força comprensible alló que intentava transmetre. Una de les seues màximes que posava contínuament en pràctica era: "Una bona pregunta fa que la resposta siga pura rutina".

El dissabte començà amb una conferència d'Stafano Enzo (Università di Sassari - Italy) sobre "Difracció de Raigs X i tècniques espectroscòpiques per a l'estudi dels ossos fòssils", un tema no massa divulgatiu, en italià i amb les diapositives en anglés.

Sonia Ros, de la Universitat de València, amb la conferència: "Crisi en la història de la vida: extincions en massa" va mantindre la nostra atenció amb el tema de la extincions en massa, desmitificant aquella que realment manté el centre, la dels dinosaures, tot i exposant les 5 més importants, diferenciant entre les extincions piramidals, les catastròfiques i les escalonades i les seues causes, les terrestres i les extraterrestres. Finalitzà anunciant, com en l'actualitat, més de 4.000 espècies estan en perill d'extinció citant algunes de les darreres: kwagga, dodo o el colom missatger, auest darrer en un zoo en 1914. L'esplotació directa, la introducció d'espècies forànees, la destrucció d'habitats o el canvi climàtic, estant entre les causes més freqüents.

Carles Martinez, també de la Universitat de València, i un ja habitual en aquestes jornades ens parlà de la "Tafonomia. Com ha arribat aquest fòssil ací?. Amb l'estil particular que el caracteritza, començà fent un símil entre la sèrie televisiva del CSI i la tafonomia, identificant aquesta com el CSI de la paleontologia sota un esquema atractiu de la fossilització (producció, soterrament i descobriment) diferenciant en la tafonomia entre la bioestratinomia i la fossildiagènesi va desenvolupar la seua presentació.

Els tallers de la vesprada completaren el dissabte:

Conceptes bàsics en Hidrogeologia: aqüífers, piezometria i xarxes de fluix - Ignacio Morell.
Descobreix els meteorits - José Luis Casado.
Formació de minerals i cristal·lització - Rafael Alvarado i Honorio Cocera.
Microtresors en l'arena - Genaro Gil.

El diumenge, a més a més de la conferència de Canseco, ja esmentada, assistirem a la dels professors Morell i Anguita.

Ignacio Morell amb la conferència: "L'aigua a la Comunitat Valenciana. L'aigua a Castelló", amb el seu discurs habitual i molt conegut, al menys per mí (fou professor meu a la Universitat), i gran coneixedor de la matèria, ens feia participes de les darreres dades sobre l'estat hidrogràfic de Castelló, en particular, i del País Valencià en general; sense alarmismes ens comentava de les limitacions de les opcions de gestió de l'aigua influides pels continus desacords polítics i amb una directriu europea que no sempre es compleix i que malgrat tot el 50% de les aigües utilitzades provenen dels aqüífers; essent l'agricultura la que destaca en el seu consum, molt per sobre de de l'ús urbà i de l'industrial i fixant-se en l'índex d'explotació, com la relació entre l'extracció per bombeig i els recursos disponibles, el qual era superior a la unitat, amb la qual cosa es feia patent la sobreexplotació actual. Altres temes comentats per Morell van estar les desaladores i els transvassaments, concloent que ni uns ni altres eren la solució exclusiva al tema de l'aigua. Les desaladores perl seu consum energètic elevat, la produxió dels CO2 (no per la desaladora en sí, sinò per l'ús energètic), el cost alt, inviable per a l'agricultura, o els subproductes que poden provocar alteracions puntuals (poseidònia); pel que fa als transvassament es fixava en la mala qualitat de l'aigua, la manca d'autonomia de gestió, el dèficit de capacitat d'emmagatzematge o els problemes ambientals que provoquen. També destacà el barat que resulta l'aigua i la necessitat de reomplir els aqüífers.

Tancà les jornades Francisco Anguita amb la conferència "Del Big-Bang al problema ecològic: un nou fil conductor per a l'ensenyament de les ciències"; una visió de l'origen de l'univers des d'un enfocament de l'aula per a l'assignatura de CMC i que tingué l'amabilitat de posar-la a la disposició de l'audiència.

Unes jornades, en conclusió, força gratificant i carregades de contingut interessant.

La nena que acallà al món durant 6:32 minuts

2009-02-02T19:22:00.036+01:00

Un dia com avui en el que celebrem el "Dia Mundial dels Aiguamolls" em ve a la memòria, Serven Cullis-Suzuki, una activista mediambiental que un bon dia, als 12 anys, va reunir els diners suficients per poder viatjar a Rio de Janeiro, on es celebrava la "Cimera de la Terra" (conferència de l'ONU sobre el Medi Ambient -1992-).

Davant de 172 governs, entre ells 108 caps d'Estat o de Govern i més de 2000 representants d'ONGs va pronunciar un discurs on presentava a la cimera les qüestions ambientals des de la perspectiva dels nens i les nenes, on va rebre una ovació molt forta.

Malauradament no podem dir que les seues paraules tingueren una repercussió massa gran des d'una perspectiva actual. De tota manera uns anys després es llicenciaria en Ecologia i Biologia Evolutiva per la Universitat de Yale:

Dia mundial dels Aiguamolls

2009-02-02T18:19:00.137+01:00

Avui se celebra el "Dia Munidal dels Aiguamolls". Perquè, precisament avui? Doncs per recordar la data del 2 de febrer de 1971 en que es va crear, a Iran, la "Convenció de Ramsar" o "Convenció sobre els Aiguamolls", un tractat intergovernamental que serveix de marc per a l'acció nacional i la cooperació internacional en pro de la conservació i ús racional d'aquests ecosistemes únics i els seus recursos, així com la seua importància com fonts d'aigua, control d'inundacions i sequeres, i reservoris de diversitat biològica i cultural.

Aquests dies (tant de bo que foren tots els dies) se solen utilitzar per reclamar a les Administracions un major esforç per a assegurar la conservació dels aiguamolls i els serveis ambientals que aquests generen. I no és per menys si recordem que, només a l'Estat espanyol, en els darrers 50 anys, el 60% dels aiguamolls han desaparegut per culpa de la desecació i les urbanitzacions salvatges.

El lema proposat per la Convenció Ramsar per al 2009 és “Aigües dalt, aigües baix, els aiguamolls ens connecten a tots”, que resalta la relació existen entre els aiguamolls i les conques hidrogràfiques, arreplegant així, la idea que tots i totes estem interconnectats dins de la conca hidrogràfica (conques de drenatge, conques de captació o conques hídriques, són les zones que arreplega l'aigua de pluja o de desglaç i la condueixen a un mateix riu o llac) on vivim, de com repercuteixen en nosaltres les activitats de qui estan aigües dalt i de com les nostres activitats repercuteixen en aquells que viuen aigües baix; de fet, les civilitzacions humanes s'han concentrat durant més de 6.000 anys en les valls fluvials, servint-se de les seues planes inundables, per a protegir-se contra les tempestes, com estabilització de la costa i el control de l'erosió, per a recarregar i descarregar les aigües subterrànies, per a purificar de l'aigua per conducte de la retenció de nutrientes, sediments i substàncies contaminants i estabilitzar les condicions climàtiques locals, en particular la precipitació i la temperatura, jugant un paper essencial per al desenvolupament i la supervivència de les comunitats humanes ja que, en general es troben entre els entorns més productius del món, amb una gran diversitat biològica, tot i subministrant l'aigua i la productivitat primària de la qual innombrables espècies de plantes i animals depenen per a la supervivència.

És per això que aus, mamífers, rèptils, amfibis, peixos i invertebrats es concentren en elles. Cal no oblidar, tampoc, els cultius característics i típics dels aiguamolls de la nostra zona, com ara l'arròs, dieta habitual de més de la meitat de la humanitat.

Malgrat tota aquesta riquesa natural és un fet l'increment de la contaminaciódel substrat i de les aigües subterrànies i superficials que provoquen desequilibris i alteracions greus en el funcionament de la dinàmica dels aiguamolls, a causa de les industries, certa pràctica agrícola, abocaments urbans ... . És un fet la sobreexplotació dels recursos d'aigua subterrània, que mantenen en una situació d'estrès permanent a dos dels aiguamolls més coneguts de l'estat: les Marismes de Doñana i les Taules de Daimiel. És un fet que determinades obres d'infraestructures com carreteres, embassaments, canals de reg de ciment, suposen, directament o indirecta, l'alteració o destrucció d'aiguamolls. És un fet la introducció d'espècies foranes en el medi natural que afecten greument als aiguamolls.

La Ria de Navia (Astúries), la Ria del Carmen (Cantàbria), l'Albufera de València, la major llacuna costanera del Mediterrani, el Mar Menor, o el polígon industrial que la Junta d'Andalusia i el Ministeri de Medi ambient volen instal·lar sobre la marisma seca de les aletes (Badia de Cadis), són exemples contundents del deteriorament d'aquestes zones i incompliment de lleis i plans: degraden els ecosistemes, vitals per al manteniment de la biodiversitat i de l'estabilitat física de la costa, dificultant sobremanera, "la capacitat de autogestión i el desenvolupament sostenible de nombroses localitats costaneres .... deixant-nos indefensos davant el canvi climàtic", com ha assenyalat avui l'organització: "Ecologistes en acció".

Vinyetes pel canvi climàtic

2009-01-31T11:19:00.002+01:00

El passat mes de setembre vaig publicar un post: Podem enriure'ns AMB l'escalfament global?, fent referència el concurs bienal de vinyetes: Earthworks-2008 sobre el medio ambient, ara, el bloc de Francesc, "Repàs de Biologia i Geologia" fa un repàs d'un, no menys interessant, certamen de vinyetes sobre "el canvi climàtic", organitzat per la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d'Andalucia i Le Monde diplomatique, amb la finalitat de sensibilitzar la ciutadania i l'opinió pública sobre els efectes del canvi climàtic i el deteriorament del planeta, a través de l'art i l'humor gràfic.
Aquesta ha estat la guanyadora:

Títol: Volando voy...
Autor: Daniel Ras Aledo
Comentari de l'autor: El pobre pingüino deberá recuperar la habilidad de volar para poder abandonar el polo y salvarse del deshielo
Descripció tècnica: Realizada en lápiz acuarelable y coloreada digitalmente

Els caramells lunars

2009-01-24T22:17:00.001+01:00

Resulta difícil superar la temptació de passar al costat d'un d'eixos trossos de gel (caramell) més o menys llarg i punxegut, penjats d'una eixida d'una teulada o d'un arbre que es forma al congelar els desglaç i no fer-li una foto.
Però clar, allò més difícil seria fotografiar-lo si el lloc on es troba fora el broquet ardent de la turbina d'un coet; en aquest cas, l'utilitzada per la NASA en intentar desenvolupar tecnologies per a aplicar a un mòdul lunar d'última generació on es genera genera vapor ardent a 5.000º.

La Turbina Comú criogènica i Extensible (Common Extensible Cryogenic Engine o CECE, en anglès) utilitzada per la NASA, amb una d'eixes descomunals inversions, està alimentada per una barreja fluïda d'oxigen a -147ºC i hidrogen a -218°C, provocan uns preciosos caramells dignes d'una bona fotografia (prou cares, com totes les que possiblita la NASA).

Així i mentre la CECE crema els seus combustibles freds, la boqueta va expulsant vapor calent i altres gasos que en refredar-se, sobretot el vapor d'aigua, es condensa i després es congela formant, a les vores, els caramells esmentats.

Aula BioGeo

2009-01-24T21:31:00.000+01:00

Aquests nadals passats vaig iniciar un llarg passeig per la zona virtual cercant, analitzant i veient una gran quantitat de pàgines i blocs dedicats, exclusivament, a l'ensenyament de la Biologia i la Geologia.
Fa temps vaig intentar sistematitzar part d'aquests pàgines en una pàgina web: "La Natura i l'Educació, però al dedicar-me plenament a aquest bloc el vaig deixar una mica arraconat.
Després participava en Diigo, i continue fent-ho, dins el grup BioGeo, on, de manera cooperativa i de gran senzillesa en el seu ús ha permet recopilar una gran quantitat, molt variada d'articles, pàgines, activitats ... una bona font d'on es pot traure, així mateix, moltes idees i dades.
Però no em resultava pràctic per a allò que volia, centrar-me únicament en activitats útils i pràctiques per a treballar a l'aula.
La idea, continuava pel meu cap, de quina manera podia anar fent una base de, només, activitats, que fora, més pràctica que una pàgina web, i em poguera servir per a localitzar fàcilment aquelles activitats que en un moment donat has trobat per internet, i que en el moment que ho necessites no la recordes, o no la trobes o no saps ben be on la vaig guardar.
El bloc, en principi, per una sèrie d'avantatges d'emmagatzematge sistemàtic i ordenat i, relativament fàcil de localitzar cada activitat, mitjançant els tags, va fer que ho tornara a intentar, i vaig encetar el projecte amb BioGeo a l'aula, un bloc en el que vaig penjant aquelles activitats que, després de veure-les, analitzar-les i treballar-les, les considere atractives i motivadores per a les classes.
Fa un mes que vaig començar a elaborar el bloc i ja n'hi han unes quantes. En principi m'està resultant prou útil.
S'accepten suggeriments i sobretot, activitats, que puguen resultar pràctiques, atractives i que hagen segut utilitzades a l'aula amb resultats positius. Totes i cadascuna seran revisades i penjades amb la fi de poder beneficiar-nos totes i tots d'elles en el dia a dia a l'aula.

Les nostres palmeres agonitzen

2009-01-18T18:48:00.006+01:00

A principis de desembre, una companya del departament ens dugué uns capolls de crisalidació fets amb fibres vegetals de la pròpia palmera, que havia trobat a la zona del Grau de Castelló entre restes de “Palmera de Canàries”, (Phoenix canariensis); ja el curs passat ens participava de la presència d’uns recipients, per la mateixa zona, amb feromones per atraure el “Morrut roig” (Rhynchophorus ferrugineus), per cert i segons sembla, sense massa èxit.

Durant uns dies, vam poder observar amb l'alumnat, part del desenvolupament d’aquest devastador escarabat que ja constitueix una veritable plaga i que duu a una situació agonitzant a un bon grapat de Palmeres; però no totes, sinó que el morrut és prou selectiu i només es veu atret per l’aroma dolça de la palmera canària o la datilera (Phoenix dactylifera), de manera que altres, com l’autòcton “Margalló” (Chamaerops humilis), prou abundant per les nostres comarques, és rebutjat, de moment, per aquest insecte degut a la seua resina resistent.

Com vam poder observar l’escarabat que isquè d’aquella crisàlide era un insecte, un coleòpter d’uns tres cm, d’un color roig i un característic morro allargat. Procedia, sens dubte, d'un dels 300-400 ous que la femella adulta acostuma a pondre en la copa de les palmeres o en talls del tronc, o en les ferides provocades per altres insectes. Les fibres vegetals de la crisàlide eren deborades per l'insecte de manera voraç; la mateixa voracitat que les larves, en eclosionar, es desenvolupen roint la palmera des de dins, com fan la corca o les termites en altres tipus de fusta. Entre 70-130 dies (segons l'animal, meteorologia, alimentació...), les larves es transformen en pupes per a convertir-se en escarabats adults, completant la metamorfosis. Finalment, els adults es reprodueixen i el cicle torna a escomençar, podent repetir-se diverses vegades sense que els adults eisquen de l'arbre atacat.

Fa uns tres anys, recorde que a Elx es va donar la veu d’alarma per l’atac de l’insecte, originari de la Polinèsia i del Sud-est asiàtic, al tronc i les filloles de la datilera i les corones de les canàries. D’aleshores ençà el morrut ha anat escampant-se cap a Catalunya passant per les comarques castellonenques on un bon grapat de palmeres estan essent destruïdes, davant els continus fracasos amb les possibles lluites, sobretot preventives, com inecticides del tipus Tiametoxam 25% per a els ous i les larves; pel que fa a la lluita biològica no tenim en les nostres comarques cap depredador directe (, s'han fet proves amb el fardatxo, Lacerta lapida, espècie no masa nombrossa per ací, i, menys encara, als jardins on es planten les espècies exòtiques de palmeres

El boom immobiliari i la globalització afavoriren l’expansió, sense control fitosanitari de la palmera, un dels pocs arbres grans que es poden trasplantar i poblar els nostres jardins i passejos públics de manera barata. Sembla que les altes temperatures i la plantació desproporcionada per part d’alguns planteristes han fet la resta, propiciant l’actual descontrol de la plaga.

L'albedo i els cultius

2009-01-16T18:35:00.001+01:00

L’experiència vital ens ha ensenyat que, a l’estiu, és millor vestir amb tonalitats clares, mentre que a l’hivern cal canviar a uns vestits més foscos; l’explicació és més o menys clara i es deu a la capacitat que tenen els objectes de reflectir o absorbir la llum d’una manera més o menys elevada.

La Física té un nom per a aquest fenomen: L’albedo (reflexió de qualsevol mena de partícules), segons el qual les superfícies clares, amb un albedo elevat reflectiran la calor solar i, pel contrari, les fosques, amb una albedo baix, l’absorbiran i ens calfarem en hivern.

Imaginem una plantació d’un cultiu clar, podria afectar l’albedo de la mateixa manera? En cas afirmatiu podria afectar a un canvi important de la temperatura.

La revista Current Biology ens orienta al respecte amb la publicació de les conclusions d’una investigació sobre “La dinàmica del Medi Ambient Mundial” duta a terme per l'Escola de Ciències Geogràfiques de la “University of Bristol” del Regne Unit, segons la qual, una superfície coberta per colors clars refredarà l’ambient; fins i tot, el doctor Andy Ridgwell, director de la investigació, afirma que la temperatura d'Euràsia i Amèrica del Nord podria baixar , a l’estiu, 1ºC, es a dir, la temperatura del planeta podria descendir en 0,1ºC anuals, quasi el 20% del que ha augmentat la temperatura des de la Revolució Industrial.

Per tant, i com aconsella el propi Ridgwell, no cal canviar els cultius, sinó utilitzar les varietats més clares, fins i tot utilitzant la modificació genètica de les plantes, per maximitzar la reflectivitat solar i, alhora, evitar l’emissió de CO2 atmosfèric.

Ja hi torna!

2009-01-10T12:04:00.000+01:00

Recordareu que fa un mes us parlava d'una preciosa Lluna Plena, la més gran i brillant de totes les que hem pogut veure al llarg de l'any, be doncs aquesta nit ja hi torna!: Podrem veure la Lluna en perigeu; allà on neve l'efecte serà impresionant.
Ja us vaig comentar que es déu a l'elipse formada per la Lluna quan orbita al voltant de la Terra amb una diferència de 50.000 km més prop en un costat, perigeu, que en l'altre, apogeu, més allunyat, com ja ho explicà Kepler fa 400 anys.
Gaudiu, doncs, aquest cap de setmana de l'espectacle.

Paterna ha dit "NO"

2009-01-02T16:10:00.002+01:00

Insistentment, la Federació de "bous al Carrer", proclamen que: els "espectacles taurins" són una tradició que no es pot negar perquè les decideix el poble i la cultura i no els polítics.

Doncs be! El poble, que no els polítics, de Paterna, municipi de l'Horta de l'Oest, estès a l'esquerra del riu Túria, ha dit "NO" (5.659 nos, 2.554 sís y 92 indiferents) als "Bous al Carrer" i per tant el municipi continuarà sense recuperar les activitats taurines. .

Curiosament Carlos Zorrilla, vicepresident de l'associació, ara acusa al polític d'amagar-se darrere de les enquestes per a prendre una "decisió política" i demana a l'alcalde que es pronuncie com a polític sobre el tema i prenga una decisió.

El cas és que Paterna ha donat exemple de democràcia participativa i de respecte als animals posicionant-se contra la tortura i la barbàrie. Tant de bo que l'exemple, per la seua doble vessant fora objecte d'imitació generalitzada.

L'any Internacional de Darwin

2008-12-30T18:19:00.002+01:00

Estem a punt i hora d'entrar en l'any 2009, i amb ell en el bicentenari del neixement d’un dels científics més importants de la història contemporània: Charles Robert Darwin (Shrewsbury -Anglaterra- 12 de febrer de 1809) i en el 150è aniversari de la publicació de la seva obra sobre l’origen de les espècies.

No ens faltaran oportunitats per a parlar d'ell, del seu viatge en el vaixell i de Beagle (1831), de la seua obra: "On the origin of species by means of natural selection, or the preservation of favoured races in the struggle for lif".

Si anem per la xarxa podrem trobar-hi quantitats inimaginables de materials i recursos aprofitables de tota mena, les seues publicacions, els seus manuscrits, biografies, experiències, curiositats ... . Per cert sabieu que l'etiqueta de la famosa ampolla d'anís "El Mono", dels germans catalans Vicenç i Josep Bosch, sembla tenir una estreta relació amb les corrents darwinistes i creacionistes de l'època (la destileria nasqué en 1870)?. Representa la caricatura de Darwin que subjecta un pergamí amb la frase: "És el millor. La Ciència ho va dir i jo no menteisc".

Moltes seran les activitats que es prepararan per a un event tant important, algunes d'elles ja s'han dut a terme, com ara el V Matinal de l'Evolució Humana "El llarg viatge de l'espècie humana" celebrat a València el dissabte 29 de novembre, una jornada d'actualització científica per a professorat de secundària i batxillerat dins de la "Setmana de la ciència i la tecnologia de la Universitat de València 2008", com ens comunicaren els companys del Broch, Ingnasi i Pilar. Però moltes altres ens esperen entre les que cal destacar les que durà a terme l’Institut d’Estudis Catalans, amb un cicle de conferències "Magistrals 2008-2009": Ciència per a la ciutadania que ja va ser obert recentment amb la intervenció de Sir Crispin Tickell. Entre elles destacarem: «Més sobre Mrs. Darwin que sobre Mr. Darwin», a càrrec de Mercè Piqueras, presidenta de la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC); «La selecció natural, motor de l’evolució», per Misericòrdia Ramon, de la Universitat de les Illes Balears; «Evolució de la família en el món animal», per Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona o «Les quasispecies: del darwinisme molecular», a càrrec d’Esteve Domingo, del Centro de Biología Molecular Severo Ochoa de la Universidad Autónoma de Madrid-CSIC. El cicle serà tancat pel president de l’IEC, Salvador Giner, amb «El darwinisme social». El Centre Contemporani de Cultura de València presentarà, dins el cicle de conferències de l'Espai Ciències 2009: «Economia, gens i hominització. Una nova aproximació Darwista al nostre origen», a càrrec d’Arcadi Navarro, de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (ICREA).

També en revistes comencen a veure's monogr`fics com elsque ens mostren els companys del BROCH, Ignaci i Pilar, així en "Investigación y ciencia" (núm. 388, gener 2009) tenim un monogràfic dedicat exclusivament a Darwin,o el núm 54 de TEMAS.

Altres iniciatives interessants seran l'exposició del Museu d'Història Natural amb la inclusió d'especimens nous i una col·lecció d'escrits sobre la vida i obra de Darwin.

Així mateix està prevista la reapertura de la casa (Down House) on al llarg de 40 anys viuria el pare de l'evolució, la qual, molt possiblement, serà declarada "Patrimoni de la Humanitat" mostrant, a partir del 12 de febrer elements de la seua vida i on hi haurà una recreació del camarot que utilitzà en el seu viatge en el Beagle.

L'any 2008 en fotos

2008-12-29T11:37:00.004+01:00

Resumir un any és una tasca difícil, no obstant això, en internet, com no, ho podem trobar; 120 fotografies deixen marcada l'empremta del que ha estat tot un any; malauradament, la majoria, reflecteixen tragèdies, odis, guerra i desesperació: És la societat en la qual ens ha tocat viure?

El reportatge està dividit en 3 parts i dins el nostre àmbit científic cal destacar:

PART 1:
El volcà Chaiten vist des de Chana (foto 1), el transbordador espacial Discovery desenganxant-se de la plataforma (3), les inundacions causades per la tempesta tropical Hanna en Gonaives, Haití el 3 de setembre (4), les runes provocades pel terratrèmol que assolà Beichuan, província de Sichuan, Xina el15 de maig (6) les meduses de la sala d'exposicions aquari Ocean Park al complex lúdic de Hong Kong (8), les inundacions al riu Cedar el14 de juny (9), la muntanya suïssa de Grindelwald al costat de la cara nord del Eiger vista el 10 de gener (11), alliberament, al dipòsit de "Los Àngeles" de 400.000 boles de plàstic per a evitar la formació de bromat cancerigen quan la llum del sol es barreja amb el clor i bromur en l'aigua d'Ivanhoe (12), les pluges torrencials causade pel cicló Nargis al sud-oest de Yangon, Myanmar, el 19 de maig (21), el festival de pesca on més de 30.000 pescadors a Argungu Kebbi, el nord-oest de Nigèria (32), l'incendi a la zona de Little Tujunga Canyon, a 20 milles (32 km) al nord del centre de "Los Angeles" a la matinada del 12 d'octubre (33), graciosa image d'un ós polar sacsejant-se per eliminar l'aigua en el St-Felicien Zoològic de Fauna Silvestre en St-Felicien, al Quebec (35)

PART 2:
Vestit espacial de l'enginyer Dustin Gohmert de la NASA amb el nou prototip de camió lunar del Centro Espacial Johnson de la "Lunar Yard" (5), l'extinció d'incendis que debastaren uns 680 quilòmetres quadrats del centro i nord de Califòrnia, el 3 de juliol (9), vista del Large hadron Collider's CMS (Compact Muon Solenoid)(11), l'eclipsi solar sobre la Gran Muralla de la Xina a la ciutat de Jiayuguan, província de Gansu, l'1 d'agost (16), les runes de l'huracà Ike del14 de setembre a Gilchrist, Texas (20), una tempesta de sorra en Aba, província de Sichuan, el 17 de febrer, milers de pelegrins tibetans es reuneixen per celebrar el Monlam (23), blogs al centre de la ciutat de Vancouver i el pont Lions Gate i vista de la Muntanya Cypress a West Vancouver, British Columbia (27), àguiles després d'haver estat rescatades pel fred a Kodiak, Alaska (39) .

PART 3:
parc solar a Sanlucar La Major, prop de Sevilla (2), l'astronauta Karen Nyberg, observant a través d'una finestra al nou laboratori Kibo de l'Estació Espacial Internacional (3), Incendi a Sylmar, Califòrnia, el 15 de novembre, intensificat pels vents erràtics a 70 milles per hora (11), Terratrèmol del Donghekou Earthquake Relics Park, al comtat de Qingchuan de la província de Sichuan, Xina, l'11 de setembre (19), seqüència de 12 fotogrames per la nau espacial Cassini durant un lapse d'uns 45 minuts el 12 de març d'Encélado, una de les llunes de Saturn (27), el Chinese Shenzhou-7 (32) la lluna i els estels il·luminen el Monte Everest, també conegut com Qomolangma, a la Regió Autònoma del Tibet el 29 d'abril (38).

Ací tenim una mostra xicoteta:

L'enciclopèdia de les aus espanyoles

2008-12-28T19:55:00.001+01:00

Pilar i Ignasi, els companys del Broch, ens descobreixen una enciclopèdia espectacular: L'enciclopèdia de les aus a Espanya, on podem trobar images, sons, vídeos, dibuixos, noms científics i vulgars (en català, castellà, basc, gallec i anglès) de les aus que podem trobar a la península ibèrica, així com les descripcions de cadascuna, on i com viuen i quines amanaces tenen actualment, i consells per a la seua conservació. El seu cant, fotos de qualitat i un calendari amb els mesos que podem avistar-les, completen el coneixement de cada au.

Com a mostra observem la nostra puput (Upupa epops) en la pàgina corresponent de l'enciclopèdia

On són els anells de Saturn?

2008-12-24T09:53:00.001+01:00

Si observem Saturn aquests dies nadalencs, ens adonarem que es tracta d'una simple bola de gas. Què ha passat en eixos anells que caracteritzen el planeta?

El fenomen, anomenat "encreuament de plànols anulars", es déu a la inclinació cap a la Terra de Saturn i aquests dies, aquesta inclinació, forma un angle de 0,8º, la qual cosa vol dir que encara no hem arribat al màxim, ho farà el 4 de setembre de 2009, excessivament massa prop del Sol per a poder contemplar-lo: Els anells figuren com una línia divisòria entre els dos hemisferis.

La curiosa fotografia seqüencialitzada de Saturn (Efraín Morales Rivera, de Aguadilla, Puerto Rico) ens mostra el fenomen.

Cal aprofitar l'observació aquests dies, ja que a partir de gener tornarà a obrir-se de manera "provisional" fins a l'estiu que començarà de nou a tancar-se fins arribar als 0º al setembre, quan el planeta estiga molt prop del Sol, recordem que la seua òrbita al voltant del Sol dura uns 14-15 anys.

Descobert un nou paradís

2008-12-23T12:54:00.003+01:00

Llegim a "The Observer" el descobriment, als boscos oblidats de Moçambic, de més de 2.000 espècimens nous, a la Muntanya Mabu de vora 1700 metres.

En realitat el descobriment de la zona es va dur a terme en 2005, per un grup de científics dels Jardins Botànics de Kew de manera casual a través d'Internet, quan Julian Bayliss, cercava zones que registraren fortes precipitacions i estigueren uns 1.600 metres per sobre del nivell del mar, localitzant-les majoritàriament a Papua (Nova Guinea), una, en concret, en el cor del muntanyenc nord de Moçambic, d'uns 80 quilometres quadrats, que només era conegua pels seus habitants, d'ahí que no apareguera als mapes.

Un grup de científics del Regne Unit, Moçambic, Malawi, Tanzània i Suazilandia embarcaren entre octubre i novembre de 2008 fins a la zona, endinsant-se en el bosc durant quatre setmanes.
Sota dels arbres, que s'eleven 45m sobre el nivell del sòl i amb enfiladisses tropicals, van descobrir una terra plena d'una biodiversitat biològica rica i sorprenent; en ella, el que hom creu són tres noves espècies de papallona, serps gegants com la Gaboon, micos sorollosos samango i poblacions noves d'aus rares, així com un centenar de plantes encara sense catalogar.

Malauradament la zona ja està amenaçada per la crema d'arbres per a l'ús agrícola, per l'auge de l'economia. Mentrestant gaudim d'aquestes meravelloses fotografies fetes pel propi Bailyss del Kew.

Bons Nadals!

2008-12-23T09:36:00.012+01:00

Bons Nadals i Feliç any

Bon Nadau e Erós An Nau

Bo Nadal e Feliz AniNovo

Zorionak eta Urte Berri On!

Feliz Navidad y buen año

Felices navidaes y prosperu añu nuevu

Gajan Kristnaskon

Cal secundar el model de funcionament del planeta

2008-12-19T09:19:00.001+01:00

Dins el programa d’Educació Ambiental sobre el Canvi Climàtic que es ve celebrant a la UJI, Joaquín Araújo, expert en temes ambientals, i assessor de revistes com ara Natura o Ambienta, explicà el preocupant estat entre l’ésser humà i el planeta, resaltant la importància de no destruir completament el passata com la tasca més important del present, per la qual cosa és necessari canviar el model de funcionament, el sistema i els mitjans, usos i maneres en què s’utilitza el planeta, essent imprescindible per a aconseguir-ho, entendre que l'entorn té un model de funcionament i que cal complementar-lo i d’alguna manera secundar-lo.

En la seua opinió, la humanitat ha oblidat que hi ha models de funcionament anteriors infinitament més generalitzats i còsmicament més importants en la continuïtat de la vida que qualsevol paradigma de funcionament de la societat actual. I que ès necessari posar en pràctica un model de cooperació i assistència mútua per la convivència amb beneficis compartits, en lloc del permanent atac amb el qual es relacionem amb el medi ambient, sentint amistat cap al nostre planeta.

La lluna ha crescut

2008-12-12T18:15:00.002+01:00

Paga la pena que aquesta nit aguaitem el cel per observar una preciosa Lluna Plena, la més gran i brillant de totes les que hem pogut veure al llarg de l'any.

Ens preguntarem si la Lluna s'ha fet més gran. Evidentment que no!.
El motiu es degut a l'òrbita el·liptica del satèl·lit amb un dels costats situat a 50.000 quilòmetres més a prop que l'altre; tot just en el lloc més a prop, perigeu, exactament a unes 4 hores d'arribar-hi es tornarà plena distingir-la un 14% més gran i un 30% més brillant que la resta de llunes plenes del 2008.
En 2004, el grec Anthony Ayiomamitis, va fotografiar la Lluna en els seus punts apogeu i perigeu i les va disposar una al costat de l'altra per a mostrar la diferència:
Altres fenomens que acompanyen a aquesta situaió e la Lluna són les "marees de perige" amb un augment de pocs centímetres en les marees respecte dels nivells usuals.
Observeu la fotografia dels companys del Broch i em donareu la raó de la bellesa del moment

Seqüenciat el genoma del MAMUT

2008-11-23T12:26:00.000+01:00

Ho publica la revista Nature: es seqüencia, parcialment (70-80%) el material genètic del mamut lanudo (Mammuthus primigenius), gràcies a un exemplar trobat (1994) a la tundra siberiana i sotmés a una temperatura ambiental de 20º sota zero al llarg de 20.000 anys i que, fins i tot conservaba matolls de pèl i del qual van obtenir mostres d'ADN i amb el qual s'ha seqüenciat el genoma de l'animal, comparant-lo amb el genoma de l'elefant africà (Loxodonta africana).

Ara bé, com diu Jeremy Austin, director del Centre d'ADN Antic de la Universitat d'Adelaida (Austràlia: «Una seqüència genètica no fa a un organisme viu ... tenim una seqüència parcial del genoma del mamut i amb un nombre considerable d'errors, seria com tractar de construir un cotxe amb el 80% de les peces i sabent que algunes estan trencades».

El procediment emprat pels investigadors és una mica diferent de l'empleat en el Projecte Genoma Humà, ja que l'extracte de tot l'ADN del pèl del mamut, s'ha trencat en trossos i tot seguit s'ha separat, mitjançant un procés informàtic, el pertanyent a l'animal del Plistocè d'aquell procedent d'altres organismes microscòpics. Una vegada separat, arriba el moment d'ordenar el material genètic pertanyent al mamut. Per a això, s'usa el genoma de l'elefant com patró, el 20-30% desconegut s'infereix mitjançant complexos procediments comparatius.

Després comencen els treballs per a esbrinar quins gens estan implicats en les adaptacions evolutives. La divergència entre la càrrega genètica del mamut i de l'elefant és la meitat que la existent entre el ximpancé i l'ésser humà, el que ha permès conèixer la distància evolutiva que separa al mamut del seu parent viu més proper.

Transplantament de tràquea a partir de cèl·lules mare pròpies

2008-11-20T14:25:00.005+01:00

La revista mèdica "The Lancet" ha publicat els resultats obtinguts en un transplantament de tràquea amb teixit creat a partir de les seues pròpies cèl·lules mare, la qual cosa ha evitat un possible rebuig al transplantament.

La intervenció va tindre lloc en l'Hospital Clínic de Barcelona a una pacient que va patir de tuberculosi durant diversos anys. Després d'una falla greu del seu pulmó esquerre va necessitar visites regulars a l'hospital per a buidar-li les vies respiratòries.

Inicialment, els metges van pensar que l'única solució era extirpar el pulmó esquerre, però el doctor Paolo Macchiarini, cap de cirurgia torácica proposà un trasplantament de tráquea.

Una vegada que els metges van tenir una tráquea donada, científics en la Universitat de Pàdua, Itàlia, la van despullar de totes les seues cèl·lules, deixant solament un tub de teixit connectiu.

Alhora, metges de la Universitat de Bristol van prendre una mostra de la medul·la òssia del maluc de la pacient, utilitzant les cèl·lules mare per a crear milions de cèl·lules de cartílag i teixit per a cobrir la tráquea donada.

Experts en la Universitat de Milà van usar llavors un dispositiu especial per a col·locar el nou cartílag i teixit en la tráquea. La nova tráquea trasplantada no pot ser rebutjada sense cap necessitat de prendre medicaments per a suprimir el sistema immunològic, que, per altra banda podrien causar efectes secundaris com hipertensió, insuficiència renal i càncer.

javascript:void(0)

article de "EL PAÍS"
article de "EL MUNDO"
Les ciències en el BROCH

De com el lleixiu elimina els gèrmens

2008-11-15T12:56:00.001+01:00

De nou la revista Cell Metabolism. En aquesta ocasió ens descriu com un grup d'investigadors de la University of Michigan han aconseguit descobrir com el lleixiu ha estat eliminant els gèrmens des de fa més de 200 anys.

Tot sembla ser que l'àcid hipoclorós, l'ingredient actiu en el lleixiu, ataca les proteïnes presents en els bacteris, eliminant-los.

El descobriment, alhora, ajuda a explicar millor com els humans combaten les infeccions: "Moltes de les proteïnes - com indica Ursula Jakob - que ataca l'hipoclorit són essencials per al creixement bacterià, per la qual cosa al desactivar aqueixes proteïnes es mataria als bacteris".

Els investigadors van assenyalar que el sistema immune humà produeix àcid hipocloros en resposta a la infecció però que la substància, a més a més de matar els bacteris invasores, també elimina les cèl·lules humanes, la qual cosa explicaria per què es destrueix el teixit quan es genera una inflamació crònica.

El Canvi Climàtic i les causes antropogèniques

2008-11-10T21:54:00.005+01:00

L'Ajuntament de Castelló ha organitzat la I Jornada Meteorològica sobre el Canvi Climàtic en el Mediterrani que s'ha dut a terme a la UJI.

La mesa redona va estar formada per José Quereda, cap del Laboratori de Clima de l’UJI, José Antonio Maldonado, president de l’Associació Meteorològica Espanyola, Vicent Gómez, meteoròleg de "Canal 9" i Lluís Obiols, meteoròleg de "Telecinco".

Tots quatre coincidiren en qualificar de "frèvol la teoria de l’escalfament global per causes exclusivament antropogèniques", tot i afegint que la comunitat científica no compta, en aquests moments, amb estudis significatius que permeten afirmar que una pujada de temperatura estiga relacionada directament amb el canvi climàtic i que la climatologia és un fenomen en constant evolució en el qual influeixen diverses causes a més de les antropogèniques.

El professor José Quereda, va comentar que en els segles XVII i XVIII es va produir una baixada de temperatura per l’absència d’activitat solar que podria explicar l’increment de la temperatura des d’aleshores.

D'altra banda, Vicent Gómez va afirmar que l’escalfament global no pot ser únicament conseqüència de les emissions de CO2 perquè "el C02 no és l’element que dirigeix l’evolució del clima i a més pels temps de resposta, ja que no és pot atribuir l’escalfament als gasos emesos des de fa 25 anys".

Lluís Obiols, va indicar que hi ha fenòmens com l'absència d'aigua en la conca mediterrània o les migracions dels països pobres a causa de la sequera no són conseqüència del canvi climàtic.

Per a veure la xerrada completa clica ací

El resveratrol contra l'obesitat

2008-11-05T17:54:00.004+01:00

El resveratrol és un conegut polifenol que podem localitzar en el raïm, sobretot en algunes varietats negres, com ara la Tannat, d'origen francès.

Aquesta substància, no sols té una important funció antibiòtica, protegint els penjolls de fongs i bacteris, sinó que, a més a més, és un excel·lent antioxidant per a les persones, alhora que disminueix els nivells LDLc (colesterol dolent), millora el sistema cardiovascular, afavoreix la disminució de cèl·lules cancerígenes, prevé l'aparició de l'artritis i controla la producció de melanina evitant la formació de taques, d'ací el seu ús en la composició d'alguns cosmètics.

Amb aquestes característiques la indústria farmacèutica no ha dubtat en experimentar amb un medicament que emula les propietats del resveratrol, segons es publica en el darrer número de la revista Cell Metabolism. La molècula sintètica actua sobre la proteïna SIRT1 relacionada amb els efectes contra l'envelliment que pot provocar una dieta baixa en calories, enfortiment el metabolisme oxidatiu en els músculs, fetge i teixit adipós.

En la investigació, dirigida des del Centre Nacional d'Investigació Científica, l'Institut Nacional de la Sanitat i la Investigació Mèdica i l'Escola Politècnica Federal de Lausana en Illkirch (França), uns ratolins van ser sotmesos a una dieta rica en greixos durant 15 setmanes, administrant-los dosis altes del fàrmac SRT1720 diàriament. En 10 setmanes de tractament els animalets mostraren una protecció parcial a l'increment de pes i a la diabetis (millorant la tolerància a la glucosa en sang i la sensibilitat a la insulina), tot i augmentant la resistència física, alhora que es reduïen els nivells de triglicèrids i colesterol.

Les aventatges sobre el vi negre és que s'eviten les conseqüències ocasionades pel consum en excés de la beguda i els seus efectes. Ara queda poder reduir la dosis.

I ... per què no?

2008-11-03T08:56:00.003+01:00

Post relacionat:
Deixa'ls viure

Repetició dels tsunamis en les mateixes zones

2008-10-30T14:38:00.001+01:00

Llegim en el diari "El Mundo" algunes de les conclusions a les què han arribat dos equips diferents d'investigadors, de les universitats de Chulalongkorn i de Kenten, en dos de les àrees danyades pels 'tsunamis': l'illa de Phuket, a Tailàndia i la costa d'Aceh en Sumatra, respectivament.

El més important és la convicció que aquests es repeteixen en les mateixes zones al llarg de la Història, de manera que el que va assolar el sud-est asiàtic en l'any 2004 no va ser el primer en aqueixa zona, ja que en els 2.800 anys anteriors almenys van haver altres tres de les mateixes dimensions.

La tècnica utilitzada va ser l'estudi de les capes d'arena que havien dipositat en la terra els 'tsunamis' anteriors practicant forats, sobretot en zones que són com solcs en pendents, en els quals aquests sediments es dipositen amb més facilitat, atès que l'arena és un element fàcilment extraíble en tempestes o per l'acció humana. Amb aquesta tècnica s'escavaren més de 150 clots en un àrea turística que va ser devastada en l'any 2004 per un sisme submarí que va arribar els 9,2 punts de magnitud en l'escala Richte i que es va generar a 480 quilòmetres cap a l'oest. En 20 d'aquests forats van trobar capes d'arena blanca d'uns 10 centímetres alternades amb unes altres de torba negra. La primera capa, a uns nou metres de la superfície, va anar la dipositada en 2004. La segona capa d'arena, segons va confirmar la datació per radiocarbono va ocórrer, probablement, ens l'any 1300 i 1450. Fins i tot van detectar proves de dues tsunamis anteriors, fa 2.500 i 2.800 anys.

Aquestes investigacions són importants perquè, d'haver-se conegut i reconegut la història dels 'tsunamis' en aquesta regió s'haurien perdut moltes menys vides. Com a mostra a les illes d'Andaman, on s'identificaren les senyals en la mar de la proximitat de la catàstrofe, va procurar la retirada cap a les muntanyes de bona part de la poblacio, per contra ni en costes de Sumatra ni en les de Tailàndia no es coneixien.

El "ParanyMaps"

2008-10-27T08:56:00.000+01:00

De nou es posa en marxa el projecte ParanyMaps, una aplicació Web per al seguiment en temps real de l’activitat dels paranyers del País Valencià i Catalunya amb la fi d'intentar posar fi aquesta tècnica il·legal de caça, amb la qual es captura, de manera massiva i no selectiva, moltes aus de manera simultània, gràcies a una substància adhesiva, el vesc, dipositada sobre unes barres de fusta amb tiges d’espart o varetes sintètiques que s'entrellacen entre arbres en forma de barraca, utilitzant, a més, moltes vegades un sistema de reclam electrònic, així mateix il·legal.

Milers d'aus protegides, com ara passeriformes insectívors o mussols, com informa l'associació ecologista el GECEN presentà, "són capturades originant la seua mort o el deteriorament inevitable i irreversible del plomatge".

Ara fa un any, els ecologistes presentaren una denúncia a la fiscalia per un presumpte delicte de prevaricació del Director Territorial de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, donant com a resultat la imputació, per la via penal, de 12 paranyers amb un delicte contra el medi ambient

Actualment, i segons el projecte, es tenen controlats 488 paranys, quedant actius, encara 384 i només 125 estan sota l'acció de la fiscalia, localitzats amb coordenades geodèsiques WGS84 i UTM; uns nombres molt pobres si considerem que n'hi han en funcionament al voltant de 2.000 paranys.

Els Biogadtgets de BioCarlos

2008-10-23T13:20:00.003+02:00

El bloc del company Carlos ens té acostumats a observar la natura a través de dibuixos molt motivadors i enriquidors.
Avui, superant, possiblement, moltes d'aquestes presentacions, ens mostra una sèrie de "Biogadtges", com ell anomena, on podem fer que ens seguisca una aranya, unes tortugues o un pingüí, fins a poder donar de menjar a un grup de peixos, com mostra l'exemple, o veure com una granota llança la seua llengua per a capturar una mosca:

Un Insecte gran

2008-10-17T20:45:00.007+02:00

El Natural History Museum ha presentat el què considera com l'insecte més gran conegut fins ara.

Es tracta del Phobaeticus chani, un insecte pal de 56,6 centímetres (35,7 centímetres si no comptem les potes), procedent de la selva Borneo (Malàsia) i del qual només s'han troat 3 espècimens, d'ahí el seu poc coneixement (els altres dos estan a Sabah), ja que viu en plena selva.

El museu ja conserva un insecte 2,9 centímetres més menut, el Phobaeticus kirbyi, també originari de Borneo.

Una de les cracterístiques més destacades és, sens dubte, els ous compostos d'una càpsula menuda dotada d'unes prominències que fan la funció d'ales, facilitant la seua disseminació pel vent dissemine els ous.

Actualment es coneixen al voltant de 3000 espècies d'insectes pal, la major part viuen a les zones tropicals i subtropicals, no obstant això, tres espècies de Nova Zelanda s'han establert al sud-oest d'Anglaterra i a les illes de Scilly.

En aquest vídeo el museu presenta l'insecte:

Altres formes de vida al nostre cos

2008-10-17T18:51:00.004+02:00

Malgrat que no ho sembla, el nostre cos serveix d'habitatge a nombroses formes de vida, invisibles per a l'ull humà, descoberts gràcies als potents microscopis electrònics.
I, com que una imatge val més que mil paraules ací ho tenim:

ALTRES VÍDEOS RELACIONATS

Bacteri
Fecundació
La caça del Bacteri
Microorganismes
Reproducció bacteriana